Una nit d’òpera amb... l’arqueta de Banyoles

El lladre d'art Erik el Belga va moure’s a pler robant patrimoni eclesiàstic en l'Espanya dels anys setanta i començament dels vuitanta. Va espoliar, entre molts altres, temples a Roda de Isábena, Paredes de Nava, Tordesillas, Medina del Campo, Frómista, Toro i San Miguel de Aralar. A Girona, el gener del 1980, va robar les 28 figuretes que adornaven l'arqueta que conserva les restes del sant patró de Banyoles, sant Martirià, una de les obres mestres del gòtic català, i la va deixar totalment despullada, sense cap de les peces que la identificaven. Després de localitzar 19 de les figures i de molts intents, les peces van tornar amb comptagotes gràcies a l'acció del bisbat de Girona i els 550.000 euros que va aportar la desapareguda Caixa d’Estalvi del Mediterrani al Ministeri de Cultura, que van permetre que l'operació acabés en un èxit gairebé total.

Divendres passat, Carles Mascort, un conegut advocat de Girona, que va actuar com a representant del bisbat de Girona davant els amos de les peces, va explicar dins del seminari Crims i patrimoni. Riscos i protecció, que va organitzar l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Culturali que va acollir Caixaforum Girona, com de complicada va ser aquesta llarga operació, que el va obligar a fer, entre altres coses, 21 viatges a diverses ciutats d'Holanda, fins a aconseguir les peces.

El procés va ser complicat i gairebé esperpèntic, tal com va explicar la història Mascort, on no van faltar situacions absurdes, dignes d'una pel·lícula dels germans Marx. “El maig del 2005, després de recuperar de forma imprevista les dues primeres figures, la de Sant Francesc i Sant Jaume, i després que el Ministeri assegurés que no podia respondre pel trasllat si no es complien les directives europees que restringien el trànsit d'obres d'art, vaig decidir travessar tot Bèlgica i França amb cotxe, sense parar, fins a Lió. Allà vaig fer nit en un hotel d'autopista, en què vaig dormir amb les dues figures al llit, per por que me les robessin mentre dormia”. Però el periple de les figures no va acabar aquí. En arribar a Girona, davant la impossibilitat de lliurar les peces al bisbat “perquè era divendres, i com que tenia entrades per anar al Liceu, me les vaig endur amb mi a l’òpera dins de la butxaca pel temor a deixar-les a casa i que desapareguessin”, va assegurar l'advocat.

Mascort, que va fer un recorregut cronològic de la història, acompanyat per les rialles dels assistents, va recordar la tasca duta a terme pels professors Francesca Español, l'especialista que el juny del 1997 va identificar dues de les figuretes en un catàleg de Sotheby’s malgrat que s'anunciaven com a obres flamenques, i per Joaquím Yarza, que va anar de part del Ministeri a identificar i autenticar les peces. “Que, per cert, Español i Yarza, són parella”, va assegurar –com si la relació d'aquests dos grans experts afegís valor a la seva feina–, als que escoltaven, entre els quals hi havia el bisbe de Girona, Francesc Pardo, i part dels seus col·laboradors.

Mascort, que es va incorporar a les negociacions el 2005, just en el moment en què el contacte entre els propietaris –el matrimoni Dinjens– i el Ministeri de Cultura havia arribat a un punt mort, va explicar que el bisbe anterior, Carles Soler, li va signar uns poders que “menys per absoldre, servien per a gairebé tot”. I també que en la primera reunió amb el matrimoni, l’Estat va insistir que volia estar-hi representat, “per la qual cosa va caldre falsificar la identitat d'una alta funcionària i fer-la passar per una passant del meu bufet, per no aixecar sospites”, va dir Mascort.

L'advocat, després de recordar que l’Estat s'havia compromès a pagar la recuperació de les figuretes com a compensació per la retirada de l'exhibició de l'anomenat Negre de Banyoles”, va relatar que els Dinjens, cada vegada que es reunien, pujaven a l'habitació del seu hotel per veure que hi havia anat realment sol i li retenien el mòbil perquè no es comuniqués amb ningú. El juliol del 2005 van tornar 17 figures més i més tard es van poder recuperar les dues peces que havien quedat retingudes a Londres. Després, el material va viatjar a Madrid per ser restaurat i per muntar les peces. L'octubre del 2010, trenta anys després del robatori, l'arqueta va tornar a ser exposada, just una setmana abans de celebrar les festes de Sant Martirià, el patró de Banyoles. Mascort no va descartar que les set peces que falten, i el parador de les quals, ara com ara es desconeix, es recuperin algun dia. “Ara hi tinc un interès personal”, va dir per corroborar la seva intervenció.