La Constitució catalana evitarà el castellà com a llengua oficial

Una proposta de Constitució que es debat al Parlament evita el castellà com a llengua oficial en el cas que Catalunya aconsegueixi la independència. El text, que es presenta aquest dimecres a la cambra, preveu una protecció especial pels castellanoparlants però només contempla com a oficials el català i l'aranès, segons publica el diari El Punt Avui. En la redacció del document, fet a partir de tres esborranys, hi ha participat el jutge Santi Vidal, senador per Esquerra Republicana de Catalunya, a qui el Consell General del Poder Judicial va apartar precisament per redactar un esborrany de Constitució per a Catalunya. 

La proposta s'emmarca dins del "procés constituent" que preveu el full de ruta de la coalició Junts pel Sí per "desconnectar" d'Espanya en 18 mesos. Una de les parts d'aquest procés és precisament la redacció d'un text constitucional en el qual participa la societat catalana i que hauria de ser confirmat en un referèndum una vegada dissolt l'actual Parlament. Al tràmit estava previst que diversos esborranys es presentin a la cambra i aquest dimecres la presidenta Carme Forcadell rebrà l'esmentada proposta.

El text, explica el diari català, està fet a partir de tres esborranys. Un d'ells el va liderar Vidal, encara que finalment es va apartar del grup que el va redactar el 2015 després de la seva incorporació al Govern català com a assessor de la conselleria de Justícia. Tindrà 148 articles i ha recollit 3.400 aportacions ciutadanes rebudes per Internet. El Punt Avui explica que al document es parla d'"una protecció especial de les persones que són castellanoparlants" i diverses fonts asseguren que reconeix "el plurilingüisme" com a valor a protegir. Es puntualitza fins i tot que no es tracta de bilingüisme "perquè a Catalunya hi ha molta gent que parla moltes llengües". 

Dins de l'independentisme català està obert el debat sobre si s'ha de declarar el castellà llengua oficial o no en el futur hipotètic Estat independent. L'estratègia de Junts pel Sí, que vol arribar als votants de l'àrea de Barcelona amb orígens de fora de Catalunya, és que sí sigui oficial. El programa electoral amb el qual es va presentar a les eleccions del 27-S estableix que en una Catalunya independent “la llengua castellana continuarà sent oficial”. “Tots els ciutadans tindran dret a utilitzar el català i el castellà en les seves relacions amb l'administració i amb els gestors de serveis públics. Tots els funcionaris tindran l'obligació de conèixer i utilitzar” les dues llengües, segons la coalició. El programa electoral de la CUP, no obstant això, reconeix el català i l'occità —l'aranès— com a llengües pròpies de Catalunya però afegeix que el castellà i el francès hauran de tenir “un estatus jurídic” especial.

La polèmica està avivada des que el març passat 280 filòlegs defensessin el manifest Koiné, on exigien que el futur Estat català només reconegui com a oficials el català i l'aranès. En aquest sentit, la proposta de resolució recull les ambicions d'aquest manifest. Encara així, segons els promotors del redactat, el document està subjecte a modificacions i no és definitiu. En el seu tràmit al Parlament, haurà de passar pels òrgans que s'encarreguen de construir el marc legislatiu de la futura Catalunya independent.