_
_
_
_

Lloret vol augmentar el sòl edificable per construir dos nous hotels

L'Ajuntament projecta dues edificacions turístiques en un corredor biològic amb l'oposició de veïns i l'entitat ecologista SOS Lloret

Cristian Segura
El front litoral de Lloret de Mar.
El front litoral de Lloret de Mar.JOAN SÁNCHEZ

L'Ajuntament de Lloret de Mar vol dos hotels més per al municipi. El ple de l'Ajuntament va aprovar el setembre del 2015 iniciar una modificació puntual del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lloret per permetre la construcció d'un nou hotel i d'un allotjament rural en un corredor biològic. El pla de modificació de l'Ajuntament preveu la construcció d'un nou hotel i d'un hotel rural. El consistori va assumir la modificació del POUM a proposta d'una immobiliària domiciliada a Barcelona.

La modificació puntual del POUM la va assumir l'Ajuntament el març del 2015; el juliol d'aquell any es va fer públic el seu estudi tècnic i el ple de l'Ajuntament ho va aprovar el setembre amb els únics vots en contra d'ICV i Podem. El govern municipal és una coalició encapçalada per CDC amb el PSC i ERC.

La comunitat de propietaris de Cala Canyelles –que representa a 370 veïns– i l'associació SOS Lloret van presentar al·legacions. Ambdues entitats van exigir un nou estudi d'impacte ambiental i un altre paisatgístic que assumeixi que aquesta zona és l'únic corredor verd que connecta els boscos del Montgròs i el massís de Cadiretes amb el mar. Les al·legacions indiquen que no ha de ser una modificació puntual sinó substancial perquè la zona edificable passa de 6.157 metres quadrats a més de 8.000. Els propietaris de Cala Canyelles també van exigir que s'estudiessin les inversions necessàries per ampliar degudament els serveis de mobilitat, avui insuficients per assumir el trànsit dels futurs hostes dels dos allotjaments, segons les al·legacions. El Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat va respondre sol·licitant que l'Ajuntament tingui en compte les al·legacions en la declaració d'impacte ambiental.

Una lluita que comença l'any 2000

El regidor d'Urbanisme de Lloret, Joan Bernat –ERC–, assegura que pràcticament no s'amplia la zona urbanitzable però sí que ho fa la del sostre hoteler. Bernat informa que els propers passos seran respondre les al·legacions i tenir en compte les resolucions dels organismes implicats. El pla hoteler per a aquest espai, conegut com Costa Marcona, ve de lluny. El POUM actual, del 2007, ja preveu com a zona urbanitzable 5 hectàrees de bosc de Costa Marcona. SOS Lloret va recollir el 2003 més de 13.000 firmes contra la construcció de l'hotel a Costa Marcona, segons informen a les al·legacions. La modificació provisional del POUM aprovada pel consistori no només autoritza l'hotel sinó que permet una altra construcció hotelera de tipus rural.

Els promotors de la modificació del POUM són la societat Costa Marcona SL i tres propietaris de terrenys. Rosa Ros, una de les propietàries juntament amb el seu marit, Jaume Esteve, confirma que la seva intenció és vendre els terrenys un cop siguin edificables. Ros desconeix que s'hi vol construir. L'Ajuntament de Lloret va acceptar el 2008 la creació d'una Junta de Compensació amb Costa Marcona SL i els propietaris dels terrenys per a la futura urbanització. Costa Marcona SL és una empresa registrada pel bufet d'advocats de Barcelona Puig Fontanals. Un dels seus accionistes, Ángel Canals, explica que des de l'any 2000 intenten tirar endavant l'hotel i que per fer-ho realitat han reduït notablement la seva sol·licitud de metres edificables. Canals assegura que no s'han definit les característiques de l'hotel però que serà de gamma alta. L'allotjament rural, proposat pel consistori, encara no té promotor.

Lluís Picat, president de la Comunitat de Propietaris de Cala Canyelles, adverteix de l'alt valor ecològic de Costa Marcona i lamenta que es vulguin construir més hotels a Lloret. El municipi té una població de 37.600 habitants, 121 hotels i més de 30.000 places hoteleres, segons estadístiques de l'Ajuntament. El municipi va rebre el 2015 més d'1,1 milions de turistes. L'ocupació mitjana de les places hoteles el 2015 va ser del 61%, segons dades de l'Ajuntament. L'ocupació a l'agost va arribar al 87%.

Lloret de Mar ha estat a l'ull de l'huracà des que l'exalcalde Xavier Crespo –de CDC– va ser condemnat el 2015 per acceptar suborns de l'empresari rus Andrei Petrov per blanquejar diners al sector immobiliari local. Picart assegura que cap regidor, ni del govern ni de l'oposició, ha contactat amb ell interessant-se per les seves demandes. Bernat defensa que si la modificació del POUM augmentés la zona urbanitzable, el pla no hauria rebut el suport de tants grups al ple. Bernat concedeix que és escèptic sobre la necessitat de més hotels: “Crec que Lloret no necessita tantes places hoteleres sinó millorar-ne les existents. Tenim un problema d'imatge amb el tipus de turisme que rebem, volem millorar, que sigui de més qualitat”. El regidor d'Urbanisme apunta que l'últim nou hotel inaugurat a Lloret va obrir el 2011, el Sant Pere del Bosc, un establiment de gamma alta amb capacitat per a 40 persones. Bernat afegeix que la cadena Rosamar també preveu la construcció d'un altre hotel.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario 'Avui' en Berlín y en Pekín. Desde 2022 cubre la guerra en Ucrania como enviado especial. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_