Barcelona rebutja que Comín permeti l’activitat privada en hospitals públics

L'Ajuntament de Barcelona s'ha rebel·lat contra la decisió del conseller de Salut, Toni Comín, de mantenir l'activitat privada als hospitals públics. Comín va justificar en una entrevista a EL PAÍS que aquesta mesura “ajuda a quadrar els comptes” d'alguns hospitals. Però aquesta excusa no serveix a la comissionada de Salut de l'Ajuntament, Gemma Tarafa, que ha mostrat el seu desacord i ha apostat per “revertir les privatitzacions i destinar tots els recursos a l'assistència pública”.

Des que va entrar al consistori, el govern d'Ada Colau sempre s'ha posicionat en contra del transvasament de recursos públics a la privada, ja sigui a través de privatitzacions o d'activitat extra que fan els centres sanitaris previ pagament. “S'han de destinar tots els recursos a la màxima qualitat en l'assistència pública que ja hem pagat amb els nostres impostos”, argumenta Tarafa per justificar la seva reprovació a les declaracions de Comín.

Segons un informe de l'Ajuntament, Salut destina 200 milions l'any a activitat privada a Barcelona. El 55% de les teràpies de rehabilitació es contracten a entitats privades amb afany de lucre i el 100% del transport sanitari no urgent de la ciutat (21 milions d'euros) o l'oxigenoteràpia (set milions) també estan privatitzades.

Tarafa celebra la mesura de Comín de fer fora de la xarxa hospitalària pública centres amb ànim de lucre, però no la veu suficient: “Hi ha marge per fer més passos. Cal abordar les grans borses de negoci privat que hi ha en l'atenció sociosanitària, el transport sanitari o la rehabilitació”. La comissionada considera que, més que un problema econòmic, és una qüestió de “voluntat política”.

Encara que el marge de maniobra de l'Ajuntament en temes de salut no és gaire ampli —les competències les té el departament que dirigeix Comín—, Tarafa ha anunciat que el govern local “treballarà molt al si del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB)”, on l'Ajuntament controla el 40% de la institució i el Servei Català de la Salut (CatSalut), l'altre 60%. D'entrada, ja han engegat, amb el vistiplau de Salut, una comissió d'estratègies de desprivatització per estudiar la situació i la reversió d'alguns serveis externalitzats.

“Cada any es renoven concerts que es podrien revertir sense impacte pressupostari, com l'atenció domiciliària a les nits i els festius a Barcelona, de la qual, a partir de la demanda de l'Ajuntament, s'ha començat a estudiar la desprivatització i l'assumpció de la gestió per part de l'ICS”, relata Tarafa. En la propera reunió de CSB es posarà sobre la taula una proposta per a aquesta qüestió i l'Ajuntament portarà també a debat la situació de Barnaclínic, el braç privat de l'Hospital Clínic amb el qual comparteix espai físic i treballadors.

Enmig d'aquestes mesures per desprivatitzar els serveis sanitaris, la comissionada de Salut també aposta per “avaluar la feina de les empreses que presten el servei per garantir la transparència i incloure elements de l'economia social en les clàusules dels contractes”. Tarafa assenyala que, encara que hi ha bona entesa amb Salut en molts temes comuns i les dinàmiques de treball han millorat pel que fa al govern anterior, “si no hi ha acord i s'arriba a un nus sense retorn, ho evidenciarem”.