_
_
_
_
_
poti-poti

Liceu i Born, dues polèmiques

El canvi de façana del teatre i la definició d’un nou programa expositiu del centre cultural escalfen el debat

Tomàs Delclós
Projecte de façana de Frederic Amat.
Projecte de façana de Frederic Amat.

Liceu. La reforma de la façana del Liceu i el programa d’exposicions del Born són motiu de debat aquests dies. En el cas del Liceu, Frederic Amat ha proposat ancorar a la façana 170 anells de ceràmica. La proposta és ben vista pel conseller de Cultura de la Generalitat, Santi Vila. Un criteri que sembla distant de la posició de l'Ajuntament de Barcelona, que va emetre un primer dictamen negatiu perquè no s'avé al Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic i del catàleg de Ciutat Vella, segons el qual les intervencions del Liceu “han de mantenir i conservar les façanes originals de l'edifici amb la seva composició arquitectònica i tractament”. L’Ajuntament, però, ha demanat més informació, explicava aquest diari, i haurà de constituir el Consell d'Art Públic perquè valori la idoneïtat de la proposta de l'artista. Aquest consell, integrat per tècnics de patrimoni i urbanisme i per experts, es formarà d'aquí a dues setmanes, segons el Consistori.

Mentre arriba la decisió, les opinions es multipliquen. BTV n’ha recollit algunes. El crític d’art Daniel Giralt-Miracle considera que la intervenció és “arriscada” perquè es fa en una façana històrica del segle XVIII, però aposta per “ confiar en un artista experimentat” i destaca que la nova façana pot ser un reclam per al Liceu. Malgrat tot, demana que la renovació es faci amb consens i fent-hi proves in situ per comprovar com queden “les llums i refraccions a la façana”. El president del Cercle del Liceu, Ignacio García-Nieto, creu que és adient remodelar la façana, que considera “anodina” i conclou que un canvi atorgarà a l’edifici més importància i diàleg amb la ciutat. A la presidenta del FAD, Nani Marquina, no li agrada la intervenció perquè “maquilla l’edifici”. Considera que són “uns treballs innecessaris” i no troba sentit “a aquesta ornamentació”, que li recorda el Nadal, i alerta dels riscos de fer actuacions d’aquest tipus, perquè “poden establir un precedent i la ciutat pot acabar guarnida com una mona de Pasqua”. L’arquitecte Juli Capella, en canvi, afirma que li agrada la proposta.

Els anells es limiten a repetir una forma modular fins a l’avorriment, amb resultats agressius i decebedors (Lluís Permanyer)

Al dissenyador Claret Serrahima, sense entrar en valoracions artístiques, el preocupa que ens dediquem a fer més escenografia i continents que no pas a treballar pels continguts, i es pregunta si, amb la precarietat econòmica del Liceu, ara surtin diners (el cost de la intervenció d’Amat seria assumida pel mecenes Josep Suñol): 300.000 euros pels anells i 700.000 per recuperar uns vitralls. Al crític Juan Bufill la idea li recorda el tuneig de cotxes, dels Fiat Abarth o dels Seat 600, que es feien als anys seixanta, però no li agraden els prejudicis i, en canvi, sí que li agraden les intervencions d’Amat. El crític de música Roger Alier s’ha manifestat contrari i tem que el resultat sigui horrible perquè “no té res a veure amb el món de l’òpera”. “Són unes anses, un lloc perfecte perquè els coloms facin les seves necessitats”, tot i que el projecte preveu evitar aquesta darrera contingència. Lluís Pasqual, director del Lliure, creu que el projecte és esplèndid perquè dóna visibilitat a una façana que és de casino de poble.

La Vanguardia, que també recollia aquestes opinions, va publicar (19 de gener) dues opinions contraposades. Llàtzer Moix, tot i que no està del tot convençut que la sortida sigui posar una màscara a una façana amb poca gràcia (“s’aconsegueix tapar-la, però no transformar-la”), defensa que es donin oportunitats als creadors de cada època, encara que facin enfadar l’opinió pública conservadora perquè “és aconsellable escoltar les veus del present” i pot ser que, al cap dels anys, aquestes peces trencadores s’integrin al patrimoni com quelcom de valuós. Moix considera que l’obra dóna color, vibracions, a una façana anodina i recorda que els responsables del Liceu han fet seva la idea i se’n fan responsables. “Dono per fet que volen el millor per al teatre”. Lluís Permanyer, per contra, hi veu problemes patrimonials, artístics i urbanístics. Els anells, diu, es limiten a repetir una forma modular fins a l’avorriment, amb resultats agressius i decebedors. I actua sobre una façana fràgil, catalogada, que no suportaria una intervenció com la barroca acumulació que proposa Amat. I acaba defensant que l’essència del Liceu és la programació i els artistes que la defensen des de l’escenari. Aquest darrera argumentació la reprodueix el mateix dia Rosa Massagué a El Periódico (19 de gener). Després de recordar el rebuig final al mitjó de 18 metres que Antoni Tàpies havia pensat per a la Sala Oval del MNAC, la periodista acaba l’article preguntant-se: “No és més important el que passa dins el teatre que el seu aspecte exterior? Amb els 300.000 euros que costarien les argolles es podrien comprar nous instruments per a l’orquestra”.

Frederic Amat demana un vot de confiança i “que no siguem porucs”

Manuel Cuyàs (El Punt Avui, 22 de gener) recorda que Alexandre Cirici “sempre ens deia que aquesta era una de les característiques fonamentals de l'arquitectura catalana d'ara i de l'època de Santa Maria del Mar: que l'exterior no deixa endevinar l'interior, d'acord amb el nostre propi caràcter, íntim i reservat. Hem canviat? Ens hem fet transparents i exhibicionistes? Mira, m'interessa més aquesta discussió caracterològica que no pas l'estètica, que només n'és el símptoma extern”.

Frederic Amat (Ara, 23 de gener) ha demanat un vot de confiança i “que no siguem porucs”. I, entre altres raons per defensar el seu projecte, argumenta que la façana real hauria de ser la cantonada, que cal potenciar perquè connecta visualment amb el mosaic del Pla de l’Os, de Joan Miró, que ofereix un angle de visió privilegiat del teatre. Amat és autor del mural de les olles de l’Institut del Teatre i de les llàgrimes de sang, a la paret d’accés a la sala del Lliure de Gràcia.

Born. El futur de la línia expositiva d’El Born Centre Cultural també és motiu de polèmica. Tot comença amb una proposta municipal d’ERC, amb el suport de Convergència i la CUP, que sostenia mantenir la línia del museu com a espai de memòria de la Guerra de Successió. Barcelona en Comú, el PP, el PSC i Ciutadans van votar-hi en contra. Després de la votació, Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria, va manifestar que el Born sempre serà el Born. “Una altra cosa és que més endavant veiem la seva adjectivació per donar-li més identitat”. Una adjectivació com a centre cultural que considera massa “oceànica”. Berta Sureda, comissionada de Cultura de l’Ajuntament, va explicar que aquest replantejament afectarà bàsicament les exposicions temporals. La segona exposició temporal havia de ser Paradoxes de la llibertat, encarregada per l’exdirector del centre Quim Torra, i s’havia d’inaugurar per Nadal, però es va cancel·lar. “Volíem que la nova temporada ja s’emmarqués en la nova línia”, va dir Sureda. El regidor republicà Juanjo Puigcorbé va defensar l'èxit d'El Born Centre Cultural, que va registrar el 2015 fins a 1,5 milions de visitants, i va considerar que "tot i ser un èxit com a espai de memòria històrica, no han cessat els intents de laminar o menystenir el CC Born per part d'alguns partits d'aquest Consistori". Sobre l’èxit de públic, el desembre de l’any passat, Libertad Digital ja titulava que “Colau tancarà el 'valle de los caídos' de 1714 per falta de visitants”. La Razón (20 de gener) va titular que Colau enterra el Born per als independentistes i, segons el diari, el Born deixarà de ser un temple del sobiranisme per convertir-se en un equipament més de la ciutat. “Fins i tot podria perdre el nom”.

El nou conseller de Cultura, Santi Vila, no veu amb mals ulls la idea de l’Ajuntament d’ampliar l’oferta cultural de l’equipament. Però sectors nacionalistes van posar el crit al cel i fins i tot un centenar de persones van manifestar-se, convocats per la sectorial d’arquitectura de l’ANC, sense el suport de la direcció de l’entitat, per defensar que “El Born no és toca” i demanar que sigui la Generalitat qui gestioni el centre. A Change.org s’ha encetat una campanya de recollida de firmes per “salvar el Born”. Avui en tenia 4.882. Davant de la malfiança d’aquests sectors, Ada Colau va publicar una piulada on explicava que “El Born ni es tancarà, ni deixarà de ser referent del 1714. Només s'ha parlat d'ampliar a més usos de ciutat”. El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, també ha volgut rebaixar les repercussions que ha tingut l’anunci del Consistori de “repensar l’espai per obrir-lo a altres usos”. El primer tinent d’alcalde (BTV, 20 de gener) va admetre que es vol repensar els usos de l’espai, però va assegurar que seguirà sent “una referència del 1714”, i que les especulacions sobre un possible tancament del centre han estat “producte d’un malentès”.

“El Born ni es tancarà, ni deixarà de ser referent del 1714. Nomes s’ha parlat d’ampliar a més usos de ciutat” (Ada Colau)

Miquel Molina (La Vanguardia, 24 de gener), després de criticar que el centre fa mig any que no té director i que s’ha anunciat la carpetada a l’anterior política expositiva sense concretar què es mostrarà a continuació, defensa que cal explorar el potencial que té per a la ciutat un centre tan singular. “Les restes arqueològiques poden cohabitar amb intervencions artístiques contemporànies, de la mateixa manera que els majestuosos salons del Palau de Versalles, a París, han conviscut –no sense polèmica- amb les escultures irreverents de Jeff Koons, Murakami i Anish Kapoor”. Al diari Ara (21 de gener), Francesc Canosa considera que el Born és un lloc problemàtic. “El Born és un forn. Aquí crema la memòria de Catalunya. El Born és la central nuclear del 1714 i no es pot ni refredar ni aigualir”.

L’assumpte ha arribar als editorials. La Vanguardia (21 de gener) definia el Born com una instal·lació on el pes de la història és determinant i on “la instrumentalització del conjunt com un espai d’exaltació nacional semblava determinar el seu futur per sempre”. Però aquest pes històric, segueix, no pot argumentar-se per anar en contra d’una periòdica renovació dels continguts del centre. “Aquesta renovació convé tant a la mateixa instal·lació, que ha de refrescar la seva oferta de tant en tant, com al conjunt de la societat, que aspira a obtenir de l’equipament el millor i més complert rendiment possible”.

El Periódico (22 de gener), davant d’una nova polèmica “pesada i esbiaixada, que convindria evitar pel bé de la ciutadania”, afirma que “la temptació de fer servir la història en benefici de causes polítiques és recurrent, però a Catalunya ja hi ha en aquests moments massa elements de tensió i divisió. El futur del Born requereix raó i no passió”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_