Excàrrecs d’Adif van inflar en 31 milions obres de l’AVE a Barcelona

Alts càrrecs d'Adif van inflar en més de 31 milions d'euros el cost de les obres d'un tram de l'AVE a Barcelona. Així es desprèn d'una auditoria que el gestor d'infraestructures ferroviàries ha lliurat a la jutgessa que investiga una presumpta trama de corrupció entorn de l'alta velocitat. L'informe, al qual ha tingut accés EL PAÍS, detalla que Adif va certificar treballs per 83 milions en un tram d'amb prou feines dos quilòmetres entre La Sagrera –on se situarà la segona estació de l'AVE de Barcelona– i Trinitat. Alguns dels treballs, no obstant això, no es van executar, mentre que en uns altres es van utilitzar materials de pitjor qualitat i tècniques més barates, per la qual cosa l'obra hauria d'haver costat gairebé un 40% menys, segons recull l'auditoria.

La investigació judicial, tutelada pel fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled, va donar els seus fruits el maig del 2014. La Guàrdia Civil va detenir una desena de persones –inclosos alts càrrecs d'Adif a Catalunya, empresaris i tècnics– per malversació de fons públics. Segons els investigadors, els funcionaris van certificar obres que l'empresa adjudicatària (Corsán Corviam) no havia executat. A canvi d'acceptar aquests sobrecostos injustificats, la companyia “va beneficiar econòmicament” els càrrecs d'Adif pagant-los, entre altres coses, un viatge a les pistes d'esquí d'Aspen, a Colorado (EUA).

El fiscal va xifrar inicialment la quantitat malversada en sis milions d'euros, encara que el demolidor informe d'Adif –encarregat a una consultora d'enginyeria– apunta al fet que la xifra pot elevar-se ara fins als 31 milions. La construcció de la plataforma de la línia de l'AVE al tram de La Sagrera va ser adjudicada a Corsán el 2008 per 85 milions –el mateix any en el qual els funcionaris van viatjar a Aspen– i va finalitzar tres anys més tard. En els últims mesos, la consultora ha comprovat sobre el terreny que ni les obres ni els materials i tècniques que es van fer servir es corresponen amb els que figuren als projectes oficials.

Menys formigó

La major part del pressupost es va destinar a construir “estructures” per a l'AVE: 36 milions d'euros que, segons la consultora, haurien hagut de ser només 26 perquè part dels treballs van quedar per fer. A les pantalles (els laterals que protegeixen les vies) “no es van executar gran part dels ancoratges al terreny previstos”, mentre que en el cas de les fonamentacions “no es van executar els pilars previstos” i uns altres es van substituir per rases. El mateix va passar amb alguns murs, que es van canviar per “terraplens” més econòmics. El Pont del Treball, una de les zones afectades, es va construir “amb una tipologia diferent de la pressupostada”, mentre que les soleres (peces horitzontals en les quals s'assenta l'estructura) tenen “menor dimensió” que les aprovades al projecte. El forjat, d'altra banda, s'ha executat en un 79% i no íntegrament, com indicaven els informes.

La llista de distorsions que explica l'enorme diferència de costos –el que es va pressupostar i el real– és extensa. Al projecte, per exemple, es parla de “barreres newje rsey de formigó” i de “làmines geotextils” que no s'han trobat. La galeria elèctrica es va fer “mitjançant marcs prefabricats”. Només s'han comptabilitzat 678 soldadures (la meitat de les comptabilitzades) i, en comptes de formigó per als pals, s'ha comprovat que es van usar “plaques metàl·liques cargolades i reblades”.