El decreixement del turisme entra a l’agenda política de Barcelona

“El decreixement és un gran tabú per al sector turístic. Crea un gran nerviosisme entre els que treballen des de la lògica del mercat i han basat el sector en el creixement continuat de visitants”. Qui parla és Jordi Ficapal, director de l'Observatori de Turisme Responsable de la Facultat de Turisme de la URL. El concepte “decreixement”, que fins ara els barcelonins només estàvem acostumats a sentir des de les veus més crítiques a l'efecte del turisme, ha entrat aquesta setmana a l'agenda pública. Per primera vegada, en un document de l'Ajuntament que capitaneja l'alcaldessa Ada Colau es preveu, no només limitar, sinó reduir el nombre de llits turístics als barris més saturats de la ciutat.

El Consistori estudia per primera vegada el concepte de decreixement perquè, dins del procés participatiu per redactar un nou pla especial d'allotjaments turístics, hi ha actors que ho preveuen. És el cas del grup municipal de la CUP o l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), que veuen en el decreixement del turisme una de les fórmules per posar fi a l'enorme pressió que els turistes exerceixen sobre les zones més visitades de la ciutat. En zones on s'ha perdut població, els llits turístics arriben a triplicar el nombre de veïns, la qual cosa altera l'ecosistema econòmic de l'entorn i empitjora la qualitat de l'espai públic, com va revelar aquesta setmana el mateix Consistori.

Però per molt que comença a haver-hi consens que no és sostenible basar l'èxit del turisme en la quantitat de visitants, de què parlem? De no donar més llicències per a apartaments i hotels? De tancar llits? Hi ha turistes que dormen fora de Barcelona. I oferta il·legal. De no deixar arribar creuers i avions? Sembla impossible. “Tancar no s'ha fet mai, perquè no hi ha autoritat pública capaç de resistir la pressió o els costos que suposaria, les llicències no es poden retirar i les directives europees no deixen limitar, els riscos jurídics són evidents”, reflexiona Ficapal. “Una altra cosa és dictar zones de creixement zero”, apunta, en una ciutat on el turisme de més intensitat es concentra en uns punts concrets.

El professor de la Facultat de Geografia i Història de la UB Xavier Font recorda que “quan es parla de temporades turístiques la gent el que valora com a positiu és el creixement de visitants”. “En canvi”, reflexiona, “altres xifres com l'ocupació o la seva qualitat no tenen necessària relació amb la quantitat de turistes i són també molt importants”.

 Pressió

Hi ha una altra qüestió, afegeix, i és que suposant que es limitessin o fins i tot reduïssin els allotjaments turístics, “no s'evitaria la pressió que exerceixen els excursionistes”, les persones que visiten Barcelona, però s'allotgen a Salou o Lloret. O la família de Vic que acudeix a passar el dia a la capital. O la parella que té a uns amics de Londres convidats a casa seva. “No pots posar barreres”, diu Font: “Hi ha estratègies com descentralitzar els atractius, incorporar nous espais no urbans a l'oferta, esponjar la infraestructura… però no hi ha la valentia d'abordar el tema de la limitació o el decreixement”.

Poca gent sap que l'Ajuntament té sobre la taula des del 2006 un estudi sobre quina és la seva capacitat de càrrega turística, un altre concepte del qual també s'ha començat a parlar. Ho va fer el catedràtic d'Análisi Geogràfica Regional de la Universitat de Barcelona, Franciso López-Palomeque, que des del 1980 estudia els impactes del turisme sobre el seu entorn. El 2006 ja s'intuïa que el turisme podia generar problemes. Però la conclusió de l'estudi va ser que “en una ciutat no es pot calcular la seva capacitat de càrrega perquè és un sistema obert. Es pot calcular en llocs tancats: l'Alhambra de Granada, el Camp Nou…”.

També a Francisco López-Palomeque i altres tres experts se'ls va encarregar el Pla Estratègic de Turisme 2010-2015. “Va ser un procés molt participatiu”, assegura, i destaca que moltes de les qüestions sobre el turisme que ara es posen sobre la taula ja apareixien en aquell document. El geògraf lamenta que els successius canvis polítics a l'Ajuntament de Barcelona han enterrat un pla al qual dóna una total validesa. “Moltes de les propostes d'ara estan previstes, com descentralitzar, limitar, moderar creixement, però no s'ensenyen”, afirma un expert, que recorda que històricament a Barcelona l'Ajuntament “ha estat clau en la promoció turística”. Un Ajuntament que ha passat d'haver de “gestionar el turisme" a enfrontar-se a “la gestió d'una ciutat turística”.

A la pregunta de si alguna ciutat turística s'ha plantejat el decreixement del turisme, López-Palomeque respon que no, però afegeix que tampoc hi ha cap cas com el de Barcelona: “Ciutats com París, Roma o Nova York han trigat dècades a ser una destinació turística. El cas de Barcelona, la transformació turística en quinze anys, no s'ha donat mai en cap lloc del món”. “No hi ha hagut temps de reaccionar, aquest és el drama”, conclou l'expert. I alerta que si es parla de cicle de vida de la destinació, és a dir, el marge que encara li queda a Barcelona per recorre en aquest terreny, “encara estem en fase expansiva, podríem pensar en un escenari de saturació i declivi, però no hi hem arribat. Sincerament, no veig viable el decreixement”, rasa.

Des de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, l'activista del barri Gòtic, Reme Gómez, celebra que amb l'actual Govern local comencin a aflorar “els estudis que estàvem convençuts que existien” sobre l'impacte del turisme a la ciutat. Gómez és conscient que no es poden posar barreres als visitants, però la seva idea és que el turisme, “una activitat transversal que afecta des de la promoció internacional fins al comerç passant pel transport”, ha de ser tractada com “una indústria”, tenint en compte els seus efectes i gestionant-los. 

“Políticament hi ha hagut gestió d'altres sectors econòmics i ningú ha posat en dubte que es fes”, insisteix la dirigent veïnal. Perquè, com sosté Jordi Ficapal, expert en el sector, “el turisme no és una indústria sense fum”.