Subvencionem pederastes

Les denúncies per pederàstia en col·legis barcelonins dels Maristes comencen a apuntar proporcions molt alarmants. Ja en són una trentena i afecten almenys set professors de set col·legis diferents. Siguin totes certes o no, exagerades o suaus, i relatives a delictes prescrits o vigents, la resposta oficial és homeopàtica.

El superior dels Maristes acaba de retreure el silenci del primer centre afectat el 2011, entorn del primer cas conegut. El Departament d'Ensenyament no se'n va assabentar. La Fiscalia i els Mossos van suspendre les investigacions quan la família va retirar les acusacions per evitar la pressió al noi abusat. El ple del Parlament va llançar el 3 de març una emfàtica i unànime resolució condemnatòria i admonitòria —va suggerir “conseqüències”, sense ni tan sols concretar “sancions”—, va instar els centres a complir els protocols i va predicar sobre la formació dels docents.

Per sort l'assumpte ha arribat per correu al Papa. Un pare li demana que investigui, que l'orde es disculpi, que els que van ocultar-ho siguin destituïts i que totes les víctimes obtinguin reparació. Escric “per sort” expressament, no fa falta ser gaire creient per creure en l'eficàcia de Bergoglio més que en la de Forcadell.

El Parlament, que tan amic és de decidir artificis, podria haver decidit instar el Congrés a allargar els períodes de prescripció dels delictes d'abusos sexuals (entre 5 i 15 anys), com va preconitzar la diputada Gemma Lienas, ja que aquí hi ha la mare dels ous: com els abusos s'embolcallen en capes de silenci, comprensions còmplices i excés de garanties per l'abusador, quan el delicte surt a la llum, fa anys que ja no es pot castigar.

Més enllà d'endurir en aquest aspecte la legislació penal, cal duresa administrativa. Fins que no es retiri el concert econòmic almenys als col·legis on la delinqüència va ser —o és— sistèmica; fins que no es tanqui algun d'aquests centres de terror infantil —o és que no es clausuren estadis?—, els ciutadans estarem subvencionant pederastes. Us complau? La sanció penal ha de recaure sobre el criminal; el cost econòmic i administratiu, en la institució que l'alberga o empara. Alguns miserables només reaccionen quan les seves actuacions, o silencis, els impliquen perjudicis per a la butxaca. No tinguem pietat.