Reinterpretar monuments franquistes

Els 26 metres que el monument franquista de Tortosa apunta sobre l’Ebre no són els 101 d’altura de la cúpula de Sant Isaac de Dalmàcia a Sant Petersburg. Per construir la catedral en qüestió, al segle XIX, no es va reparar en les despeses: uns 100 quilos d’or van recobrir la cúpula de gairebé 22 metres de diàmetre. Però va arribar la revolució. Un enorme Esperit Sant en la seva habitual i comuna forma de coloma va ser substituït per un pèndol gegantesc de Foucault. Amb aquesta curiosa victòria de Galileu —ni més ni menys que al Leningrad dels sense Déu—, les autoritats comunistes van pretendre mostrar que la ciència donava explicacions allà on la religió oferia superstició.

És clar que l’edifici mai va deixar de ser Sant Isaac, ni tan sols quan la seva cúpula daurada es va tenyir de gris per evitar les bombes durant els més de dos anys de setge salvatge pels exèrcits de la Whermachtt. La reinterpretació que els soviètics van pretendre donar a l’immoble va ser un fracàs. Una catedral sempre és una catedral i un monument feixista sempre és un monument feixista. No hi ha "reinterpretacions" preteses que valguin si són diametralment oposades al motiu pel qual l’objecte va ser creat.

Aquest és el dilema que es planteja amb el monument per commemorar la victòria franquista que s’erigeix a la meitat de l’Ebre al seu pas per Tortosa i inaugurat el 1966 amb motiu dels 25 anys de pau franquista (1964). El cas és que ja el mes de març passat el Parlament va decidir per 43 vots a favor, 42 en contra i 46 abstencions demolir el recordatori. La votació va dividir Junts pel Sí: va tenir el suport de l’oposició de Convergència i del PP, l’abstenció d’ERC i Ciutadans i el vot favorable de PSC, Catalunya Sí que es Pot i la CUP. Però el monument no es va tocar. I continuarà aquí, perquè una part de la població de Tortosa va decidir el cap de setmana passat mantenir el monòlit en peus. En total, el 68% dels vots emesos pel terç de ciutadans que es va acostar a les urnes.

En el fons, Convergència sempre ha estat indulgent amb certa tradició. Ja el 2010, CiU es va aliar amb el PP per tombar una petició que pretenia retirar el monument. L’any passat va impedir la celebració de la consulta amb l’ajuda de populars i la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Finalment, davant de les exigències del seu soci nou, Esquerra Republicana, va acabar donant llum verda al referèndum.

Ferran Bel, alcalde i cap de llista de CDC per Tarragona a les generals, és partidari de "reinterpretar" el monument franquista i assegura que està fart que l’acusin de filofranquista. La veritat és que la decisió presa per Tortosa xoca amb la Llei de la memòria històrica. Aquesta mateixa setmana, un advocat madrileny, Eduardo Ranz, s’ha encarregat de portar davant dels tribunals la decisió municipal. És com si el franquisme de baixa intensitat hagués sobreviscut els últims 40 anys gràcies a les indulgències que va administrar la transició. I això ha comportat que certs virus dretans pervisquin fins i tot en superfícies suposadament independentistes. De fet, el nacionalisme conservador es va alimentar d’alguns franquistes conversos a la democràcia.

Els fets són caparruts. Com l’homilia del bisbe Manuel Moll davant d’un Franco que va entrar aquell 21 de juny del 1966 sota pal·li a la catedral del Tortosa: "Aquest és el monument que hem aixecat amb un propòsit d’homenatge a vós, al vostre exèrcit […] La província de Tarragona, centrada avui a Tortosa, sent el goig d’haver posat en aigües del seu gran riu, que és també llera d’unitat espanyola, una càtedra que ha de pregonar aquests sentiments, aquesta fidelitat al vostre mandat i a la memòria dels qui, trobant glòria a la batalla de l’Ebre, van obrir els camins d’unitat, de grandesa i de llibertat d’aquesta Espanya que sota la vostra guia viu en pau".

Molta feina per reinterpretar.