Barcelona de fulletó

Durant el XIX, la premsa va ser la principal responsable de propiciar el naixement de la literatura popular, coincidint amb la progressiva alfabetització de les capes menys afavorides de la societat. Malgrat haver estat acusada de ser una lectura de molt baixa qualitat, aquelles històries que es podien seguir per entregues, i pel poc preu que costava un diari, van formar diverses generacions de nous lectors. Fins i tot, en una preocupació ben actual, van sentir la necessitat d’atraure un públic femení que fins aquell moment no llegia, gràcies a narracions lacrimògenes on sovintejaven amors volcànics, mares sacrificades i fills desheretats. El fulletó va dominar la incipient indústria de l’entreteniment de masses amb els seus arguments recargolats i macabres, farcits d’aventures trepidants, venjances dilatades en el temps, intrigues escabroses, tragèdies romàntiques i finals sorprenents. I d’aleshores ençà no ha deixat d’influir en les arts narratives. 

S’acaba de publicar ara la primera edició en català del clàssic Barcelona y sus misterios, del periodista, escriptor, dramaturg, polític i aventurer Antonio Altadill Tortosa, 1828 - Barcelona, 1880), el primer best-seller de la literatura de ficció a Catalunya, i una de les màximes expressions del fulletó del XIX a casa nostra. Publicada per entregues per la Imprenta Hispana de Vicente Castaño, del carrer Nou de la Rambla, es va comercialitzar per subscripció en quioscs i llibreries, en dues entregues setmanals (al preu d’un ral cadascuna), i cada tres regalaven una litografia amb una de les il·lustracions.

En aquella època, als fulletonistes se’ls coneixia com “escriptors al vapor”, ja que la seva relació amb les lletres era estrictament industrial. Les frases i les trames s’allargassaven per poder facturar més pàgines, i normalment s’acompanyaven de dibuixos o gravats que ajudaven a seguir l’acció.

En el cas que ens ocupa, a més de segle i mig de distància de l’obra d’Altadill (va ser publicada entre 1860 i 1861), la principal gràcia de llegir aquest text rau a comprovar com ha canviat la Barcelona que s’hi descriu, i a acostar-se a un gènere fulletonesc com el dels anomenats “misteris” que investigaven la part més fosca de la vida urbana.

Els misteris es van posar de moda en la dècada de 1840, a partir de Les mystères de Paris, d’Eugène Sue, i de Les mystères de Londres, de Paul Féval. Dues novel·les de gran èxit que es van traduir i llegir a bastament per tot Europa, fent aparèixer obres amb el mateix títol i similar argument per tot arreu. A Espanya aviat es van publicar fulletons per entregues en diversos diaris, com Los misterios de Chamberí, d’Antonio Flores, Los misterios de Sevilla, d’Emilio Bravo, o l’anònim Los misterios de Córdoba. La llista és llarga: Madrid, València, la Corunya o Toledo van inspirar els seus misteris respectius.

A Barcelona, el pioner va ser Juan Nicasio Milà de la Roca, que el 1844 va escriure Los misterios de Barcelona. Aquell llibre va servir com a model per a posteriors serials ambientats a la capital catalana com el d’Altadill, tot i trobar-se ideològicament als antípodes. Mentre que el primer oferia una visió força conservadora de les revoltes populars que es van viure a Barcelona a partir de 1835, el segon denunciava la dictadura militar que va sorgir de la repressió d’aquells motins, i la xacra del tràfic d’esclaus.

Amb un argument que recorda El comte de Montecristo de Dumas, la novel·la d’Altadill narra les peripècies del jove Diego Rocafort, que el 1844 viu en el desaparegut carrer del Mill amb la seva mare, i que està enamorat de la bonica Clara. Un amic gelós i el corrupte cap de la policia l’acusen de participar en una conspiració republicana, i és desterrat a les Filipines sense judici. Però de camí naufraga i és recollit per un vaixell negrer, que el ven com a esclau a un rei africà. Dotze anys més tard aconsegueix fugir, i després de diverses aventures és afillat pel contramestre dels negrers, que li deixa tota la seva fortuna. Sota la falsa identitat del ric Augusto Mendoza, el 1857 torna a Barcelona per fer justícia...

Més enllà de la pertinença o no de traduir una obra escrita en castellà, aquesta cuidada edició de Barcelona i els seus misteris ens acosta a una novel·la que va ser molt popular fins a principis del XX, incloent-hi les il·lustracions originals d’Eusebi Planas i els comentaris del periodista Xavier Casinos, que ajuden a entendre un període tan interessant com poc conegut pel lector contemporani, i ofereixen detalls d’aquella Barcelona fosca i tancada per muralles, amb els seus parcs d’atraccions vorejant el passeig de Gràcia, i la tètrica fortalesa de la Ciutadella dominant-ho tot. Fulletó en estat pur.