_
_
_
_

La CUP busca amb el referèndum que l’Estat recorri a la força bruta

El dirigent anticapitalista Quim Arrufat creu que una acció repressiva legitimaria la independència internacionalment

Cristian Segura
La diputada de la CUP Anna Gabriel.
La diputada de la CUP Anna Gabriel.JOSEP LAGO (AFP)

Un dels objectius del referèndum unilateral d'independència (RUI) seria provocar la reacció violenta de l'Estat. Aquesta és una de les idees que ha defensat aquest dissabte Quim Arrufat, membre del secretariat nacional de la CUP, en una conferència per commemorar els 50 anys de la Caputxinada. “Nosaltres [la CUP] proposem la convocatòria del referèndum unilateral d'independència, tant sí com no, amb totes les de la llei, fins al final, com a mínim per fer entrar en contradicció antidemocràtica l'estat espanyol i que hagi de recórrer a algun tipus de força legal o fins i tot de força bruta”. El portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech, ha advertit que la qüestió del RUI s'està plantejant “com un debat de pit i collons, i els debats de pit i collons no acaben bé”.

L'acte, organitzat per la plataforma Procés Constituent, s'ha celebrat a l'auditori de la seu dels Caputxins de Sarrià, on el 1966 es va produir la cèlebre Caputxinada, un acte d'oposició pacífica al franquisme per part d'organitzacions estudiantils. Arrufat ha assegurat que “és clau arribar fins al final per poder tensar la situació”. L'exdiputat de la CUP ha donat per fet que una situació de violència seria positiva per assolir la independència: “És necessària la convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència per demostrar les contradiccions antidemocràtiques de l'Estat, no només a la nostra població sinó per mostrar-les internacionalment; que reprimeixi, si vol reprimir fins a les últimes conseqüències, la convocatòria d'un referèndum”.

Domènech ha lamentat que se'l consideri un opositor pel fet de plantejar dubtes sobre la legitimitat del RUI, sobre les similituds que hi troba amb la consulta del 9N del 2014 i sobretot per la manera com s'hi vol implicar els contraris a la independència: “Es diu que el RUI és vinculant perquè les forces polítiques que hi participen, aplicaran el resultat. I es diu que això té la virtut que els que estan pel No es veuran forçats a votar perquè saben que les forces polítiques que apliquin el resultat, aplicaran el Sí. Això no em sembla una bona forma de construir país. «Necessitem el No per legitimar el Sí. I la forma que diem de legitimar el No és que tirarem pel dret i no farem cas». Estem dient que el vot en blanc no és vàlid, o que abstenir-se en un procés en què no hi estàs d'acord, no és vàlid. A mi em sembla una fugida endavant”. Domènech ha considerat que Catalunya viu una situació de bloqueig polític, igual que a l'Estat, i ha vaticinat que el bloqueig requerirà unes eleccions constituents catalanes, sense precisar com poden aquests comicis solucionar el bloqueig.

Forcades vol referèndum unilateral i vaga general

Domènech ha valorat que el procés sobiranista ha entrat en “una fase de despolitització, de debats molt tècnics. Acabarem generant una nova ciència que és la de la interpretació dels fulls de ruta”. La monja i activista Teresa Forcades ha defensat aquesta tecnificació perquè vol dir que “el procés és seriós”. Forcades ha parlat el triple de temps que els seus companys de taula per detallar com serà el procés constituent de Catalunya i per defensar el RUI. Forcades ha subratllat que no s'han de posar percentatges mínims de participació perquè així ho estableix la Comissió de Venècia –un òrgan del Consell d'Europa– i perquè aquest ha estat el cas de models com els referèndums a Veneçuela. Forcades també ha donat suport a la diputada de la CUP Anna Gabriel en la proposta de convocar una vaga general després de la celebració del RUI per pressionar en l'aplicació del resultat.

Arrufat ha dedicat bona part de la seva intervenció a lloar els processos de decisió populars al Sud d'Europa en contrast amb el Nord del continent, on, segons ell, “predominen onades reaccionàries”, murs a la immigració i racisme. Alemanya ha acollit gairebé 1,4 milions de refugiats des del 2015.

Transcripció

“Nosaltres [la CUP] proposem la convocatòria del referèndum unilateral d'independència, que aquesta vegada sí que es convoqui tant sí com no, amb totes les de la llei, fins al final, fins a com a mínim fer entrar en contradicció antidemocràtica l'estat espanyol i que hagi de recórrer a algun tipus de força legal o fins i tot de força bruta per evitar que ens puguem expressar democràticament com a societat”.

“Aquest és el sentit principal d'unilateralitat, que tu mostris convicció per arribar fins al final. Aquí, com en una vaga general com en qualsevol mobilització popular, arribar fins al final és clau arribar fins al final per poder tensar la situació. I dos, és necessària la convocatòria d'un referèndum unilateral d'independència per demostrar les contradiccions antidemocràtiques de l'Estat, no només a la nostra població sinó per mostrar-les internacionalment; perquè hagi de reprimir, si vol reprimir fins a les últimes conseqüències, la convocatòria d'un referèndum”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_