‘Rosetta’ compleix el seu destí i mor al seu cometa

La nau Rosetta ha aterrat amb èxit al seu cometa i s'ha apagat per sempre. És el final d'una missió espacial històrica, la primera a orbitar i descendir a un cometa actiu.

Els últims minuts de descens s'han seguit des del centre de control de l'Agència Espacial Europea (ESA) a Alemanya en complet silenci, fins que han esclatat els aplaudiments uns instants abans que el responsable del control confirmés que la missió havia acabat amb èxit. “Això és tot”, ha dit Patrick Martin, líder de la missió. “Aquesta és la culminació d'un èxit científic i tècnic magnífic”.

De fet, Rosetta ha hagut d'aterrar uns 10 minuts passades les 12.30, hora peninsular espanyola, però el senyal tarda a arribar a la Terra 40 minuts. Una vegada aterra, un programari detecta l'impacte i automàticament apaga la nau sense possibilitat de tornar a engegar-la.

Durant el descens, la nau de l'ESA ha anat enviant imatges detallades del cometa, que es troba a més de 700 milions de quilòmetres de la Terra. Aquestes imatges són històriques: mai un instrument humà havia estat tan prop d'un cometa i havia pogut retratar la superfície d'aquests cossos, imprescindibles per entendre l'origen del Sistema Solar i possiblement l'origen de la vida.

El cometa 67P és una bola de gel i pols que viatja a més de 130.000 quilòmetres per hora. La seva forma, amb un lòbul major i un altre de menor, és semblant a un ànec de goma. El cometa gira sobre si mateix constantment, cosa que genera un camp gravitatori irregular que podria arruïnar l'aterratge d'una sonda si no es tingués en compte. Durant la seva missió, Rosetta ha caracteritzat al detall aquest camp gravitatori per poder complir el seu destí final: aterrar en una fossa activa situada al lòbul menor, el cap de l'ànec. Aquest matí els enginyers de l'ESA han confirmat l'hora d'aterratge amb un marge d'error de dos minuts i han comprovat que el tret havia estat bastant precís. La sonda aterrarà a només 40 metres del punt original triat. Es tracta d'una zona molt propera a la fossa Deir-el-Medina, una de la moltes que existeixen al cap del cometa. A l'interior d'aquests pous actius, que escupen gas i pols, hi ha el material original del qual va néixer el Sistema Solar fa uns 4.500 milions d'anys. Abans de morir, la sonda ha intentat analitzar aquest material a la recerca de compostos orgànics que són la base de la vida tal com la coneixem.

Els diferents equips que han desenvolupat la missió s'han unit avui en una retransmissió en directe des del centre de control a Darmstadt, Alemanya. El director general de l'ESA, Johann-Dietrich Wörner, i diversos enginyers de l'equip han seguit l'aterratge des de Guadalajara, Mèxic, on se celebra el Congrés Internacional d'Astronàutica.

Un llarg viatge

La missió es va discutir per primera vegada a finals dels anys 70, però finalment es va aprovar el 1993. La sonda està dissenyada i fabricada per un consorci de diversos països entre els quals hi ha Espanya i costa 1.300 milions d'euros. El seu viatge ha recorregut 8.000 milions de quilòmetres a través de l'espai. D'aquests, 6.400 milions per assolir l'òrbita del cometa. L'agost del 2014, després d'una dècada de viatge, Rosetta va assolir el seu objectiu i el novembre de 2014 Philae va aterrar-hi per mesurar el camp magnètic del cometa i prendre mostres dels materials de la superfície del nucli.

Rosetta i Philae han estat els primers a acompanyar un cometa en el seu viatge cap al Sol i posar-s'hi a sobre. Entre els aparells científics de la missió hi ha la càmera Osiris, que va fer les primeres fotografies d'un asteroride, l'Stein, a 360 milions de quilòmetres de la Terra.

Els cometes tenen especial importància per comprendre el Sistema Solar, ja que al seu interior conserven el material intacte que hi havia en els seus orígens, fa 4.500 milions d'anys. Al contrari que la Terra, que ha anat canviant pel moviment de les plaques tectòniques i els volcans. Una de les troballes més rellevants que ha fet Rosetta és el descobriment de molècules d'oxigen al cometa 67/P, una cosa que no hauria estat possible amb els telescopis terrestres. Un altre dels descobriments és la presència de 16 compostos orgànics com molècules precursores de proteïnes, de sucres i fins i tot de l'ADN.

Des d'avui, el cometa 67P transportarà un missatge per a civilitzacions alienígenes, ja que Rosetta porta a bord una placa de níquel amb missatges en 1.000 idiomes.