Una punció lumbar per detectar tumors cerebrals

Una simple punció lumbar, una punxada a l'altura de la zona lumbar per extreure el líquid cefaloraquidi que banya l'encèfal i la medul·la espinal, tindrà la clau per diagnosticar els tumors cerebrals. Els escassos 150 mil·lilitres de fluid cerebroespinal que recorren, en un circuit tancat, el sistema nerviós central, guarden tota la informació genètica de les neoplàsies cerebrals, fins i tot dades més precises que les que ofereixen les biòpsies tradicionals que es realitzen perforant el crani i extraient-ne un tros de tumor. Un equip d'investigadors de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron (VHIO) ha demostrat per primera vegada que l'anàlisi de l'LCR recollit a través de la punció lumbar permetrà als oncòlegs diagnosticar un càncer de cervell, caracteritzar-lo i tractar-lo amb molta precisió.

Una biòpsia líquida en LCR a través d’una punció lumbar és suficient per obtenir tota la informació de la massa cancerosa

Els científics del VHIO han arribat a aquesta conclusió després de descobrir que la biòpsia líquida –la revolucionària tècnica que descobreix l'ADN tumoral que circula pel torrent sanguini a través d'una simple extracció de sang– no funcionava per a tumors cerebrals. En plena expansió d'aquesta tècnica, menys invasiva i perillosa que la tradicional biòpsia de teixits, els investigadors van descobrir que no tots els tumors deixen un rastre visible a la sang. Tot i que aquest procediment tenia bons resultats en el cas del tumor colorectal, els biomarcadors del càncer cerebral, per exemple, eren inapreciables al plasma, així que els científics del VHIO van optar per provar la mateixa tècnica de la biòpsia líquida amb un altre fluid, més proper i vinculat íntimament al cervell: el líquid cefaloraquidi. 

L'estudi, que avui es publica a la revista científica Nature Communications, demostra per primera vegada que l'anàlisi de l'LCR és essencial per diagnosticar i tractar el tumor cerebral. Ja no cal analitzar el mateix tumor i extirpar-ne un tros per veure de què es tracta. Amb una biòpsia líquida en LCR a través d'una punció lumbar n'hi ha prou per obtenir tota la informació de la massa cancerosa. "A l'LCR hi ha molt ADN tumoral que ens permet caracteritzar aquests tumors. Aquesta prova ens deixa fer el diagnòstic, el pronòstic –si és agressiu o no, i d'això depèn com s'abordarà terapèuticament– i veure quin és el tractament específic per a aquest pacient", explica el doctor Joan Seoane, investigador principal de l'estudi i responsable del grup d'Expressió Gènica i Càncer del VHIO. 

L'equip d'investigació preveu que la biòpsia líquida de LCR relegarà a un segon pla els procediments actuals, en què s'havia de perforar el crani i extreure una part del tumor a través d'un procediment quirúrgic d'alt risc. A part d'una reducció important del perill per al pacient –la biòpsia per cirurgia era arriscada perquè en extirpar un tros del tumor es podien tocar i danyar altres parts del cervell–, l'anàlisi de l'LCR, asseguren els experts, aporta molta més informació genòmica del tumor que la biòpsia tradicional. "Sabem que els tumors estan compostos de cèl·lules diferents i quan fem una biòpsia, en traiem només un tros, de manera que pot ser que aquestes cèl·lules no siguin representatives d'aquesta hetereogeneïtat de cèl·lules tumorals i això pot fer que hi hagi parts del tumor que no es tractin. En canvi, en el líquid cefaloraquidi, igual que en la sang, s'integren totes les característiques de totes les cèl·lules que hi ha", apunta Seoane.

En tractar-se d'un circuit amb uns 125 o 150 mil·lilitres de líquid, l'ADN tumoral que circula per l'LCR està molt més concentrat del que ho estaria a la sang i revela una gran quantitat d'informació. "Per tractar bé el càncer hem de coneixe'l, caracteritzar l'enemic amb profunditat i al detall perquè a través de les característiques sabrem com tractar el pacient", argumenta el científic. L'equip d'investigadors assegura que la informació que s'obté és tan precisa que fins i tot en alguns casos, com en la carcinomatosi leptomeníngena (metàstasi a les meninges que sorgeixen arran d'un altre tumor primari), la biòpsia líquida és més sensible que les proves de diagnòstic per la imatge. Diagnosticar aquesta malaltia és complex perquè, en tractar-se de tumors sobre la finíssima capa que recobreix l'encèfal i la medul·la espinal, no s'aprecien en proves d'imatge. "L'LCR capta millor les mutacions dels pacients amb tumors cerebrals que el plasma i la possibilitat d'estudiar fragments d'ADN en aquest fluid a través de la biòpsia líquida amplia enormement les possibilitats diagnòstiques", assenyala Leticia De Mattos-Arruda, primera signant de l'article.

El nostre objectiu principal és millorar el pronòstic dels tumors cerebrals”, assegura l’investigador Joan Seoane

Els tumors cerebrals són, segons els científics del VHIO, dels més agressius, tant si són primaris com a metàstasi d'altres neoplàsies diferents. En el càncer de pulmó i mama –els més comuns i les principals causes de mort prematura en homes i dones respectivament–, les metàstasis cerebrals són les més habituals i el seu pronòstic és molt poc favorable. Els experts esperen que, amb aquesta troballa, es millori l'esperança de vida davant d'aquestes malalties. "El nostre objectiu principal és millorar el pronòstic dels tumors cerebrals", assegura Seoane.

En ple camí cap a la medicina de precisió, la biòpsia líquida permetrà fer el seguiment dels tumors, que muten i evolucionen amb el temps. Puncions lumbars cada cert temps en el cas de les neoplàsies cerebrals (o anàlisis de sang si es tracta d'un càncer colorectal) serviran per vigilar en temps real l'evolució de la malaltia i adaptar el tractament del pacient segons ho necessiti. "Estem estudiant el tumor i, potser, a través d'aquestes biòpsies podem aconseguir noves dianes terapèutiques i nous fàrmacs. Com que l'ADN és la clau per al diagnòstic, el pronòstic i el tractament, les mutacions determinaran el tractament personalitzat segons el pacient", conclou l'investigador.

Seoane espera que la tècnica de la biòpsia líquida en LCR estigui implantada als hospitals "en els propers anys". Durant l'estudi es va analitzar l'LCR de 23 pacients i a l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona ja s'està estudiant, com a part de l'experiment, el fluid cerebroespinal d'altres malalts amb tumors cerebrals. Segons el científic, "la tècnica no trigarà gaire a instaurar-se a tots els centres".