Més de 200.000 escarabats s’instal·len a la universitat

Centenars d'acolorides capsetes de puros i cigarros acullen bona part dels exemplars de coleòpters recollits per l'entomòleg Joan Vives (1918-2000) al llarg de la seva vida. L'investigador, que no tenia formació científica prèvia en biologia i zoologia, tampoc era fumador, però els estanquers de la seva Terrassa natal van donar-li un cop de mà en la seva tasca científica guardant-li unes quantes capses de tabac perquè hi emmagatzemés el gènere que recollia en les seves excursions per la geografia catalana. Vives i el seu fill Eduard, que va continuar amb la tasca del pare, van atresorar una de les col·leccions científiques privades de coleòpters més importants d'Espanya. En total, uns 826.000 exemplars d'escarabats de diferents espècies d'aquest grup d'insectes són els que guardava fins fa poc Eduard Vives a casa seva, a Terrassa. Ara una selecció s'ha traslladat al Centre de Recursos de Biodiversitat Animal (CRBA), a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB), per posar-los a disposició de la investigació.

El valor científic de la col·lecció és, segons els experts, incalculable. L'entomòleg va descriure espècies desconegudes i en va guardar d'altres que ara són difícils de trobar. Sense formació prèvia, Vives va començar a estudiar i col·leccionar escarabats als anys trenta. Durant la Guerra Civil es va perdre part de la col·lecció, tot i que amb els anys pare i fill van recuperar amb les seves expedicions més del que havien perdut. De fet, durant el servei militar, Vives pare va contactar amb un mestre d'escola de Cadis, també aficionat a l'entomologia, amb el qual va intercanviar exemplars i va forjar més contactes per aconseguir coleòpters de tot el territori espanyol. Vives va desplegar una extensa xarxa de col·laboradors —sobretot mestres d'escola, que solien fer excursions per la muntanya amb els seus alumnes— als quals enviava els pots preparats per guardar i conservar els insectes que localitzessin.

Dels 826.000 exemplars recollits per pare i fill, 440.000 estan identificats, muntats i etiquetats en capses de vidre disposades per a la seva exposició; 86.000 més estan identificats, però no s'han preparat per a l'observació científica; i 300.000 espècimens encara estan descatalogats, guardats en les capsetes de puros a l'espera que el temps i els recursos adequats permetin classificar-los. Hi pot haver espècies encara desconegudes en aquestes capsetes? “No ho crec. Vives sabia el que feia i ell mateix va guardar els insectes a les capses. Segurament són més exemplars d'espècies que ja havia estudiat. Si n'hi hagués algun de nou, ell se n'hauria adonat i t'asseguro que no serien en aquelles capsetes”, afirma el doctor Antoni Serra, director del CRBA.

La UB ha arribat a un acord amb Eduard Vives perquè el CRBA custodiï part de la col·lecció. En concret, 239.618 exemplars, 19.168 dels quals estan identificats i muntats per exposar-los, 81.000 més estan identificats però no preparats i uns 139.000 romanen sense nom en capsetes de tabac precintades. “Han estat dos anys de feina per seleccionar-los i informatitzar tota la informació”, assenyala Serra. Un expert del CRBA va haver d'ajudar Vives fill a ordenar la col·lecció i seleccionar els exemplars per a la UB.

Els gairebé 20.000 coleòpters identificats i preparats per a la seva exposició es conserven a les capses de vidre que permeten observar-ne l'anatomia. Encara que els alumnes de la facultat poden accedir a la col·lecció, Serra matisa que es tracta d'un conjunt destinat, principalment, a complementar o contribuir en les recerques científiques.