El jutge avala la comissió de Caixabank a no-clients per fer servir els seus caixers

El Jutjat Mercantil número 3 de Barcelona ha desestimat la demanda de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae) contra CaixaBank per les comissions de dos euros que va cobrar entre el març i el setembre de l’any passat a clients d’altres entitats que van fer servir els seus caixers. La sentència recorda que el fet que un client d’una altra entitat retiri efectiu d’un caixer “mai” no havia estat un servei gratuït a Espanya abans del 2015 i assenyala que “no es pot reconèixer un dret omnímode dels usuaris no clients d’una entitat bancària a fer servir la xarxa de caixers automàtics d’aquesta entitat quan els convingui”.

L’entitat catalana va imposar una comissió de dos euros a tothom qui no fos client del banc i retirés diners dels seus caixers. Aquesta comissió se sumava a la que ja tenien establertes les entitats emissores de les targetes que s’utilitzaven per treure efectiu. El mes d’octubre passat CaixaBank va revocar la mesura després que el Govern impedís les dobles comissions. Adicae va anar al jutge perquè va considerar que durant més de sis mesos es va cobrar il·legalment aquesta comissió i va reclamar al banc que tornés totes les quantitats percebudes en aquest període.

En el judici, CaixaBank, que té una xarxa de prop de 10.000 caixers a Espanya, va defensar la legalitat de la comissió i va recordar que fins que es va aprovar la norma “no hi havia cap disposició que prohibís” aquest cobrament. El banc va al·legar que dispensar efectiu “és un servei bancari susceptible d’engendrar el dret d’una entitat financera a percebre una contraprestació” i que aquest model “es troba àmpliament implantat en el mercat continental i anglosaxó” i respon a un criteri de “racionalitat econòmica”.

El jutge ha desestimat íntegrament les pretensions d’Adicae, a la qual imposa el pagament de les costes processals. El magistrat entén que CaixaBank va informar adequadament els no-clients d’aquesta comissió de dos euros per fer ús dels seus caixers i que l’entitat emissora de les targetes els podia cobrar una comissió diferent. El jutge considera, a més, que la conducta no és “unilateral”, sinó que és un “servei, un contracte” i que, per tant, “la comissió és el preu”. A més, el jutge considera que aquest preu “pot buscar la satisfacció d’una pluralitat d’interessos econòmics” i respondre a una mesura de “defensa” davant d’altres competidors.

Adicae pot interposar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona en el termini de vint dies des que es notifiqui la sentència, que té data de 6 de maig de 2016.