On vaig dir Mali

Un dels punts fonamentals sobre el qual hauria d'haver-hi un consens absolut entre les forces polítiques és la no utilització de l'amenaça gihadista en les estratègies electorals. Hi ha indicis que aquesta no és una opinió compartida pel Govern espanyol, a la vista del que ha passat amb la informació publicada per aquest diari sobre la possibilitat que tropes espanyoles rellevin les franceses al Sahel i la República Centreafricana perquè, d'aquesta manera, París pugui dedicar aquests efectius a l'ofensiva a Síria contra l'Estat Islàmic.

La informació avançada per EL PAÍS va ser una de les opcions que va plantejar la nit del dijous el mateix ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, que va assegurar a 13TV: “Espanya pot suplir els esforços que està fent França a Mali i a la República Centreafricana perquè ells alliberin soldats i sobretot material i que l'enviïn a Síria i el cobriríem nosaltres”. Va afegir: “Hem dit als francesos: estem en disponibilitat d'ajudar-vos en el que ens demaneu i en la mesura que sigui possible. Espanya combatrà el terror en primera línia i amb els mitjans que siguin necessaris sempre que ens diguin què és el que volen que fem amb els paràmetres que hem establert”.

És a dir, no va desmentir la informació. Així va continuar fins que al matí següent, una hora després que es conegués que un grup de terroristes havia assaltat un hotel precisament a Mali, el Govern espanyol va emetre un comunicat negant qualsevol oferiment. La vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría, va ser més categòrica i va desmentir “rotundament” qualsevol petició francesa o oferiment espanyol. O bé Margallo no sabia el que deia i les altes fonts oficials que van parlar amb aquest diari ens van mentir o bé les paraules de la vicepresidenta no responen al que el Govern pensava poques hores abans de l'atemptat gihadista a Mali, i aquest és precisament el causant d'un dràstic canvi d'opinió. Sincerament, la seqüència entre declaracions, fets i desmentits deixa clar que el Govern espanyol, primer, estava pensant a ajudar a França a la rereguarda i es va penedir, després, quan va comprovar que aquella rereguarda —Mali— era un escenari explosiu en el qual podria trobar grans dificultats militars en vigílies electorals.

En una cosa tan crucial com la lluita contra el gihadisme no és seriós tenir una opinió aparentment fundada i desmentir-la poques hores després, quan hi ha accions terroristes en el lloc del qual s'està parlant. Tothom està sota amenaça i pot ser escenari de fets sagnants; això és el que cal tenir en compte abans de valorar opcions per mostrar a l'opinió pública que s'està fent alguna cosa, en la confiança que tot quedarà en paraules. Quan el terror copeja, com va fer ahir a Mali, el joc queda al descobert.

A qui va desmentir la vicepresidenta va ser un ministre. “No té sentit parlar d'això”, va resoldre. Però sí que en té quan del que es tracta és de la seguretat dels espanyols i de l'estratègia que adoptarà Espanya contra l'amenaça més gran que s'iniciï sobre el país i sobre Europa.