Els deu objectes més insospitats del ‘top manta’ de la Barceloneta

L’anomenen top manta, va ser un bateig popular de fa més d’una dècada. Aleshores, els venedors ambulants il·legals gravaven CD i fotocopiaven caràtules per vendre àlbums de música pirata. Va ser el començament del que alguns van anomenar el final de la indústria de la música. Hi havia clients que anaven a comprar CD amb un aparell en desús que s’anomenava discman. Provaven primer el CD, no fos cas que el venedor —normalment persones procedents de diferents països de l’Àfrica— s’hagués equivocat ensobrant el plàstic gravat i en comptes del Canto del Loco se li hagués traspaperat un àlbum de Camela. El pirateig musical va començar a estar a l’abast de tot internauta i va deixar de ser negoci. Llavors els manters es van reconvertir, van aparèixer les primeres bosses, hi va haver una febre de corbates i així fins avui, quan el top manta continua conservant el nom de la llista d’èxits musicals.

Els comerciants asseguren que a Barcelona hi ha més de 800 manters que venen mercaderies, moltes vegades falsificades, a la zona del Port Vell. Els Mossos cada vegada limiten més la zona. Després de les expulsions del Palau de Mar o el moll de la Fusta, els ambulants il·legals es troben apinyats en una part del passeig de Joan de Borbó.

Más información

El top manta a Barcelona

Èxtasi xinès al ‘top manta’

Un centenar d’entitats s’uneixen en un front comú inèdit contra el top manta

Colau destinarà 1,7 milions a abordar el ‘top manta’

No hi ha ni rastre de CD, tampoc de corbates. Ara saben que hi ha mercaderies molt més rendibles. La joia de la corona la tenen les samarretes d’equips de futbol, seguides de les bosses, en què s’observa en lletra molt grossa el nom de firmes de luxe. També el calçat esportiu ocupa un gran nínxol de mercat. Tot i així, es pot trobar gairebé de tot al top manta. Objectes insospitats que algú, normalment turistes de compra compulsiva, adquireix després de regatejar amb el venedor il·legal.

Fent un passeig pel Port Vell podem detectar objectes del tot insospitats. Aquí en teniu una mostra:

1. El gosset de peluix amb ulls lluminosos. Només apte per a nens molt valents. “Costa només cinc euros”, assegura una mantera d’origen asiàtic. N’hi ha de colors diversos, normalment amb tonalitats fantasia. Camina sol, els ulls són dos petits LED vermells. Un veritable horror “que va amb les piles incloses”.
2. Qui no ha fet mai l’equipatge i quan ha arribat al lloc de destinació ha detectat que la memòria li ha jugat una mala passada? El top manta n’és conscient, que això pot passar. Tres calçotets tipus bòxer per 12 euros. Són dels que porten la marca Calvin Klein o Ralph Lauren perquè es vegi per sobre del cinturó. El manter afirma que són originals i ensenya que estan etiquetats per gairebé 40 euros. Una llàstima que no hi hagi el model eslip.
3. El que és un veritable furor són els braços de selfies. Un jove guineà ven el braç simple per set euros “perquè ets espanyol i no guiri”. Hi ha una nova modalitat que porta trípode incorporat. Una veritable enginyeria plàstica que surt per 15 euros.
4. No totes les vendes seran per als turistes. Alguns dels manters hi volen incloure també el turista nacional. I aquí ve quan venen una mena de taula quarterada que ve a ser un fruiter plegable. En el fons gravat, la paraula màgica per al turista: “Barcelona”. “El petit val 10 euros i el gros, 15”, assegura una jove xilena.
5. Els ventalls són territori dels venedors pakistanesos. Enfrontar-se a la calor sacsejant un ventall brillant i amb lluentons és a l’abast de totes les butxaques. Alguns tenen representacions de la Sagrada Família. Un souvenir per a tots els gustos. Nosaltres n’hem triat un que estava fet amb una espècie de plomes amb textura de peluix. Un veritable càstig per a les pupil·les, per tres euros.
6. El souvenir per si mateix és patrimoni dels venedors pakistanesos. Per només un euro es poden adquirir imans per amuntegar paperots a la porta de la nevera. Això sí, amb grans motius com el toro o l’elefant d’estil xinès, però amb acabats que intenten imitar el trencadís de Gaudí.
7. En la mateixa línia hi ha la catalaníssima castanyola. Per dos euros tot turista que ho vulgui pot adquirir aquest sonor instrument que els venedors toquen amb gràcia insuficient.
8. Un jove nacional s’ha fet lloc en el top manta amb les pipes per fumar “vés a saber què”. Pipes amb representacions africanes fetes a mà i el preu de les quals oscil·la entre els 10 i els 25 euros.
9. Des de fa unes temporades i pensant en el públic infantil es pot adquirir una espècie de tren de fusta amb locomotora i vagó de cua. Entre punta i punta totes les lletres que vulguem formen noms, frases o el Quixot en persona. “Cada peça, 70 cèntims”. Una veritable rampoina només apta per a les butxaques més compulsives.
10. Que el periodista amb poc cabell pregunti quant costa que una senyora d’origen africà ens converteixi el cap en un mar de trenes ha estat un veritable despropòsit. Tot i així, mitja cabellera al pur estil Lucrecia significa prop de mitja hora de mà d’obra i 15 euros de cost.

La resta, el que ja és habitual, polos de Lacoste (suposadament) a 25 euros (hi ha una etiqueta que marca 79) i la novetat d’aquest any: biquinis de ganxet. “Els fa la meva dona i els venc a 25 euros”, somriu un paio d’origen xilè. “El meu també és artesà, obro la bossa artesanalment i t’ofereixo aquest biquini per tres euros”, somriu al costat d’una competència amiga.