Brussel·les proposa grans multes als Estats que no acullin refugiats

Brussel·les rebaixa l'ambició de la seva reforma del sistema d'asil a canvi de penalitzar amb duresa els qui no hi participin. La Comissió Europea presenta avui una proposta per canviar el marc comú, amb un mecanisme de distribució automàtica de refugiats que s'activa si algun Estat rep un 50% més de les demandes que pot assumir. L'Executiu comunitari planteja sancions en dues vies: els països que rebutgin repartir-se aquests demandants d'asil pagaran uns 250.000 euros per cada persona que deixin d'acollir. I per primera vegada els refugiats que vulnerin les regles rebran multes.

La crisi de refugiats va dinamitar el principi que cada demandant d'asil ha de presentar la seva sol·licitud al primer país de la UE on arribi. Brussel·les va plantejar a l'abril l'opció de compartir responsabilitats des del primer refugiat que posés un peu en territori comunitari, però amb prou feines un terç dels Estats (entre ells Alemanya, Itàlia i Grècia) avalava la mutualització. Per vèncer resistències, l'Executiu comunitari proposarà avui que cada país segueixi tramitant les seves peticions fins a un cert nivell; si se supera, hi haurà un mecanisme anomenat corrector i de justícia per traslladar-les a altres Estats. La proposta figura en un document de 111 pàgines al qual ha tingut accés EL PAÍS.

A cada Estat se li assignarà un nombre de demandes d'asil que es considerin assumibles en funció del seu PIB, la seva població i el nombre de refugiats que ha acollit des de països tercers. Si el país rep un 50% més d'aquest nombre, s'activarà el repartiment automàtic. Serà l'agència europea d'asil (EASO, per les seves sigles en anglès) la que fixarà la clau de repartiment i la que controlarà tot el procés, la qual cosa implicarà una ampliació de les seves competències.

L'esquema segueix la lògica del mecanisme d'emergència activat al setembre per repartir-se 160.000 refugiats en dos anys, que segueix vigent, encara que amb prou feines ha aconseguit l'1% dels seus objectius. El nou sistema seria permanent, per aplicar en qualsevol altra crisi futura. Però, a més, reforma altres elements del marc comú d'asil per agilitar les decisions i perseguir més eficaçment els casos de frau.

Sancions recíproques

Conscient del rebuig que suscita la idea de repartiment en alguns països —principalment al bloc de l'Est—, la Comissió fixa des del principi una penalització molt dissuasiva perquè ningú se'n desvinculi. Davant dels aproximadament 12.000 euros de cost anual que suposa integrar cada refugiat, segons estimacions comunitàries, el braç executiu de la UE proposa 250.000 euros de multa per cada refugiat que es rebutgi. Aquests diners han d'abonar-se a l'Estat membre que finalment es faci càrrec de la persona. I l'exclusió del sistema només es podrà plantejar en principi per un any.

Fonts europees alerten que la xifra és controvertida i que després del debat d'avui al col·legi de comissaris podria modificar-se. Però l'esborrany de regulació al qual ha accedit aquest diari recull aquesta quantitat. Es tracta, en tot cas, d'una suma molt elevada que els Estats membres intentaran rebaixar —i fins i tot eliminar totalment— quan hagin de legislar sobre la proposta.

El principi de sanció als Estats ja figurava, en tot cas, en la norma de reubicació de 160.000 asilats des de Grècia i Itàlia. La veritable novetat ara consisteix a estendre el càstig també als demandants d'asil. Una de les raons per les quals el sistema actual no funciona és la freqüent mobilitat dels candidats a protecció. El 24% presenta els seus papers a més d'un Estat i molts només accepten registrar-se als països considerats més benèvols en el tracte als refugiats. El resultat és que Alemanya i Suècia han assumit bona part de la càrrega dels asilats en aquesta crisi.

Per evitar situacions similars, la Comissió exigeix als refugiats que es quedin al país on presenten la seva sol·licitud o on siguin resituats. Si no ho fan, s'enfronten a “conseqüències proporcionades de procediment” o al fet que la seva sol·licitud es tramiti “de manera accelerada”, la qual cosa implica menys possibilitats d'èxit. Per dissuadir els desplaçaments entre països, es planteja oferir prestacions als asilats només al territori on hagin de romandre, “amb l'excepció d'atenció sanitària d'emergència”.

La iniciativa de la Comissió demostra també que les devolucions de refugiats pactades amb Turquia sota la premissa que constitueix un país segur consoliden un precedent. Brussel·les insta els Estats a avaluar “si la sol·licitud [d'asil] és inadmissible” en cas que el demandant vingui d'un país considerat segur. En aquestes circumstàncies, “el sol·licitant serà retornat”, aclareix el text. Es consagra així el controvertit principi acordat amb Turquia per frenar els fluxos a través del mar Egeu.

La presentació d'aquesta proposta el mateix dia que Brussel·les advoca per eximir els turcs del requisit del visat no és gens casual. Amb la iniciativa d'asil, més del gust del Parlament Europeu, la Comissió vol facilitar el terreny a la liberalització de visats, que planteja moltes reserves als eurodiputats.