Salut investiga el desplegament de les noves ambulàncies del SEM

L'adjudicació del transport sanitari, el principal concurs públic de la darrera legislatura, ha generat conflictes entre les parts des que es va anunciar la licitació. El procés va estar ple de protestes i, malgrat que finalment es va adjudicar –molt més tard del previst–, la seva implantació tampoc ha estat exempta de crítiques. Retards, incompliments d'isòcrones i reticències envers el nou model han estat les queixes més habituals d'usuaris i professionals. El conseller de Salut, Toni Comín, ha reconegut aquest dimecres al Parlament que s'han produït “moltes incidències” des que es va implantar.

En resposta a les preguntes de la diputada de Catalunya Sí que es Pot, Marta Ribas, el titular de Salut va avançar que el departament obrirà expedients informatius per investigar possibles irregularitats i va advertir que, si n'hi ha, “el Govern serà contundent”. Comín ha admès que, en concret, a la regió sanitària de Girona s'han detectat nombroses incidències, com retards importants en el trasllat de pacients no urgents per acudir a sessions de diàlisi i rehabilitació.

El conflicte de les ambulàncies del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) va arrencar des de la licitació mateixa, en la qual es preveia un canvi de model que retallava vehicles en algunes zones per implantar un nou vehicle d'intervenció ràpida (VIR). El nou model va aixecar suspicàcies perquè implicava que en l'ambulància viatgés només un infermer i un tècnic sanitari mentre que al VIR aniria el metge. “El nou model intenta prioritzar l'estabilització del pacient abans que el trasllat”, ha justificat aquest dimecres Comín. Encara que a l'àrea metropolitana de Barcelona aquest model era factible perquè les distàncies són més curtes, treballadors i usuaris van alertar que el sistema no funcionaria en altres zones de Catalunya, on hi ha més dispersió geogràfica i de població.

D'altra banda, l'adjudicació de bona part del mapa sanitari a tres grans grups empresarials també va provocar moltes crítiques perquè la resolució deixava fora de joc les petites empreses que fins ara controlaven diversos territoris catalans. Les al·legacions i els recursos van retardar més la implantació del transport sanitari, que es va començar a desplegar de manera esglaonada des de la tardor.

A finals d'any ja es van començar a conèixer les primeres incidències. A les Terres de l’Ebre, la junta de personal de centres d'assistència primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) i el comitè d'empresa d'Ambulàncies Baix Ebre van elaborar un informe que posava sobre la taula els problemes del nou model d'ambulàncies. L'informe recollia que un sol vehicle de transport sanitari és l'encarregat d'atendre durant les 24 hores del dia les urgències que hi pugui haver tant al municipi de Deltebre com a l'altra banda del riu, a Sant Jaume d'Enveja. A més, aquesta mateixa ambulància havia de cobrir altres localitats que disten uns 13 quilòmetres unes de les altres. Segons els treballadors, també s'ha eliminat el servei nocturn d'ambulància a Xerta i durant la nit queden sense atenció directa els 45 quilòmetres de territori que hi ha entre Tortosa i Móra d'Ebre. A Móra, capital de comarca, l'ambulància es queda sense metge i la primera assistència d'emergència es deixa en mans d'una infermera i d'un tècnic sanitari que, al seu torn, fa les funcions de conductor.

Davant les incidències detectades, el conseller ha indicat que donarà un marge d'adaptació de tres mesos a les zones on s'acaba d'implantar el nou model. Ribas, per la seva banda, ha exigit al titular de Salut que “actuï ràpid” perquè el sistema està generant “inseguretat entre els professionals i ineficiència”. Comín ha insistit que el departament està “intentant esbrinar si les incidències són pròpies del procés d'implantació o del model”.