Perímetres, percentatges i una pitó a les proves de sisè de primària

No són ni les dotze del migdia i una vintena de nanos de sisè de primària ja descansen, amb la pilota amunt i avall, al pati de l’escola Ramon Llull de Barcelona. Toca desconnectar després de la primera jornada d’exàmens sobre competències bàsiques que convoca cada any el Departament d’Ensenyament de la Generalitat. Aquest dimecres es presenten a les proves de català i matemàtiques, i dijous faran el mateix amb anglès i llengua castellana. “Perímetres, percentatges, sumes i restes. Molt fàcil”, resumeix, inquiet, en Natan, un dels alumnes examinats. Es veu que l’examen de matemàtiques va ser ràpid i indolor: “Alguns en mitja hora ja eren fora”, explica una professora. En total, 77.323 nens i nenes de sisè han estat cridats al pupitre per sotmetre’s a les proves competencials que convoca Catalunya des de fa vuit anys.

Tot i que aquests exàmens sempre han generat controvèrsia en la comunitat educativa, amb la implantació aquest any de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) —que preveu proves d’aquest tipus per passar de curs a batxillerat i ESO—, la polèmica s’ha disparat: des de la Generalitat insisteixen que els exàmens són proves pròpies, que no tenen res a veure amb la LOMCE, entre altres coses perquè no són vinculants per passar de curs (en el cas de sisè, les que proposa la norma estatal tampoc) i els resultats no són públics, per la qual cosa s’eviten els controvertits rànquings entre escoles. La LOMCE preveia, al principi, que les notes es fessin públiques i, tot i que el ministre en funcions, Íñigo Méndez de Vigo, s’ha compromès a evitar les classificacions, encara no hi ha cap apartat en la llei que ordeni a les comunitats autònomes no difondre’n els resultats. Per remarcar la diferència, Catalunya afirma a més que examina de competències lingüístiques i matemàtiques bàsiques adquirides a primària, però no de ciències i tecnologia, com preveu la LOMCE.

Aliens a aquesta polèmica, els alumnes del Ramon Llull comenten les respostes al pati. A la prova de català hi havia dos textos de comprensió, un dictat i una redacció. En l’escrit, que s’havia d’exposar en format de correu electrònic, l’Aihnoa ha explicat un conte sobre ella mateixa i un gos, i en Xavi ha redactat una història fictícia sobre una serp pitó que el capturava. El grupet de canalla que s’ha format en una cantonada del camp de futbol coincideix que la prova final “és molt més fàcil que els simulacres” que fan amb els tutors durant les setmanes prèvies a l’examen. Celebren, a més, que amb aquestes proves “pots saber el nivell que tens” i, ja de passada, com que s’acaben molt ràpid, “pots sortir més aviat al pati i jugar més estona que un dia normal”.

A l’altra banda de la ciutat, també ajaguts al sol, una desena de nens de sisè de primària pinten una pancarta en què conviden a boicotejar les proves competencials. Uns quants pares els acompanyen, tots vestits amb les samarretes grogues en defensa de l’educació pública i contra la LOMCE. Són representants de la Xarxa d’Escoles Insubmises, la plataforma que aglutina les famílies i els centres que es neguen a sotmetre els infants a aquests exàmens. “Són proves externes, estandarditzades, que fan una fotografia d’un moment concret però no representen la realitat de l’escola ni avaluen tot el procés educatiu”, critica Belén Tascón, una de les promotores de la plataforma. La xarxa calcula que més de 200 famílies han fet objecció de consciència amb les proves de sisè i prop d’un miler també van rebutjar, el mes passat, els exàmens que es van fer a tercer de primària.

Más de 200 famílies insubmises s'han negat a sotmetre als seus fills a les proves de sisè

“Es deixen de banda competències que no són matemàtiques. De fet, es calcula que així només poden avaluar el 15% de les competències. A partir de l’alumne, el que fan és examinar l’escola, quan l’escola és molt més que llengües i matemàtiques”, critica Tascón. Les famílies insubmises es queixen que Catalunya s’ha arrecerat sota el marc jurídic de la LOMCE. Al capdavall, sembla que tots són iguals: “Mentre el Departament impulsa una plataforma d’innovació que qüestiona les proves externes, obliga les escoles a sotmetre’s a una avaluació estandarditzada”, protesten.

Els pares insubmisos són rotunds, però els seus fills també. “És que aquestes proves no serveixen per a gaire. No és tan important saber el nivell de les persones i dividir-les per un examen”, afirma la Martina, que ha anat a la manifestació amb mitja cama enguixada. Els nens reconeixen la diferència que suposa l’arribada de la LOMCE i que aquestes proves, que en essència servien per mesurar el nivell de cada alumne, es converteixin en un element de competició entre els infants o les escoles. “No és just que separin la gent per nivells per un examen d’un dia. Pot ser que et posis nerviós, no et surti bé la prova i et posin una nota que no correspon al nivell en què realment ets”, apunta l’Amaia. Les famílies insubmises aprofitaran els dies d’exàmens per fer visites culturals per la ciutat.

El director del Ramon Llull, Manel Lombardia, es mostra equidistant en la disputa que han aixecat les proves competencials i insisteix que els exàmens serveixen “de referència per saber en quins aspectes de les assignatures cal fer reformes”. En el seu cas, no li importen tant els resultats quantitatius com els qualitatius “per saber en què cal millorar metodològicament i pedagògicament”. Però la polèmica sobre la fiscalització del treball docent i la pressió a què estan sotmesos els nens no és un tema menor ni aliè al professorat. De fet, quan es feien les proves del Ramon Llull, un dels nanos ha sucumbit als nervis i ha vomitat a la classe. No és habitual, però els professors reconeixen que el fet que “la tutora se’n vagi de classe [els examinen mestres d’altres centres] i que siguin quatre exàmens en dos dies en què s’ho juguen tot” genera una tensió innecessària en els menors.