El Síndic investiga com reacciona la Generalitat al Pla de Conca de l’Ebre

El Síndic de Greuges de Catalunya ha informat que posa en marxa una investigació per aclarir quines reaccions ha emprès la Generalitat per contestar el Pla de Conca de l'Ebre, aprovat la setmana passada pel Govern espanyol en funcions. El Síndic ha decidit obrir una actuació d'ofici per avaluar els mecanismes de reacció de l'Administració catalana contra un pla que va ser validat per reial decret i que, des del començament, ha pecat de falta de consens. Des de la Generalitat s'ha manifestat de manera reiterada que el pla aprovat per l'Executiu de Mariano Rajoy no incorpora cap de les propostes que, en el marc de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, havien estat proposades des de Catalunya.

El Síndic vol analitzar ara quins mecanismes de resposta s'activen. De la mateixa manera, la sindicatura pretén determinar si el controvertit document incompleix les directives europees, una qüestió que, segons la Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE), està fora de dubtes. Susanna Abella, portaveu de la PDE, ha afirmat que "el pla neix mort" perquè representa una desobediència absoluta a les recomanacions que ha fet Brussel·les. Segons aquesta teoria, el document que amb tanta satisfacció va celebrar la ministra Isabel García Tejerina no respecta la necessitat de tenir un redactat acordat per consens. S'al·lega, a més, que suposa una infracció de l'articulat de les directives relatives a la conservació d’hàbitats naturals i de la flora i la fauna silvestres.

En aquest sentit, des de la sindicatura catalana s'ha posat igualment de manifest la voluntat d'indagar com actua la UE a l'hora de supervisar el pla.

El nou Pla de Conca de l'Ebre va ser aprovat dins d'un paquet conjunt que dóna llum verda a una desena de plans de conca d'arreu de l'Estat. La PDE ja va manifestar, hores després que el Consell de Ministres atorgués el vistiplau, que suposa un atemptat per a la supervivència del delta de l'Ebre. De fet, des de la PDE s'alerta que les regulacions que conté, en assumptes com per exemple els cabals mínims ecològics, fan d'aquest pla un document més amenaçador que aquell temut Pla Hidrològic Nacional (PHN) que van pactar José Maria Aznar i Jordi Pujol i que va generar una mobilització massiva del territori.