Els EUA pressionen en secret per rebaixar les regles de la UE al TTIP

Les sospites es fan realitat. Els Estats Units pressionen lluny dels focus per rebaixar sensiblement els nivells de regulació europea en alguns dels assumptes més espinosos del tractat comercial amb la Unió Europea (TTIP, per les seves sigles en anglès), tal com temien els més crítics amb aquesta fosca negociació, de la qual fins ara només es coneixien les pretensions europees. Una filtració revela per primera vegada, amb detalls, la posició dels Estats Units. I posa de manifest l'enorme influència dels lobbys europeus i nord-americans sobre els negociadors de l'acord.

Bàsicament, segons el document filtrat, Washington intenta modificar el procés legislatiu a la UE. En alguns dels assumptes més polèmics, relacionats amb el medi ambient i la salut, els Estats Units busquen reduir els estàndards de la regulació europea. La indústria dels cosmètics i l'ús de pesticides en l'agroindústria són dos dels exemples més evidents. Però la posició nord-americana és aquesta, per norma general, en les negociacions relatives a alimentació, agricultura, barreres comercials i protecció del medi ambient i de la salut dels consumidors.

Greenpeace Holanda ha aconseguit accedir a un detallat document de l'abril, just al començament de l'última ronda de contactes, a Nova York. L'esborrany, de 248 pàgines, aporta informació substancial sobre la posició europea i sobretot la nord-americana, que s'ha mantingut en secret fins avui per desig exprés de l'Administració de Barack Obama. En la seva recent visita a Europa, Obama i la cancellera alemanya Angela Merkel van subratllar la necessitat d'accelerar les negociacions. A la vista de les posicions de les dues parts, l'acord no es tancarà aquest any: al creixent rebuig en les opinions públiques de diversos països —i fins i tot entre partits de Govern com els socialistes francesos o els ultres austríacs, rotunds guanyadors en les últimes eleccions presidencials—, s'hi sumen les grans diferències que mostren els dos equips negociadors. Tot i que Europa s'ha mostrat molt conciliadora en públic, el text recull "discussions molt difícils" en molts assumptes, com els relacionats amb la indústria dels cosmètics, que als Estats Units permeten utilitzar animals en les proves de laboratori, mentre que Europa rebutja aquestes pràctiques. La part europea veu "molt limitada la possibilitat de fixar una posició comuna" sobre aquest tema.

Obama i Merkel es van conjurar per tancar les negociacions aquest any: del document es dedueix que això només és possible si Europa accedeix a rebaixar notablement la protecció als consumidors i els seus estàndards reguladors. Ni això sembla senzill, ni l'escenari polític és el més adequat, amb els EUA ja immersos en la batalla per la presidència i amb Europa a l'expectativa d'eleccions clau en les seves dues grans potències, França i Alemanya, previstes per a l'any vinent. Partits ultra com l'UKIP britànic o el Front Nacional francès coincideixen amb els socialistes francesos o les opinions públiques als països més exportadors d'Europa, com Holanda i Alemanya, en el rebuig al TTIP. Als Estats Units passa el mateix: en contra de l'acord hi ha Bernie Sanders (segon en la carrera del partit demòcrata) i Donald Trump (clar favorit entre els republicans).

Les dues grans crítiques a Europa han estat fins ara la falta de transparència i les sospites que l'acord pot suposar una rebaixa dels estàndards normatius de la Unió. Fa dos anys i mig, just a l'inici de les negociacions, Europa i els EUA posaven l'èmfasi en els beneficis econòmics de l'acord: diversos punts de PIB i desenes de milers de llocs de treball. Aquests beneficis són cada vegada més incerts, i han obligat les dues parts a buscar una altra narrativa: la possibilitat que el TTIP permeti que les potències de l'Atlàntic fixin els estàndards normatius a la resta del món. El document filtrat deixa al descobert la posició nord-americana sobre aquest tema, amb alguns detalls sorprenents: la Comissió Europea considera que el Govern Federal dels EUA és l'única Administració rellevant per fixar els estàndards reguladors; Washington fixa com a interlocutors tant les institucions europees —bàsicament, la Comissió Europea— com els Governs nacionals. El text, a més, aporta una mica més de llum sobre les sospites de falta de transparència. Aquests són alguns dels aspectes més importants.

1. La influència dels ‘lobbys’. En el document hi ha contínues referències a consultes amb les grans empreses i patronals, fins al punt que en assumptes delicats com l'agricultura o la indústria química els negociadors arriben a admetre que no poden prendre una decisió sense consultar-ho abans amb la indústria. "Els Estats Units expressen que han de consultar la seva posició [sobre tarifes de productes químics] amb la indústria química", apunta el document. Europa va més enllà: en ocasions presenta ofertes i contraofertes "basades en la posició conjunta de la indústria europea i nord-americana" en la negociació agrícola. Les ONG i els sindicats han denunciat repetidament que el seu accés als negociadors és molt més limitat. El document, a més, revela la creació de nombrosos comitès, formats per funcionaris, que en matèria de regulació poden condicionar el debat posterior, segons Greenpeace. "El sector empresarial té oportunitats per participar en la presa de decisions per intervenir en les primeres fases del procés", adverteix aquesta organització ecologista.

2. L'objectiu dels Estats Units. El gran valor del document filtrat és que per primera vegada deixa clara la posició dels Estats Units en aspectes clau de l'acord. Washington vol accés directe a la presa de decisions a Europa sobre els aspectes reguladors: en els debats europeus sobre el procés d'estandardització en matèria de regulació hi haurà experts nord-americans, "sense garantia de reciprocitat": no hi ha d'haver experts europeus necessàriament en els debats que es produeixin als Estats Units. Washington insisteix una vegada i una altra en la confidencialitat a l'hora de compartir informació de les empreses en tot el que fa referència als productes químics. En general, la UE té estàndards més elevats pel que fa al medi ambient i la protecció de la salut (encara que l'aplicació no és sempre tan estricta, com ha demostrat l'escàndol Volkswagen): per exemple, Europa no permet les importacions de carn nord-americana tractada amb hormones, per possibles vincles amb el càncer i altres preocupacions relatives a la salut. La UE té també regles més estrictes en el sector químic, els pesticides o tot allò relatiu als organismes genèticament modificats (OGM, traduïts en aquest text amb un eufemisme que frega la genialitat: Agricultura Tecnològica Moderna). El Departament d'Estat dels EUA veu aquestes regles sobre agricultura, pesticides, productes químics o carn tractada amb hormones com "barreres al comerç".

3. Medi ambient. El document filtrat revela una rebaixa en la protecció mediambiental per part de les dues parts. No té en compte el recent Acord de París per reduir les emissions de CO₂. Passa per alt les excepcions que permet l'Organització Mundial del Comerç perquè un país pugui restringir les relacions comercials "per protegir la vida o la salut d'éssers humans, animals i plantes", o per "conservar els recursos naturals". Tant en medi ambient com en protecció del consumidor el text no és concloent, però sí que hi ha un clar biaix en les aportacions nord-americanes, sempre en la direcció que s'imposi una mena de competència a la baixa en els estàndards acordats i de no engegar noves regulacions si no és estrictament necessari i si no hi ha una anàlisi prèvia cost-benefici. Per Jorgo Riss, director europeu de Greenpeace, "els documents filtrats confirmen el que dèiem des de fa temps: el TTIP posa els interessos corporatius al centre de la presa de decisions polítiques, en detriment del medi ambient i de la protecció del consumidor. Sabíem que la posició de partida d'Europa era dolenta, gairebé sense línies vermelles. Ara sabem que la posició dels EUA és encara pitjor i que no respecta aquestes línies".

La Unió i els EUA donen diferents tractaments als mateixos productes. Passa el mateix, per exemple, amb el glifosat. L'entrada de pesticides i herbicides a la Unió està sotmesa a l'aprovació de la Comissió Europea. El 13 d'abril, el Parlament Europeu va proposar importants obstacles per al glifosat, un polèmic herbicida que malgrat els dubtes científics és defensat des de fa anys per l'Administració dels Estats Units. L'OMS, no obstant això, considera que és possible que sigui cancerigen. El recent pronunciament de l'Eurocambra advoca per prohibir-ne l'ús fora dels àmbits "professionals". I demana vetar el glifosat prop de centres educatius i parcs infantils i en parcs públics i s'imposen limitacions en el seu ús abans de la collita. Però la recomanació del Parlament és només això, una recomanació. Qui mana és la Comissió Europea, que prendrà una decisió final a mitjans d'aquest mes. En un dels últims esborranys de decisió que maneja la Comissió, s'ignoren els vetos de l'Eurocambra.

4. Resolució de conflictes. L'acord pretén potenciar el negoci de les empreses europees a l'altra banda de l'Atlàntic i viceversa. Per solucionar possibles disputes que puguin trobar les empreses d'un bàndol amb les autoritats de l'altre, el pacte fixava un acord de resolució de conflictes amb un arbitratge tècnic per evitar els tribunals. Després d'una formidable oposició pública sobre aquest tema, Brussel·les ha proposat un tribunal format per jutges. En la versió filtrada del text no hi ha ni una sola referència pel que fa a aquest tema sobre la posició nord-americana. La viabilitat d'aquesta proposta, per tant, resulta encara més dubtosa que abans.