62 persones tenen la mateixa riquesa que la meitat de la població mundial

L'informe d'Oxfam indica que la riquesa que està en mans d'aquestes 62 fortunes s'ha incrementat un 44% en només cinc anys (de 542.000 milions a 1,76 bilions de dòlars), mentre que el patrimoni que està en mans de la meitat més pobra ha caigut en aquest període un 41%. El president de l'entitat a Catalunya, Francesc Mateu, ha recordat que Credit Suisse ja ha revelat que l'1% més poderós de la població mundial ja acumula més riquesa que el 99% restant. “És cert que la pobresa extrema ha disminuït, però la desigualtat ha augmentat. Si no s'hagués incrementat, entre 200 i 700 milions de ciutadans ja podrien haver sortit de la situació de pobresa”, ha assenyalat.

Espanya és, segons l'OCDE, el segon país on s'està incrementant més la desigualtat. El 2014, segons Oxfam, el 29,2% de la població (13,4 milions de persones) es trobava en risc d'exclusió social. “La crisi està deixant Espanya més empobrida i més desigual”, ha apuntat Miquel Alba, del departament d'estudis de l'organització. A Espanya, segons l'estudi, l'1% més ric té el mateix que el 80% més pobre (és a dir, concentra més riquesa que 35 milions de ciutadans), i mentre que les 15 persones amb més diners han vist com augmentava el seu patrimoni en un 15% l'últim any, el 30% més pobre ha patit una disminució del 15%.

L'organització ha explicat, així mateix, que el 2014 la inversió d'empreses espanyoles en paradisos fiscals va augmentar un 2.000%, de manera que, per exemple, el capital que va anar cap a les illes Caiman era 64 vegades superior al que es dirigia a Alemanya. De la mateixa manera, la inversió estrangera que va arribar a Espanya es va canalitzar a través de països de la mateixa Unió Europea amb avantatges fiscals respecte a la resta de socis, en concret, Holanda i Luxemburg. Costas, que ha demanat que la desigualtat es “mesuri” amb regularitat com es fa amb altres indicadors com la inflació, ha considerat que “una democràcia només funciona si la cola que uneix les seves peces es manté. I aquí la desigualtat és un poderós dissolvent”. “Les causes de la desigualtat no cal buscar-les en el canvi tecnològic o la globalització, sinó en l'alteració de l'equilibri de poder entre les elits i els ciutadans en les nostres societats”, ha reblat.