Puigdemont busca en la Diada l’aval per a la independència en un any

Catalunya celebra aquest diumenge una nova Diada que els independentistes, amb el president Carles Puigdemont al capdavant, volen transformar en combustible polític per accelerar el camí cap a la secessió i completar-lo abans d’un any. L’independentisme arriba a la cita en un mal moment de forma, minat per les lluites intestines dels últims mesos, però els consola tenir al davant uns partits nacionals incapaços d’articular un nou govern. En aquest escenari la principal novetat són els moviments que arriben per l’esquerra sobiranista, que creu que té a l’abast l’hegemonia política a Catalunya per la decadència de l’antiga Convergència Democràtica. Per aquest motiu en la manifestació d’aquest diumenge tots els ulls estan posats en l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el principal actiu de Podem a Catalunya, que s’ha sumat a la marxa independentista amb l’argument que és urgent reconèixer “el dret a decidir” d’aquesta comunitat.

La imatge de la manifestació independentista serà diferent de la dels últims anys. Els organitzadors, encapçalats per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), han dubtat seriosament els últims mesos si era oportú o no tornar a promoure una marxa massiva. Després de les topades entre els diferents partits independentistes, una divisió que ha arribat fins al cor de l’ANC, els dubtes sobre la resposta ciutadana eren evidents. Per aquest motiu es va optar per no fer una sola manifestació massiva, sinó cinc de més petites en diferents punts de Catalunya. El volum d’inscripcions divendres passat era un 24% inferior al de fa un any.

El volum d'inscripcions divendres passat ere un 24% inferior al de fa un any

L’altra diferència respecte a anys anteriors és que l’independentisme no serà l’únic protagonista de la Diada. Les confluències de Podem a Catalunya han organitzat actes propis i les seves principals figures, Ada Colau i Xavier Domènech, seran a la manifestació de Barcelona defensant el referèndum més que la independència exprés. Es posicionen així com a aspirants a quedar-se amb la part del pastís de l’electorat català que es reclama partidari d’aquesta consulta més enllà del sentit del vot, una xifra que supera el 70%.

L’independentisme viu aquesta nova situació amb sentiments retrobats. D’una banda entén que el suport de Colau a aquesta manifestació pot ser l’empenta definitiva per sumar una majoria favorable a la república catalana després que en les eleccions de fa un any l’independentisme es quedés amb un 47,8% dels vots. La part amarga és que veuen en Colau poc menys que un submarí que l’única cosa que busca és “dividir l’independentisme” segons han expressat els últims dies dirigents de l’antiga Convergència.

L’assistència de Colau a la manifestació ha obligat els seus rivals a moure fitxa. Per primera vegada acudiran a l’acte tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament. Carles Puigdemont i Carme Forcadell ho faran després que Artur Mas declinés anar-hi quan era president apel·lant a una suposada “neutralitat institucional”. Si l’alcaldessa hi va, el president no pot ser menys, pensen ara.

Per primera vegada acudiran a l'acte tant el president de la Generalitat com la presidenta del Parlament

Els partits no independentistes tindran una participació desigual en la Diada. El PSC participa en els actes institucionals però no en la manifestació independentista. Ciutadans ha organitzat un acte de partit aquest diumenge, com ho ha fet el PP.

En qualsevol cas l’independentisme espera que la Diada li doni energies renovades per continuar endavant amb un full de ruta carregat d’incertesa. La independència exprés que pretenien aconseguir en l’horitzó de 18 mesos a comptar des de les últimes eleccions ha anat deixant pas a la idea d’un referèndum. Tant l’Assemblea Nacional Catalana com ERC i la CUP defensen aquesta votació, que veuen convenient celebrar la propera primavera o el proper estiu a tot estirar. El Partit Demòcrata Català, en canvi, té seriosos dubtes sobre les possibilitats d’èxit d’aquest referèndum, especialment si s’aposta per convocar-lo amb la prohibició expressa de l’Estat. Per aquest motiu, el president Carles Puigdemont i el seu entorn prefereixen parlar sempre en clau abstracta advocant per acabar al més aviat possible “la tasca encarregada per la ciutadania”.