Catalunya, la més beneficiada per la millora dels ingressos tributaris

Catalunya és la regió que més ha engreixat els seus ingressos del sistema de finançament gràcies a la recuperació de les recaptacions tributàries. Si es consideren les liquidacions i els lliuraments a compte dels dos últims anys, la comunitat ha augmentat els seus recursos 2.315 milions entre el 2014 i el 2016, un 15% més, fet que la situa en els 17.494 milions. Es tracta de la principal alça registrada entre totes les autonomies, tant en taxes percentuals com en xifres absolutes. I la raó rau en un model de repartiment ideat el 2009 per premiar la capacitat recaptadora. Encara que amb la crisi es va enfonsar, ara el model comença a compensar Catalunya.

Darrere de Catalunya, les autonomies on més van créixer els ingressos pel sistema de finançament van ser Balears, Múrcia, La Rioja i Madrid. Les que, en canvi, reforcen menys els seus ingressos són Cantàbria, Canàries, Aragó o Castella i Lleó. En termes absoluts, les que més recursos nous obtenen després de Catalunya són Andalusia, Madrid, la Comunitat Valenciana i Galícia. Com que es tracta del règim comú, s'exclouen les comunitats forals, que tenen un model diferent, ja que gestionen els seus tributs i després abonen a l'Estat un contingent pels serveis que els presta.

El motiu de la millora a Catalunya és que el sistema vigent es va concebre el 2009 amb la idea d'afavorir les comunitats que tenien més potencial recaptador. No obstant això, la crisi va desactivar aquest model i totes van acabar patint encara més, ja que el finançament depenia encara més d'una recaptació que es va desplomar. Però ara els ingressos estan repuntant i, tal com s'esperava, la més beneficiada és Catalunya.

En repartir una proporció més alta dels impostos, l'actual model afavoreix en principi les dues autonomies que més recapten: Madrid i Catalunya. No obstant això, aquest repartiment es reajusta a continuació a través de diversos fons. El primer és el Fons de Garantia, que ajusta les quantitats percebudes pel coeficient d'habitant ajustat, una ponderació de la població, la superfície, la dispersió, la insularitat, els majors de 65 i els menors de 16 anys. En definitiva, s'intenta tenir en compte els factors que determinen el cost de la prestació de serveis. Com a resultat d'aquest fons, s'eleva el saldo que obtenen autonomies com Canàries, Extremadura, Castella-la Manxa, Andalusia o Galícia, mentre que empitjoren els de Madrid, Balears i Catalunya per aquest ordre. Tot seguit, s'aplica el Fons de Suficiència, que busca assegurar que les comunitats no perdin recursos respecte al model anterior. Per aquest fons es millora a Cantàbria o La Rioja però es perjudica Balears, València, Madrid i Catalunya. Després es passa pel Fons de Cooperació, que ajuda a la convergència entre comunitats i, per tant, assisteix les més pobres.

Finalment, el sistema afegeix un Fons de Competitivitat que compensa les que tenen un finançament per sota de la mitjana o de la seva capacitat fiscal. Aquest fons esmena una part del que perden les més riques, com Balears i Catalunya. Però compensa poc els madrilenys. Per aquest motiu, Catalunya surt més reforçada que Madrid amb la millora que s'està vivint en els últims dos anys. El model que el 2009 va pactar el Govern socialista amb els partits catalans té fruits just quan cal renovar-lo.

Un finançament equitatiu

La finalitat d'un sistema de finançament consisteix que tots els ciutadans rebin nivells similars de prestacions. La capacitat recaptadora d'una comunitat es deu al fet que els contribuents d'aquesta regió tenen una renda més alta i, en conseqüència, paguen més impostos. Per això, per mesurar l'equitat del model, l'objectiu és que tots tinguin el mateix finançament per habitant, que s'ajusta per ponderar costos com l'envelliment, la dispersió o la insularitat. Sense un esquema que inclogui també el cost de la vida, com reclama Catalunya, no hi ha cap altra manera de mesurar si el repartiment és just.

Aquesta mateixa setmana, el director de Fedea, Ángel de la Fuente, ha elaborat amb les liquidacions del 2014 el finançament mitjà per habitant a competències iguals, en la qual 100 representa la mitjana. Segons els seus resultats, a data de 2014 figuren com les més maltractades la Comunitat Valenciana i Múrcia, molt per sota de la mitjana de 100. Catalunya i Madrid se situen lleugerament per sota de la mitjana. No obstant això, l'augment dels recursos que s'està donant entre el 2014 i el 2016 hauria de pal·liar la situació de Catalunya.

D'altra banda, algunes comunitats es queixen que els préstecs d'Hisenda a tipus reduïts suposen una manera de finançar per la porta de darrere les més endeutades, com Catalunya. I que aquesta variable no s'està recollint en els càlculs del sistema de finançament.