Otegi i els altres

El principal partit de l'esquerra abertzale, Sortu, intenta convèncer els etarres que segueixen a la presó –uns 400 dels 750 empresonats fins al cessament de la violència, el 2011– que acatin les vies legals per accelerar l'excarceració. És a dir, que desisteixin del seu somni que sortiran per efecte d'una negociació amb el Govern sobre les conseqüències del conflicte, fet que en la pràctica equival a un canvi de lliurament de les armes per retirada de les forces de seguretat de territori basc i amnistia.

Predicant amb l'exemple, 35 dirigents de les diferents marques de l'esquerra abertzale jutjats per integració a ETA –amb peticions de fins a 10 anys– han pactat amb el tribunal una reducció substancial de les penes –que en la pràctica suposarà la seva no entrada a la presó perquè són inferiors a dos anys– a canvi d'un reconeixement per escrit d'haver estat “instrumentalitzats per ETA” i assumint “com a contribució a la reparació a les víctimes el seu compromís de renúncia a qualsevol activitat relacionada amb la violència”.

Això passa al començament d'un any amb eleccions autonòmiques al País Basc, en les quals l'esquerra abertzale s'enfronta a una competència reforçada: de la dissidència interna, que li retreu falta de combativitat en la reclamació de l'amnistia, precisament; però també de l'esquerra radical encarnada en Podem, que ha estat la força més votada a Euskadi el 20-D i que ha aconseguit neutralitzar les resistències del votant nacionalista amb l'assumpció programàtica del dret a decidir.

EH-Bildu es veurà afavorida pel caràcter autonòmic de les eleccions, però sobretot per la probable presència en la campanya del secretari general de Sortu i líder d'aquest corrent, Arnaldo Otegi, que sortirà de la presó a finals de març, i que estaria disponible per ser candidat electoral –el que en la pràctica suposaria ser aspirant a lehendakari–. Hipòtesi no del tot descartable després dels sis anys i mig de presó que haurà complert des de la seva detenció, acusat de pertinença a ETA per intentar refundar l'antiga Batasuna per ordre de la banda.

Una acusació que amb el temps s'ha tornat inversemblant. No únicament perquè ETA ha deixat de matar, sinó perquè el que llavors era una hipòtesi sense demostrar –que l'abandó de les armes era definitiu– avui és una realitat no discutida. També sabem ara que la iniciativa de refundació de Batasuna era inseparable de l'abandonament del terrorisme. I seria absurd suposar que ETA havia ordenat al seu braç polític que l'obligués a aquest abandó.

Encara que la Justícia va rebaixar la pena de deu a sis anys i mig admetent que no n'era dirigent, es va mantenir l'acusació de pertinença a banda armada, i se li va negar l'empara sol·licitada. Això ha reforçat la imatge d'Otegi, fet que tindrà un efecte electoral. Especialment si és capaç de fer el que altres vegades ha amagat i ara han fet per una via una mica complicada els 35 dirigents jutjats aquestes últimes setmanes: reconèixer el mal causat, demanar perdó a les víctimes i admetre que no hi havia cap causa que justifiqués tants assassinats que el seu partit va avalar.