_
_
_
_

Junqueras es reuneix amb Montoro, el seu creditor principal

El 60% dels crèdits de la Generalitat procedeixen de l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmica

Lluís Pellicer
Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana.
Oriol Junqueras, president d'Esquerra Republicana.

La recuperació econòmica amb prou feines s’ha fet notar a les arques públiques catalanes. Immersa en una bola de neu que no ha parat de créixer des de l’inici de la crisi, la Generalitat té un deute de 72.274 milions d’euros, equivalent al 35,3% del PIB. Davant el tancament dels mercats al deute autonòmic, l’Executiu català continua depenent del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), que des del 2012 ha anat assumint préstecs a curt i llarg termini de l’Administració catalana fins a convertir-se en el seu primer creditor, amb el 60% de tots els crèdits.

El vicepresident català, Oriol Junqueras, es reunia avui amb el seu creditor principal, Cristóbal Montoro. Aquest, a més, des del mes de desembre passat té sota control gairebé automàtic el 95% dels ingressos del Govern de la Generalitat, després que el Consell de Ministres aprovés una ordre per la qual qualsevol ingrés de recursos vinculats al FLA o al sistema de finançament havia de passar per la supervisió del Ministeri d’Hisenda. I si bé el FLA ha resolt la devolució de deutes a mitjà o llarg termini, no ho ha fet amb els préstecs a curt termini.

L’Executiu català té en el seu balanç préstecs que vencen a curt termini per 4.891 milions d’euros. El període de devolució d’alguns d’aquests préstecs ja s’ha acabat i la Generalitat està abonant interessos de demora, la qual cosa està generant altre cop problemes a la tresoreria. Per això una de les demandes del vicepresident és que, més enllà dels 7.500 milions d’euros del paquet ordinari per a enguany, Hisenda permeti convertir préstecs a curt termini en préstecs a llarg termini. Però no n’hi hauria prou per calmar la pressió de la tresoreria catalana, que a partir del juliol deixa de pagar cada any per sistema els proveïdors de salut o farmàcia.

Per això Junqueras demana tres coses més: un avançament dels 1.400 milions d’euros que havia de percebre Catalunya al juny per les liquidacions del sistema de finançament del 2014, un repartiment més equilibrat al llarg de l’any del FLA extraordinari, la quantia del qual se sabrà ben aviat, i una rebaixa dels interessos que s’apliquen als préstecs. D’aclarir alguna d’aquestes incògnites, a més, en depenen els pressupostos que Junqueras portarà al Parlament al maig.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Lluís Pellicer
Es jefe de sección de Nacional de EL PAÍS. Antes fue jefe de Economía, corresponsal en Bruselas y redactor en Barcelona. Ha cubierto la crisis inmobiliaria de 2008, las reuniones del BCE y las cumbres del FMI. Licenciado en Periodismo por la Universitat Autònoma de Barcelona, ha cursado el programa de desarrollo directivo de IESE.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_