Tacticisme o deslleialtat

Els nacionalistes de Convergència (ara Partit Demòcrata Català, PDC) han votat el PP per presidir el Congrés. La decisió grinyola, per incoherent. Prové dels qui atribueixen als populars intencions d’involució centralista de l’Estat. Actitud que avalaria, segons ells (confonen sectarisme governamental amb biaix excloent de l’Estat) ni més ni menys que la separació.

És una maniobra tàctica per aconseguir a canvi el grup parlamentari propi —que no aconsegueixen per poc—, una cosa legítima i recurrent. Però que és una conveniència de partit, no una raó de nació. Donar suport al partit antiestatutari xoca amb les conclusions del (simultani) congrés refundador del partit, que ha desbordat a la maldestra i fracassada gestió d’Artur Mas, consagrant al seu programa el republicanisme i l’independentisme radical en comptes del sobiranisme ambigu pel qual aquest optava. I xoca més perquè el suport ha estat clandestí, inexplicat i no reconegut, violant tota transparència i tractant els seus fidels com a idiotes, com van lamentar diversos dirigents.

El PDC cobrarà demà el preu del seu vot (constitució de grup i les seves prebendes) al Congrés. I s’apresta per aprovar dimecres, al Parlament, les conclusions rupturistes de la Comissió d’Estudi del Procés Constituent, que inclouen les anul·lades (pel Constitucional) “lleis de desconnexió”, després de les quals s’aplicaria per la força i sense cap tipus de pacte un “mecanisme unilateral” d’independència. La proposta, formatada per la CUP, pretén escalfar la propera Diada, encoratjar la moció de confiança del Govern català en minoria i el maltractat però viu procés separatista. El cas estrany és que l’independentisme reclami reconeixement a la seva legitimitat —que cap a la Constitució— mentre l’erosiona furtant la mínima lleialtat. I que el PP fa la impressió que s’hi avé per tal d’acomodar el seu candidat a la Moncloa.