Colau eliminarà els antiavalots de la Urbana per aconseguir el sí de la CUP

L'Ajuntament vol eliminar la unitat d'antiavalots de la policia local de Barcelona, la Guàrdia Urbana. Així ho ha anunciat aquest dimecres el tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, que ha insistit que la mesura ja la preveia el Govern local prèviament. L'Executiu d'Ada Colau li va treure atribucions, però fins ara mantenia aquestes competències. Pisarello ha explicat la decisió en el marc d'un preacord amb la CUP per aprovar l'ampliació de pressupostos, que inclou cinc milions més en política social. La formació anticapitalista decidirà el vot després del veredicte de 13 assemblees locals, però havia exigit, entre d'altres, la supressió de la partida de Seguretat i Ordre, de 167 milions d'euros, per arribar a un pacte amb Barcelona en Comú, el partit que sosté l'alcaldia.

El grup municipal de CiU anunciava des del matí l'existència d'"un pacte ocult" entre BComú i la CUP sobre la Guàrdia Urbana per desbloquejar els pressupostos. La regidora Sònia Recasens no es creia que, només amb l'ampliació de cinc milions d'euros en matèries socials el partit anticapitalista s'acontentaria. I, hores més tard, ha sortit Pisarello a aclarir els dubtes.

La teoria del Govern local és que la supressió de les funcions d'antiavalots a la Unitat de Suport Policial (USP) ja estava prevista. Pisarello ha recordat que, en qualsevol cas, era una de les apostes electorals de Colau i que, ja com a alcaldessa, ho havia plantejat en diverses comissions. Fins ara s'havien limitat certes actuacions, però s'havia ajornat fins aquest mes de maig la decisió final.

El tinent d'alcalde ha explicat que l'equip municipal presentarà la mesura en el pla director de la Guàrdia Urbana com a mesura de Govern. És a dir, no necessita passar pel ple i només se n'informa els grups. Amb aquesta estratègia l'Executiu local es garanteix que altres partits no puguin tombar la decisió —CiU i el PP hi estan clarament en contra, a més dels sindicats policials— i que es dugui a terme amb total seguretat, en un gest cap a la CUP. "Nosaltres sempre havíem defensat una policia de proximitat", ha defensat Pisarello. Això sí, la decisió pot no ser del grat al 100% dels anticapitalistes. "Mai no sabem si n'hi haurà prou", afegeixen fonts municipals.

Pisarello ha anunciat que BComú ha assumit després de dies de reunió diverses propostes de la CUP, tot i que ha afegit que algunes "són de canvis estructurals", per la qual cosa tindran aplicació a llarg termini. Entre les partides incorporades —que sumen un total de 5,2 milions d'euros dels més de 275 de la modificació pressupostària—, figuren el combat de la feminització de la pobresa, la remunicipalització de serveis i el dret a l'habitatge, amb l'augment dels ajuts al lloguer.

El partit anticapitalista decidirà a la tarda si donarà finalment suport a Colau, però tot indica que les reunions que han mantingut amb BComú han fructificat, perquè Colau ha convocat el ple. Tot i així, les reivindicacions de la CUP en matèria de seguretat són molt més ambicioses, d'aquí el dubte fins a l'últim minut de l'equip municipal que mai no sap si tornarà a patir una negativa com la de fa dues setmanes.

De la resta de grups, Jordi Coronas, d'ERC, ha revalidat el suport del seu grup a l'ampliació dels comptes, que en realitat són una prolongació dels pressupostos prorrogats del 2015 de l'anterior alcalde convergent, Xavier Trias. "Estem únicament mirant en l'àmbit tècnic d'on surten els 5 milions addicionals i si afecten altres projectes compromesos", ha afegit el regidor. El PSC previsiblement també els donarà suport i CiU, el PP i Ciutadans votaran negativament, si res no canvia. Alberto Fernández, president del Grup Popular, veu "un disbarat" que Colau accepti una altra de les propostes de la CUP, 700.000 euros per crear un "carnet de manter".