Cinc llocs per atipar-se de xocolata desfeta a Barcelona

Fins ben avançat el segle XIX, la xocolata ja era una beguda, però més semblant a una infusió, i ben diferent de la xocolata desfeta que prenem avui, perquè aleshores no portava ni llet ni sucres. Fa temps que prendre una xocolata a la tassa, amb nata, xurros, melindros o qualsevol altra pasta és un dels plaers de l’hivern, quan el fred convida a esmorzars o berenars ben calòrics. Ara que finalment el temps s’ha alineat amb aquesta estació, us recomanem diferents llocs a Barcelona per atipar-vos d’aquest tresor procedent del cacau.

Carrer Petritxol. Aquestes recomanacions no comencen per un establiment, sinó per un carrer, el més xocolater de Barcelona. Per tradició, prendre una xocolata desfeta a la capital implica anar al carrer Petritxol. Allà hi trobareu les antigues Dulcinea (Petritxol, 2) o La Pallaresa (Petritxol, 11), i en aquesta època, no podreu evitar fer cua al carrer si hi aneu el cap de setmana o en dies festius. L’espera, però, val la pena, perquè a tots dos llocs s’hi pot prendre una bona xocolata, fosca, o combinar-la amb nata per fer el també desitjat suís. Els xurros i els melindros són els acompanyaments més clàssics, però també hi podreu sucar un croissant o una ensaïmada. En aquest carrer del Gòtic també hi trobareu Xocoa (Petritxol, 11), que forma part d’una cadena amb gairebé una desena d’establiments a la ciutat.

Granja Viader. La història d’aquesta granja va començar el 1870 com una lleteria. Però va ser el 1904 quan se’n va fer càrrec Marc Viader, un jove de pagès de Cardedeu que va arribar a Barcelona per buscar-se la vida i es va convertir en un emprenedor. Va promoure la fundació de Letona, central receptora de llet de tot Catalunya, i el seu fill, Joan Viader, amb l’ajuda d’un químic hongarès, és qui va aconseguir la fórmula del batut de xocolata més popular aquí, el Cacaolat. Amb tanta història entre les parets, val la pena conèixer la granja Viader ( Xuclà, 6) i prendre una xocolata desfeta sola o acompanyada de nata, en aquest establiment encara decorat amb l’encant del segle passat.

La Xocolateria d’Oriol Balaguer. La xocolata és una de les especialitats del pastisser Oriol Balaguer, que pot presumir de tenir el títol de millor croissant d’Espanya del 2014, i fa un any i mig va obrir al barri del Born un local dedicat a aquest plaer, La Xocolateria, al carrer Fusina, 5. Aquí trobareu la xocolata desfeta en tres colors: negre, blanc o el marró típic de la que porta més llet. A més, han ideat un suport de cartró que permet portar la xocolata i els xurros amb una ma, i facilita que us la pugueu endur si el local està ple. Però val la pena quedar-s'hi, l'interior és obra del decorador de moda Lazaro Rosa-Violán, i compartir la gran taula de fusta amb altres llaminers.

Museu de la Xocolata. A l’antic convent de Sant Agustí, al carrer Comerç, hi ha aquest temple de la xocolata. Aquí podreu fer un recorregut pels orígens de la xocolata, conèixer com va arribar a Europa i la seva evolució, que l’ha convertit en un dels aliments més desitjats i, en els darrers anys, es reivindiquen més que mai les seves propietats medicinals i el seu valor nutritiu. Després de conèixer el seu origen, o encara que no visiteu el museu, podeu degustar tot tipus de productes fets amb cacau a la botiga i també prendre una xocolata desfeta en unes tauletes allà mateix. No cal dir que és un lloc ideal per portar-hi les criatures, perquè el producte els encantarà i també hi fan activitats per al públic infantil.

Señor Brown. Si sou amants del cacau i teniu ganes de provar coses noves, el vostre lloc és Señor Brown. Fa un mes i mig que va obrir en un petit local del carrer Enric Granados, número3, que només té una taula, i ven xocolata líquida, amb una textura que s’assembla més al Cacaolat però amb un sabor molt diferent, amarg i amb un punt salat. El seu creador és Miquel Coulibaly, que porta sis anys especialitzant-se en la xocolata i oferint-ne una visió molt personal. La seva xocolata líquida, que aviat vol embotellar per exportar, és una extracció d’aigua i cacau, amb alguns secrets no revelables, i està inspirada en la xocolata que prenien els antics maies.