Els papers del 3% desmunten la coartada dels Sumarroca
El sumari revela que Teyco ja calculava percentatges el 2002, durant la presidència de Jordi Pujol
Un manuscrit recollit en el sumari del cas 3% ha desmuntat la tesi exculpatòria de la família Sumarroca. L'empresa Teyco, investigada pel pagament de comissions a Convergència a canvi d'adjudicacions, va al·legar al setembre que va anotar quantitats equivalents al 3% d'unes obres per evitar que les aportacions a CatDem (fundació afí a CDC) fossin d'una quantia similar. L'objectiu era, segons aquesta teoria, evitar les sospites derivades del cas Palau, que va destapar els pagaments al partit d'Artur Mas. Però el nou document al·ludeix a obres adjudicades el 2002, o sigui, set anys abans que esclatés l'escàndol del Palau de la Música.
El cas 3% indaga el presumpte finançament il·legal de Convergència. Diverses empreses —molt especialment, Teyco— van fer donacions de centenars de milers d'euros a la fundació CatDem per emmascarar el pagament de comissions. A canvi, segons la investigació, aconseguien adjudicacions de la Generalitat i d'Ajuntaments controlats per CiU. En la causa hi estan imputats una desena d'empresaris, dos tresorers del partit (Daniel Osácar i Andreu Viloca) i Josep Antoni Rosell, exnúmero dos d'Infraestructures.cat, la major adjudicatària de la Generalitat.
La causa pivota sobre dos documents manuscrits trobats a la caixa forta de Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill d'un dels fundadors de Convergència. En un dels papers, que es coneix des de setembre, apareixen els noms de cinc Ajuntaments catalans (Lloret, Figueres, Sant Celoni, Torredembarra i Sant Cugat) juntament amb dues classes d'imports: uns, que es corresponen amb adjudicacions a Teyco en aquests municipis; els altres, que suposen el 3% exacte d'aquestes quantitats i que, segons els investigadors, són comissions il·legals.
Després de la publicació d'aquest document, Teyco es va defensar: va assegurar que si Sumarroca va calcular (i va anotar) el 3% va ser només per evitar que, a l'hora de fer aportacions a Catdem, aquestes representessin un percentatge similar. Aquesta explicació no serveix, no obstant això, per justificar les anotacions aparegudes ara al segon manuscrit de la caixa forta.
Un “concepte comptable”
Osácar va continuar exercint com a tresorer “a l'ombra” de CDC
Daniel Osácar ha continuat exercint com a "tresorer a l'ombra" de Convergència (CDC) malgrat haver deixat el seu càrrec en el partit el 2011, després de l'escàndol del cas Palau (pel qual afronta una petició de set anys i mig de presó). Un informe de la Guàrdia Civil que figura al sumari del cas 3% ressalta que, malgrat que "no hi figuren càrrecs a CDC ni a la Fundació Catdem", Osácar ha continuat fent-hi "funcions de tresorer". La Guàrdia Civil cita en el seu suport un "intercanvi de correu electrònic" amb Jordi Sumarroca, a qui es dirigeix per "atendre un requeriment del Tribunal de Comptes" sobre les donacions a Catdem. L'extresorer, també imputat en el cas 3%, va ser objecte de vigilància: els agents van comprovar que, el 27 d'agost de 2015, va entrar a la seu central de CDC al carrer de Còrsega de Barcelona, on va estar "tot el matí".
Aquest nou document es va conèixer fa uns dies, quan el jutge del Vendrell va decidir aixecar parcialment el secret del sumari. Hi apareixen citades una vintena d'adjudicacions a Teyco, també amb l'import de l'obra i el càlcul del 3%. El paper té una altra particularitat: està encapçalat per l'expressió “Estat comptes” junt amb les sigles “J. P.”. Els informes de la Guàrdia Civil ho veuen com una dada “rellevant”, encara que no esmenten explícitament que al·ludeixi a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol o al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Les obres citades, en tot cas, són de 2002 i 2003, o sigui anteriors al fet que el cas Palau posés en relleu el pagament de comissions a Convergència i estengués l'ombra de sospita sobre les donacions a les fundacions.
Fonts properes a Teyco al·leguen que en aquests anys l'empresa no havia fet encara aportacions a la fundació de CDC i que la seva primera donació va ser el 2005 en un “petit club esportiu de Barcelona”. Les mateixes fonts neguen de forma taxativa el pagament de comissions i consideren que el 3% és un “concepte comptable” que es pot correspondre amb “desenes de coses” en l'àmbit de la construcció. També rebutgen que les sigles “J. P.” al·ludeixin als Pujol, i fins i tot posen en dubte que la J sigui una J i no una I majúscula. L'empresa, no obstant això, no dóna una explicació alternativa sobre aquest tema i remetent a una futura declaració de Jordi Sumarroca davant el jutge.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
Arxivat A
- Cas 3 per cent
- Investigació judicial
- Fundació CatDem
- Adjudicació contractes
- Catalunya
- Contractes administratius
- Contratación pública
- Corrupció política
- CDC
- Partits polítics
- Casos judicials
- Sector públic
- Corrupció
- Despesa pública
- Fundacions
- Dret administratiu
- Finances públiques
- Procés judicial
- Espanya
- Administració pública
- Finances
- Economia
- Justícia
- Política
- Societat