Catalunya redueix més d’un 50% la mortalitat dels tumors digestius
Salut registra en l'última dècada una disminució del 75% de les morts 30 dies després d'una cirurgia de càncer d'esòfag
La mortalitat per tumors digestius s'ha reduït considerablement en l'última dècada. Un informe de l’Agència de Qualitat i Avaluacions Sanitàries (AQuAS) del Departament de Salut ha avaluat l'evolució de la mortalitat 30 dies després d'una cirurgia oncològica per càncer de recte, esòfag, pàncrees i metàstasis hepàtiques i ha detectat que en l'última dècada les morts s'han reduït més d'un 50%. Pel que fa al càncer d'esòfag, la disminució de la mortalitat un mes després de la intervenció quirúrgica arriba al 75%.
L’AQuAS atribueix aquests resultats a l'èxit de reordenar la cirurgia oncològica entorn dels grans hospitals especialitzats. El 2012, una instrucció del Servei Català de la Salut (CatSalut) va centralitzar la cirurgia oncològica, que requereix un grau d'experiència elevat, als hospitals més complexos, seleccionats pel volum de casos i procediments realitzats. El resultat en els tumors digestius analitzats, assenyala l’AQuAS, és que la mortalitat s'ha reduït més del 50% d’ençà que es van reordenar aquests processos. Les defuncions per càncer de pàncrees han disminuït un 52%; les causades per metàstasis hepàtiques, un 57%, i, en els casos del càncer de recte, un 54%.
"Es va decidir agrupar la massa crítica de pacients i l'experiència dels centres especialitzats i el resultat va ser una millora visible de la xifra de mortalitat", ha concretat el director de l’AQuAS, Toni Dedeu, que aquest dilluns ha presentat tots els informes de resultats de l'àmbit hospitalari, salut mental i addiccions, sociosanitari i atenció primària durant el 2015. L'epidemiòleg i president del consell d'administració de l’AQuAS, Toni Trilla, ha afegit que no només es tracta de concentrar les intervencions en els equip quirúrgics, sinó que l'hospital també ha d'estar dotat "d'un bon servei de vigilància intensiva i de personal especialitzat".
El Codi ictus, el protocol de Salut per donar una resposta immediata al territori català a aquesta patologia, també ha millorat el temps d'intervenció d’aquesta malaltia. La mitjana de temps d’ençà que el malalt arriba a l'hospital fins que se li fa una trombòlisi intravenosa (la tècnica per destruir els coàguls que obstrueixen els vasos sanguinis) s'ha reduït un 20% des del 2011. El temps ha passat de 55 minuts fa cinc anys a 40 el 2015.
Suspens en obesitat i tabaquisme
Però, a part de l'èxit en cirurgia oncològica, els resultats de l'activitat sanitària el 2015 també han mostrat mancances en alguns àmbits, segons Salut. Per primera vegada en aquest segle, augmenta l'índex de mortalitat 30 dies després (d’ençà que ingresses a l'hospital o ets donat d'alta) per algunes malalties seleccionades, com l'ictus, el trencament de coll del fèmur o l'infart, entre d’altres. Les últimes dues vegades que aquest índex va canviar la tendència a la baixa i es va disparar cap amunt van ser el 1918, a causa de la grip espanyola, i el 1939, després de la Guerra Xivil. Els experts assenyalen que no hi ha cap motiu clar d’aquest canvio i apunten a una fluctuació habitual de la mortalitat. "No és que els malalts s'hagin donat d'alta precoçment i es se’n vagi casa més greus i morin", ha aclarit Trilla.
Malgrat que les taxes d'hospitalització per complicacions de la diabetis estan entre les més baixes de tot Europa, Dedeu i Trilla han insistit que queden algunes tasques pendents pel que fa a millorar els índexs d'obesitat i tabaquisme. "L'obesitat en la població infantil és alta i ens hem de fer mirar els hàbits culturals tradicionals. La reducció del tabac, d’altra banda, tampoc es fa a la mateixa velocitat que altres països europeus", ha indicat el director de l’AQuAS.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.