Una germanor de falsificadors

El Metropolitan de Nova York, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu de les Peregrinacions de Santiago, el Museu de Peralada de Girona, a més d'un bon nombre de col·leccionistes privats, tenen entre els seus fons i penjats a les seves parets obres d'art gòtic falses creades al taller barceloní dels germans Sebastià i Carles Junyer i Vidal a mitjans dels anys trenta del segle passat. Ho van explicar els especialistes Jaume Barrachina, director del museu de Peralada, i Gemma Avinyó, que han identificat una cinquantena de peces, a la jornada Mercat de l'art, col·leccionisme i museus celebrada fa poc a Sitges. Per donar proveïment a la seva producció, els germans Junyer van crear una xarxa de pintors que treballava per a ells. Entre ells, Josep Togores.

“Fa uns quants anys em van demanar que valorés una taula gòtica atribuïda a Lluís Borrassà. Els seus amos volien vendre-la, però els vaig dir que era falsa, un pastitx modern. Passat un temps, els vaig preguntar què havia passat i em van dir que l'havien portat a una casa de subhastes de Madrid i que l'havia comprat el Ministeri de Cultura pensant que era autèntica, i que després la van dipositar al MNAC, on la guarden als magatzems. Es tractava d'un junyer absolutament meravellós, però res més”, explica Barrachina, que manté que aquestes obres no superen la prova del cotó ja que la pintura es desprèn amb molta més facilitat que la que té més de 70 anys.

Barrachina assegura que una obra atribuïda al pintor de Vergós, que va comprar la família Mateu per al museu que ell dirigeix a Peralada, “és una falsificació sobre un original”, però insisteix a diferenciar entre pastitxos i falsificacions. “No és el mateix falsificar un miró o un modigliani, on el suport és nou, que fer-ho amb una obra del segle XIV on la fusta té pàtina, línies de desgast i deshidratació. És més complicat”.

Per això, manté, els germans Junyer “compraven peces gòtiques en un estat de conservació pèssim i les repintaven a sobre”. Per a l'expert, “la diferència entre falsificar i realitzar una restauració abusiva és que el que restaura massa procura adaptar-se a l'estil, mentre que el falsificador prescindeix de l'estil i ho fa en un de millor, ja que si pots fer un borrassà no faràs un perico dels palotes, perquè el vendràs a més bon preu”.

Però qui van ser els germans Junyer i Vidal? Segons Avinyó, Sebastià i Carles van ser dues persones molt conegudes al món cultural de la seva època, vinculades amb Els Quatre Gats de Barcelona. Sebastià va ser un gran amic de Picasso que va viatjar amb ell a París el 1904 i el va pintar en diverses ocasions. Ell mateix era pintor i va realitzar obres de l'estil d'Anglada Camarasa, mentre que Carles va ser un crític d'art de gran reputació. “Tots dos van aconseguir reunir una important col·lecció d'art medieval on van barrejar obres autèntiques i falsificacions, un 30% del total”, calculen.

Un dels grans problemes que es troben en la seva investigació és que les obres estan considerades com a autèntiques pels seus propietaris. “La col·lecció dels Junyer, amb falsos i autèntics, va ser publicada el 1934 a l'obra de referència A History of Spanish Painting de l'americà Chandler Rathfon Post”, explica Barrachina, per la qual cosa ningú ha posat en dubte el valor de les peces. Entre les obres autèntiques que van passar per les mans dels Junyer hi ha Els segadors, de Picasso, que pot veure's al Museo Thyssen i Sant Andreu negant-se a adorar l'ídol, del ja famós Borrassà dipositada recentment al Prado.

Segons revela Barrachina, la correspondència demostra com els antiquaris deixaven escollir als clients les obres de la seva col·lecció, però a l'hora de lliurar-les canviaven els lots en funció dels seus interessos, i col·locaven peces falses. “Si els compradors es queixaven, ells responien que ho feien per millorar la comanda”. “Per saber el grau d'autenticitat de les obres cal veure-les i a la majoria no hi tenim accés. Intentarem fer un catàleg de falsos i pastitxos que la bibliografia ha donat com a originals”, expliquen els investigadors. Sabent el problema que poden generar als seus actuals amos, que veuran com es devaluen les seves obres de forma considerable, Barrachina assegura: “Ens ajustarem a la realitat i farem una clàusula explicant què entenem per falsificació de forma controlada. Tot serà al més matisat possible”.

Entre les obres falses que els Junyer van vendre hi ha un frontal amb escenes de Sant Martí que conserva el Museu de les Peregrinacions de Santiago. “És una peça autèntica però que no conservava la policromia, segons va assegurar l'antiquari Bardolet, que la va veure en el seu lloc d'origen. Ara està totalment repintada i brillant”. Una altra és l'anomenada predel·la Perdigó que havia pertangut al castell de Vullpellac, “que és falsa del tot”. Una de les peces més destacades és l'enorme retaule del Mestre de Cubells, que el Metropolitan va comprar el 1957. “Va ser una de les sis peces falses que va adquirir el museu per recomanació del director James J. Rorimer als patrons, per ser una peça excel·lentment conservada. El frau es va descobrir quan l'obra va arribar als Estats Units i es va veure que tota era una repintada. No s'ha exposat mai”.

Que l'activitat dels Junyer estava sota sospita ho va advertir el col·leccionista Frederic Marés en escriure: "el seu negoci es movia en el màxim silenci i no poc misteri. La preocupació pels coneixements tècnics de Sebastià i el seu afany de restaurar les taules, va influir molt que algunes peces de la seva col·lecció s'hagin posat en dubte respecte a la seva autenticitat". Segons Avinyó, "el negoci dels germans sempre es va moure en la línia del que estava bé o no". Per això, quan la seva col·lecció es va subhastar a la sala Parés de Barcelona no es va fer constar la procedència de les peces.

L'activitat fraudulenta realitzada pels Junyer va afectar altres artistes del moment. En una carta del 1918 donada a conèixer per Ignasi Domènech, el pintor José Togores, que no passava per un bon moment econòmic, va confessar a Miquel Utrillo que havia après a restaurar i que treballava pels Junyer, però li demanava que no ho expliqués perquè no s'enfadessin. "Deu ser per això, que el personatge central de l'obra de Francesc Serra del retaule de Sant Joan Baptista de Santa Maria de Tobed, que conserva el Museu Maricel de Sitges i que les radiografies mostren restaurat de forma falsa, té la cara d'un dels personatges de Togores", rebla Domènech.