Croquetes fetes amb sobralles per alimentar el Congrés

Les ha posades en una caixa i ha agafat l'avió cap a Madrid. La cuinera del restaurant barceloní Semproniana, Ada Parellada, ha convertit el pollastre que ha sobrat d'una escola de Barcelona en un centenar de croquetes que aquest matí ha repartit a les portes del Congrés dels Diputats. L'objectiu: reclamar un canvi a la legislació alimentària per evitar el desaprofitament d'aliments. Amb Parellada ha viatjat Cristina Romero, una mare que ha aconseguit 225.000 signatures per a aquesta causa, i un expert en seguretat alimentària. La cuinera ha traslladat la seva petició a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, i a representants dels grups parlamentaris del PP, PSOE i Podem.

Tothom que passava pel Congrés passades les 11 del matí pogut provar una croqueta. Han servit per obrir la gana i un debat. "La llei és restrictiva, no afavoreix l'aprofitament del menjar, i volem que el promogui", ha manifestat Parellada després del lliurament de signatures. És l'escola, segons la cuinera, l'"espai educatiu per excel·lència", on s'ha de lluitar contra un model que transmet que "els aliments no valen res". 

Romero va descobrir durant una reunió a l'escola del seu fill, a Empuriabrava (Girona), que al menjador del centre es programaven de manera igual les racions per a nens de 3 a 12 anys i que es llençava el menjar que els més petits no consumien, seguint les directrius del Ministeri de Sanitat. Arran d'això, aquesta mare va demanar ajuda a Parellada, que anualment promou un menú preparat amb aliments rebutjats en el circuit comercial, i avui la campanya ha arribat al Congrés.

Incentivar les escoles perquè sàpiguen aprofitar el menjar i penalitzar o alertar les que en llencen grans quantitats són algunes de les propostes de modificacions a la Llei de Seguretat Alimentària que proposen els impulsors d'aquesta campanya. "Aprofitar és més car que llençar", assegura Parellada, ja que la feina de les persones és molt més costosa que els aliments.

Parellada argumenta que la falta de temps a les llars fa que les compres de productes frescos no es planifiquin correctament. "Comprem productes frescos que acabem llençant, amb tota tranquil·litat perquè ens han sortit barats", assegura i, segons ella, aquesta actitud fomenta una "superproducció alimentària" amb efectes mediambientals devastadors. 

Per la seva banda, l'Organizació de Consumidors i Usuaris (OCU) ha posat en marxa una web per demanar una llei a Espanya que incentivi la donació d'aliments davant del desaprofitament, com ja han fet països com França o Itàlia. Segons l'OCU, el volum més gran d'aliments es rebutja a les llars (42%), seguides de la indústria alimentària (39%), dels restaurants (14%) i de la la distribució (5%).