Trias va pagar el lloguer dels okupes en contra de la Intervenció

La Intervenció de l'Ajuntament de Barcelona va advertir el 2015 a l'exalcalde Xavier Trias (CiU) que el contracte de lloguer del Banc Expropiat amb el qual pretenia evitar que els okupes fossin desallotjats pel propietari no complia amb l'interès públic. El contracte de lloguer, revelat per EL PAÍS, especificava que se signava per evitar conflictes posteriors a un desallotjament i fixava que, a més de la quota mensual, l'Ajuntament es feia càrrec de totes les despeses —des de l'IBI fins a la taxa d'escombraries— i reparació dels danys que els okupes poguessin ocasionar. CiU va qualificar ahir d'“interessada” i “parcial” la filtració de l'informe de la interventora i va aportar un informe posterior que avalava el lloguer perquè era temporal.

L'informe de la Intervenció que desaconsella aquest lloguer està datat del 29 de gener del 2015, el mateix dia que el consistori va aprovar la justificació de la despesa del contracte, que va signar amb efecte l'1 de gener el llavors número dos de l'Ajuntament, el regidor convergent Joaquim Forn.

CiU va mantenir ahir, tal com va afirmar Trias la setmana passada, que la tramitació de l'expedient va ser “impecable” i ajustada a la llei. Fonts del partit van explicar que després de l'informe desfavorable de la Intervenció publicat ahir hi va haver un segon document dels Serveis Jurídics i de la Direcció de Patrimoni que li van donar resposta, i que la mateixa Intervenció va justificar finalment l'interès públic del pagament del lloguer.

La setmana passada, després que transcendís el contracte de lloguer, la Fiscalia va obrir una investigació a Trias per esbrinar si va cometre un delicte de malversació per haver-lo pagat amb fons públics. El local pertany a Antartic Vintatge, propietat de l'empresari Manuel Bravo, i el lloguer era de 5.500 euros mensuals.

L'informe el signa la interventora adjunta i desestima els arguments favorables al lloguer que havien aportat la Secretaria Municipal i la Direcció de Patrimoni setmanes abans, que concloïen que la Carta Municipal de Barcelona preveu que l'Ajuntament pugui promoure tota mena d'activitats i prestar tots els serveis públics que afectin l'interès general dels ciutadans. En aquest text previ es considerava d'interès pagar el lloguer per les activitats que es feien al local i perquè la dificultat de parlar amb els okupes abocava al desallotjament i posteriors disturbis.

El contracte que va acabar signant Trias i que l'actual alcaldessa, Ada Colau, va decidir no prorrogar en finalitzar el 31 de desembre del 2015, va ser polèmic des de l'inici. Com va revelar aquest diari, el govern de CiU el va signar d'amagat, sense comunicar-ho als okupes i sense fer-ne publicitat, el gener del 2015. Havia passat mig any des dels disturbis de Can Vies i faltaven cinc mesos per a les eleccions municipals. Qui va sol·licitar el pagament del lloguer va ser la llavors regidora de Gràcia, Maite Fandos, però els tècnics del districte “no van avalar la despesa” i “la van desaconsellar”, segons expliquen diverses fonts. Va ser llavors quan l'assumpte es va elevar fins a la Direcció de Patrimoni, que depèn de la gerència d'Economia i Presidència i no del districte. La despesa es va autoritzar sense que passés pel ple.