_
_
_
_

Un nebot de Neruda veu a prop la veritat sobre la mort del poeta

L'informe del Ministeri de l'Interior causa un gran impacte al país sud-americà

Rocío Montes
El poeta Pablo Neruda, el 21 d'octubre de 1971 a París després que s'anunciés el seu Nobel de Literatura.
El poeta Pablo Neruda, el 21 d'octubre de 1971 a París després que s'anunciés el seu Nobel de Literatura.Laurent Rebours (AP)

El document del Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior xilè, que reconeix per primera vegada que "resulta clarament possible i altament probable la intervenció de tercers en la mort de Pablo Neruda", ha causat un gran impacte a Xile. L'escrit al qual va tenir accés EL PAÍS, principal revelació inclosa en la nova biografia del Nobel xilè escrita per l'historiador alacantí Mario Amorós, no només va ser reproduït pels principals mitjans de comunicació local, sinó que va provocar la reacció dels familiars, amics, col·laboradors i organismes que són part del procés judicial que porta endavant el magistrat Mario Carroza.

D'acord a l'informe oficial, "al poeta se li va injectar un calmant, que li va produir l'aturada cardíaca que seria la causa de la seva mort". El document agrega: "El que sí que se sap, és que l'estat de salut de Pablo Neruda va empitjorar ràpidament des d'aquella injecció, i que la seva mort s'hauria produït tan sols 6 hores i 30 minuts després d'aquesta", el 23 de setembre de 1973. Fins ara, mancant una veritat judicial, la història indica que el poeta va morir d'un càncer de pròstata, 12 dies després del cop d'Estat contra Salvador Allende.

Un dels nebots del poeta, Rodolfo Reyes, querellant en la investigació, va indicar que "està prevalent la tesi que nosaltres hem manifestat sempre i aquesta revelació llança, definitivament, que el certificat de defunció de Neruda de l'any 1973 pràcticament és fals". "És un deure que se sàpiga la veritable causa de la mort de Neruda (…) Creiem que tindrem una resposta ràpida", va indicar Reyes a ràdio Bío-bío.

El Programa de Drets Humans del Ministeri de l'Interior, a través d'un comunicat, va detallar que el document al qual va tenir accés EL PAÍS "efectivament és part d'un escrit que aquest organisme va enviar al jutge Mario Carroza, instructor de la investigació". "Hi ha versions contraposades respecte de la causa de la mort de Neruda, les que se segueixen investigant per intentar arribar a un veredicte judicial definitiu (…) Com a querellant en el procés, aquesta unitat ha sostingut que 'dels fets acreditats en l'expedient, resulta clarament possible i altament probable la intervenció de tercers en la seva mort'. No ha avançat conclusions que només corresponen al tribunal", indica la declaració pública emesa pel ministeri.

L'advocat Eduardo Contreras, representant del Partit Comunista, que va presentar la primera querella per aquesta causa, va assenyalar a CNN Xile que "s'ha anat conformant clarament la idea que és possible que no hagi mort de càncer, sinó que hi hagi intervenció de tercers". El jurista va indicar que "les evidències mostren que resulta possible un assassinat, però mentre no ho demostrem ningú podrà ser processat". "És una atribució exclusiva del Poder Judicial".

Reunió a Santiago

A través del seu secretari executiu, Fernando Sáez, la Fundació Pablo Neruda també va reaccionar: "Fa tres setmanes es va produir una reunió en un hotel de Santiago amb tots els experts científics, on hi havia el magistrat Carroza, el Ministeri de l'Interior i els organismes i persones que han format part de la investigació, i evidentment no hi ha cap seguretat fins a aquest moment de res. Fins ara no hi ha cap conclusió científica, en absolut. Com a fundació, evidentment, volem la veritat, i en aquest moment és una irresponsabilitat negar que Neruda va morir de càncer, com també negar que va ser assassinat", va assenyalar Sáez. Bernardo Reyes, un altre dels hereus de Neruda, va indicar que "ha de descobrir-se la veritat, però sobre la base de no forçar els arguments que són bastant febles en algun sentit".

En el marc de la investigació, el cos de Neruda va ser exhumat l'abril de 2013. El març passat, el Ministeri de l'Interior xilè va lliurar el seu informe, incorporat al sumari, que està declarat secret. Al maig, el comitè científic va comunicar al jutge que havia detectat la presència d'estafilococ daurat. Aquest bacteri és aliè als tractaments del càncer i alterat pot ser altament tòxic i accelerar la mort d'una persona, segons els especialistes.

Els experts nacionals i estrangers lliuraran el resultat de la seva anàlisi el març de 2016. Encara que el resultat pericial sigui negatiu, el jutge Carroza Espinosa pot dictaminar la intervenció de terceres persones a tenor de les proves testimonials i documentals. Un fet que sembla provat és que la salut del poeta es va agreujar després d'una injecció i, com assenyala el document oficial del Govern, sis hores després va morir.

El llibre d'Amorós, Neruda. El príncipe de los poetas, d'Ediciones B, es publicarà dimecres que ve a Espanya i el dia 23 a Xile.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Rocío Montes
Es jefa de información de EL PAÍS en Chile. Empezó a trabajar en 2011 como corresponsal en Santiago. Especializada en información política, es coautora del libro 'La historia oculta de la década socialista', sobre los gobiernos de Ricardo Lagos y Michelle Bachelet. La Academia Chilena de la Lengua la ha premiado por su buen uso del castellano.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_