Ultimàtum dels socis de Merkel per limitar l’entrada de refugiats

Mentre el malestar creix, Horst Seehofer, des de fa mesos la persona més crítica de la cancellera, eleva el to. El líder de la CSU, partit germà de la CDU, amenaça de denunciar davant el Tribunal Constitucional les decisions del Govern, en què el seu propi partit participa, i fa un ultimàtum que sembla una amenaça: la reducció d'arribades no pot esperar més enllà del març.

“Se'm fa molt difícil tenir paciència. Necessitem restablir l'imperi de la llei”, va dir dimarts al balneari de Wildbad Kreuth, on es reuneixen els parlamentaris de la CSU. Des del mateix lloc, Merkel va assenyalar la cimera europea de mitjan febrer com una data clau per buscar una solució europea a la crisi. Si, com sembla probable, d'aquesta reunió no se surt amb solucions concretes i immediates, la situació a casa serà encara més irrespirable. “Merkel es juga el càrrec en aquesta crisi. Però no crec que l’acabi perdent. Si no aconsegueix el repartiment europeu de refugiats, tindrà la coartada per prendre decisions nacionals. Podrà dir que s'hi ha vist obligada per la falta de solidaritat de la UE, no pels xantatges de Seehofer”, resumeix el politòleg Gero Neugebauer.

L'últim toc d'atenció a la cancellera li ha arribat de l’autoritat més alta de l’Estat. El president federal, l'independent Joachim Gauck, es va pronunciar aquest dimecres a favor d'una “estratègia de limitació” de l'arribada de refugiats. “Si els demòcrates no volen discutir sobre aquests límits, deixaran el camp lliure als populistes i als xenòfobs”, va dir en el fòrum de Davos.

Gauck –un antic pastor protestant, la veu del qual és molt respectada a Alemanya– se situa així en un terreny intermedi entre Merkel i els seus crítics. Rebutja opcions com tancar fronteres o fixar un màxim de sol·licitants d'asil. Però el seu esment als límits, que, segons va dir, és molt probable que s'acabin imposant aquest any, complica encara més les coses a la cancellera. Les paraules de Gauck s'uneixen al degoteig de provocacions dels últims dies. A molts aliats de l'abans totpoderosa líder sembla que se’ls ha esgotat la paciència; i exigeixen ara proves que les xifres d'arribades baixaran substancialment.

Tancament de fronteres

La llista de crítiques és llarga. El ministre Alexander Dobrindt, de la CSU, reclama obertament un pla B per tancar les fronteres. “Ja no n'hi ha prou amb mostrar al món una cara amable”, va dir en una entrevista; en un atac gens amagat a una famosa frase de Merkel. És la primera vegada que un membre del seu Govern li reclama un tomb radical. I a aquesta petició, s'hi suma mig centenar de diputats democristians. “El nostre país està a punt de veure's desbordat”, assenyalen els parlamentaris de la CDU, el partit que Merkel presideix des de fa 15 anys.

El soroll intern ha arribat tan lluny que una destacada dirigent va exigir aquesta setmana als seus companys que “tanquessin la boca”. L'exigència de no barallar-se en públic és especialment important aquests dies, només dos mesos abans de tres eleccions regionals, que serviran de termòmetre del malestar dels alemanys per l'arribada el 2015 de més d'un milió de refugiats.

Les pressions no arriben només de les seves files. Destacats líders regionals de l’SPD, que forma part del Govern de gran coalició, han mostrat la seva inquietud i reclamen canvis urgents. Les enquestes mostren el debilitament de la CDU i un preocupant ascens del partit populista de dretes Alternativa per Alemanya. “Fins l'estiu passat, el gran capital polític de la CDU era Merkel. Però la situació ha canviat dràsticament en molt poc temps. Mai abans la cancellera s'havia enfrontat a tantes crítiques internes”, conclou el politòleg Neugebauer.