La sonda ‘Rosetta’ farà una caiguda lliure de set hores al terra del cometa

A les 9.35 (hora peninsular espanyola) del proper 12 de novembre començarà una nova i arriscada aventura de la història de l'exploració espacial: el mòdul Philae se separarà en aquest moment de la sonda Rosetta, que està fent voltes al voltant del cometa 67P/Txuriumov-Gerasimenko, i iniciarà un descens de set hores de durada en caiguda lliure fins a arribar al terra del nucli cometari. Fins ara no s'havia intentat mai una maniobra així i les experiències de descens de robots adquirides a Mart o fins i tot a la lluna Tità de Saturn no serveixen de gaire perquè el petit nucli del cometa, a diferència d'aquests objectes del Sistema Solar visitats in situ per artefactes terrestres, amb prou feines té gravetat, assenyalen els especialistes de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), que tenen calculada al mil·límetre tota l'operació. I es farà a uns 450 milions de quilòmetres de la Terra, en un objecte del Sistema Solar que ara està entre les òrbites de Júpiter i de Mart.

“Vam començar les operacions científiques de la Rosetta el 7 de maig passat, quan la sonda s'anava apropant al cometa [va arribar el 6 d'agost]”, ha assenyalat Matt Taylor, responsable científic de la missió. El nucli cometari té un volum d'uns 25 quilòmetres cúbics i està “predominantment” cobert de pols. “La temperatura mitjana allà és de 70 graus centígrads sota zero, amb pics de fins a 40 sota zero, i sua 300 mil·lilitres d'aigua per segon”, comenta el científic.

La coma, l'embolcall de gas i pols que es desenvolupa en anar-se apropant l'objecte al Sol, ja fa 19.000 quilòmetres de llarg. Quant a la composició, “el perfum del cometa és de sofre, amoníac, metà i alcohol”, resumeix Taylor. Els instruments científics de la Rosetta continuaran prenent dades a mesura que el 67P/Txuriumov-Gerasimenko segueixi viatjant en direcció a l'estrella (la seva màxima aproximació serà l'estiu que ve) i la missió, en principi, s'acabarà el desembre del 2015.

La nau Rosetta, amb 11 instruments científics a bord més el mòdul de descens, va marxar de la Terra el març del 2004 i va recórrer 6.400 milions de quilòmetres (una part dels quals en hibernació) fins a la seva cita amb el cometa. Participen en la missió, amb un cost de 1.300 milions d'euros, diversos equips científics espanyols i cinc empreses del sector.

El ‘Philae’ pesava cent quilos a la Terra, que no seran més de 10 grams al cometa a causa de la poca atracció gravitatòria

“El Philae se separarà de la Rosetta amb una velocitat de 18 centímetres per segon, que serà de 95 centímetres per segon en el moment del contacte amb la superfície del cometa”, ha explicat aquest matí Laurence O'Rourke, coordinador d'operacions científiques de la missió a l'ESAC, el centre de l'ESA a Madrid. El Philae es comunicarà amb la Rosetta, que enviarà tota la informació a la Terra. Els senyals, que viatjaran a la velocitat de la llum, trigaran 28 minuts i 20 segons a arribar a les antenes de recepció, ha explicat aquest expert.

Així, l'horari d'esdeveniments el proper 12 de novembre tindrà els pics d'emoció al centre de control a les 10.03 (hora peninsular espanyola), quan haurà d'arribar el senyal que indiqui que el mòdul es va separar correctament gairebé mitja hora abans, i a les 17 hores, quan es tindrà la primera dada del contacte amb el terra. Entre mig aniran arribant dades de com s'executa la seqüència de descens i la informació –incloses fotos– que vagin recollint diversos instruments sobre gravetat, camp magnètic, pols i plasma.

“El lloc escollit per a l'aterratge, anomenat J, està al cap del cometa, i el de reserva, C, al cos”, ha assenyalat O'Rourke. La sorprenent forma del 67P/Txuriumov-Gerasimenko, desconeguda fins que hi ha arribat la sonda espacial europea, recorda als científics un ànec de goma amb dos lòbuls enganxats, un que seria el cos i un altre el cap. El nucli del cometa fa uns quatre quilòmetres de diàmetre com a màxim. La Rosetta donarà un lleu impuls a la sonda de descens (en descargolar-se una mena de cargols i, si no funciona aquest mètode, amb una molla que es deixarà anar mitjançant uns dispositius pirotècnics) quan estigui a 22,5 quilòmetres de la superfície del cometa.

El lloc J té bona il·luminació, és una superfície més o menys plana i té trets interessants per als científics. Però encara que sigui el lloc més idoni no està exempt de riscos: pot haver-hi roques (blocs de gel i pols), o una inclinació excessiva en algun punt, apunta O'Rourke. Com que el 67P/Txuriumov-Gerasimenko té tan poca gravetat, els enginyers han hagut de dotar el Philae de dispositius per agafar-se al terra del cometa, ja que, si no, rebotaria i tornaria a sortir disparat a l'espai: uns arpons a les potes desplegades han de garantir la subjecció immediata, ajudats per un propulsor a la part superior del mòdul que l'aixafarà contra el terra.

El Philae fa 0,85x0,85 metres de costat, 1,3 d'altura i 1,46 de llarg amb les potes desplegades, i pesava cent quilos a la Terra, que no seran més de 10 grams al cometa a causa de la poca atracció gravitatòria, han comentat els científics de l'ESAC. Si tot va bé, el mòdul de descens pot funcionar fins a tres mesos agafant imatges i dades de la composició del sòl (fins i tot porta un trepant per perforar fins a 20 centímetres de profunditat i agafar mostres) i explorant les propietats de la superfície i la subsuperfície. “Esperàvem que fos un lloc amb molt gel i ha resultat ser un lloc cobert amb molta pols”, ha declarat O'Rourke.

El ‘Philae’ se separarà de la ‘Rosetta’ amb una velocitat de 18 centímetres per segon

Els instruments de bord hi podran buscar aminoàcids, que no serien un indicador directe de vida, però sí d'un entorn idoni, apunta de la missió un altre científic, Nicolás Altobellí. Això podria ajudar a aclarir dubtes respecte a la hipòtesi que apunta als estels com a vehicles en els quals podria viatjar la vida al Sistema Solar i en els quals hauria pogut arribar a la Terra.

Ara la nau Rosetta està fent voltes al cometa, a vuit quilòmetres de distància sobre la superfície i fent una volta completa cada quatre dies. Quan està a 30 quilòmetres, triga un parell de setmanes, han explicat els especialistes de l'ESAC. Un total de 25 enginyers i físics s'ocupen de l'operació científica de la missió (76 persones en total en els diversos centres europeus implicats), ha assenyalat Miguel Pérez de Ayúcar, científic de la Rosetta.