Els papers del 3% desmunten la coartada dels Sumarroca

El cas 3% indaga el presumpte finançament il·legal de Convergència. Diverses empreses —molt especialment, Teyco— van fer donacions de centenars de milers d'euros a la fundació CatDem per emmascarar el pagament de comissions. A canvi, segons la investigació, aconseguien adjudicacions de la Generalitat i d'Ajuntaments controlats per CiU. En la causa hi estan imputats una desena d'empresaris, dos tresorers del partit (Daniel Osácar i Andreu Viloca) i Josep Antoni Rosell, exnúmero dos d'Infraestructures.cat, la major adjudicatària de la Generalitat.

La causa pivota sobre dos documents manuscrits trobats a la caixa forta de Jordi Sumarroca, conseller delegat de Teyco i fill d'un dels fundadors de Convergència. En un dels papers, que es coneix des de setembre, apareixen els noms de cinc Ajuntaments catalans (Lloret, Figueres, Sant Celoni, Torredembarra i Sant Cugat) juntament amb dues classes d'imports: uns, que es corresponen amb adjudicacions a Teyco en aquests municipis; els altres, que suposen el 3% exacte d'aquestes quantitats i que, segons els investigadors, són comissions il·legals.

Després de la publicació d'aquest document, Teyco es va defensar: va assegurar que si Sumarroca va calcular (i va anotar) el 3% va ser només per evitar que, a l'hora de fer aportacions a Catdem, aquestes representessin un percentatge similar. Aquesta explicació no serveix, no obstant això, per justificar les anotacions aparegudes ara al segon manuscrit de la caixa forta.

Un “concepte comptable”

Aquest nou document es va conèixer fa uns dies, quan el jutge del Vendrell va decidir aixecar parcialment el secret del sumari. Hi apareixen citades una vintena d'adjudicacions a Teyco, també amb l'import de l'obra i el càlcul del 3%. El paper té una altra particularitat: està encapçalat per l'expressió “Estat comptes” junt amb les sigles “J. P.”. Els informes de la Guàrdia Civil ho veuen com una dada “rellevant”, encara que no esmenten explícitament que al·ludeixi a l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol o al seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola. Les obres citades, en tot cas, són de 2002 i 2003, o sigui anteriors al fet que el cas Palau posés en relleu el pagament de comissions a Convergència i estengués l'ombra de sospita sobre les donacions a les fundacions.

Fonts properes a Teyco al·leguen que en aquests anys l'empresa no havia fet encara aportacions a la fundació de CDC i que la seva primera donació va ser el 2005 en un “petit club esportiu de Barcelona”. Les mateixes fonts neguen de forma taxativa el pagament de comissions i consideren que el 3% és un “concepte comptable” que es pot correspondre amb “desenes de coses” en l'àmbit de la construcció. També rebutgen que les sigles “J. P.” al·ludeixin als Pujol, i fins i tot posen en dubte que la J sigui una J i no una I majúscula. L'empresa, no obstant això, no dóna una explicació alternativa sobre aquest tema i remetent a una futura declaració de Jordi Sumarroca davant el jutge.