Un diputat més riques

“És terrible, són ells els que manen”. Tres dones assegudes segueixen els resultats en un plasma al bell mig de la sala buida. Les tres han votat el PP i han arribat abans que ningú. Les tres són grans i es conserven molt bé, i és que són conservadores. Gent amb diners, de la que sí que pot. Pentinats cars, roba cara. Les tres són franceses i aquesta nit seran un diputat més riques, però això encara no ho saben.

“És terrible, ara manen ells”, insisteix la dona del mig, que fa més de vint anys que viu aquí. Les tres tenen la doble nacionalitat, francesa i espanyola, i cadascuna manté també la seva doble militància. La del mig és més xerradora, tot i que tota l'estona s'interromp per dir que no vol parlar. Explica que és filla de militar. Africana, del Marroc, i després d'Orà, a Algèria.

La dona de la seva esquerra és de Bordeus i la de la seva dreta és de la Xampanya. El millor vi francès reunit al costat del bar de l'Hotel Grand Marina, que prepara dry martinis a 12 euros. A la terrassa d'aquest hotel de luxe, comencen a sopar parelles solitàries de gent gran amb un suèter blau cel lligat al coll. Gent que sap que només cal esperar perquè els serveixin.

La dona del mig reitera que és terrible que els que manin siguin ells, els emigrants, i per això a França milita encara més a la dreta, així ho precisa, al partit de Marine Le Pen. Les seves amigues hi estan d'acord, però la dona de la Xampanya, professora d'anglès, aclareix que votarà Juppé. A Sarkozy no el vol ningú. I encara menys al socialista Manuel Valls.

Amb un gest de menyspreu, la dona de la Xampanya diu que Valls és un dictador. “Ah, no, no, dictador no”, la renya la seva companya de Bordeus. Per descomptat, el coneix, ella també és Valls, és el cognom del seu marit. Són família. A Barcelona, ella era de Mas.