Com es calcula la pensió?

Certes coses, encara que estiguin en boca de tots, són autèntics trencaclosques. I una d'aquestes és el càlcul de la pensió, una qüestió empipadora que ha anat complicant-se més encara amb les successives reformes del sistema. La llei actual, que va entrar en vigor el 2013, ha elevat progressivament l'edat requerida per jubilar-se –de 65 anys el 2013 a 67 a partir del 2027– així com el nombre d'anys cotitzats per determinar la quantia de la prestació –dels 15 anys del 2012 als 25 el 2022–, en línia amb les necessitats de les arques públiques i l'augment de l'esperança de vida de la població.

Fins ara, els contribuents que volguessin aclarir una mica l'assumpte podien dirigir-se, de manera presencial, a la Seguretat Social. Però a partir de la tarda d'aquest dijous tindran una nova eina per fer-ho: un simulador, disponible a la pàgina web titulada La teva seguretat social, per determinar l'import de les pensions futures. Per accedir a aquest instrument, no obstant això, és necessari disposar de DNI electrònic o de certificat digital. No en teniu? Aquí teniu una breu explicació sobre com es fa el càlcul.

Quina és la base reguladora i per a què serveix?

Per conèixer la quantitat de la pensió és necessari calcular la base reguladora. Aquest import no és una altra cosa que la mitjana de les bases de cotització –o del sou mensual, dit en altres paraules–, dels últims anys treballats, excloses les pagues extra.

Abans de la reforma es prenien com a referència els últims 15 anys de cotització per determinar l'import de la pensió. Amb la llei actual, aquest període està augmentant any rere any, i la pensió passarà a calcular-se sobre el cotitzat durant els últims 25 anys treballats el 2022, com il·lustra la taula de la Seguretat Social.

Les bases reguladores que cal considerar seran, llavors, 228 el 2016 –resultat de multiplicar els 12 mesos de l'any pels 19 anys exigits–, 240 el 2017, 252 el 2018, etc. El nou càlcul implica que els que es jubilin d'acord amb la nova normativa percebran previsiblement una prestació inferior als antecessors, ja que, normalment, és cap al final de la carrera laboral quan es comença a cobrar un salari més elevat.

Quan el treballador sàpiga quin període de temps ha de considerar, ha d'actualitzar aquestes bases en funció de l’IPC –excloses les dels últims 24 mesos–. L’Institut Nacional d’Estadística (INE) disposa d'una eina d'actualització de rendes a la pàgina web.

Per seguir amb el càlcul, cal dividir la base reguladora obtinguda pel nombre total de pagues (14 a l'any). A la taula de la Seguretat Social aquest nombre apareix com a “divisor”. Els divisors van augmentant en funció dels anys considerats –252 el 2015– fins a arribar a 350 el 2022 –resultat de multiplicar 25 anys per 14 pagues–.

Quants anys heu treballat?

La història no s’ha acabat: ara cal considerar el període de temps treballat, perquè com més anys de cotització es tinguin es correspon una prestació més alt. El contribuent llavors ha d’aplicar uns “coeficients de reducció” a la base reguladora calculada anteriorment, per determinar el percentatge de pensió que li tocarà cobrar.

Amb una base de 1.000 euros i 25 anys treballats, per exemple, el treballador hauria rebut una pensió de 800 euros abans del 2013, és a dir, el 80% del que li correspondria si hagués cotitzat durant 35 anys, quan hauria aconseguit el 100% de la base, els 1.000 euros.

La llei vigent ha establert una escala que comença amb una reducció del 50% per 15 anys cotitzats i va pujant, a partir de l'any següent, de manera progressiva. Així, entre el 2013 i el 2019, la pujada serà del 0,21% per cada mes addicional de cotització entre el primer mes i el 163è, i del 0,21% durant els 83 mesos següents; entre el 2020 i el 2022 l'increment serà del 0,21% per cada mes addicional entre el primer mes i el 106è i del 0,19% pels 146 mesos restants; entre el 2023 i el 2026, l'augment serà del 0,19% entre el primer mes i el 49è i del 0,19% durant els 16 mesos següents; a partir del 2027, el 0,19% entre el primer mes i el 248è i el 0,18% durant els 16 mesos restants.

Així, amb 25 anys cotitzats, en lloc de cobrar el 80% de la base, el treballador acabarà percebent una mica més del 70%. D'altra banda, si el càlcul donés com a resultat una pensió superior a la màxima establerta per llei, el contribuent rebria la pensió màxima (2.560 euros per al 2015).

Si el treballador es jubila a una edat superior a la disposada per a cada any, complert el període mínim de cotització triat, tindrà un percentatge addicional per cada 12 mesos addicionals de feina. Es tracta del 2% per cada any cotitzat; el 2,75%, si acredita entre 25 i 37 anys cotitzats; el 4%, si són més de 37 anys.

La rebaixa de la pensió inicial

No cal oblidar que, a partir del 2019, s'haurà de considerar també el tan debatut factor de sostenibilitat. Aquest concepte consisteix a ajustar el valor de la pensió inicial en el moment de la jubilació a l'esperança de vida. Si, com sembla previsible, l'esperança de vida augmenta al llarg dels anys, el factor de sostenibilitat aprovat pel Govern de Mariano Rajoy implicarà una disminució de la pensió inicial per als nous pensionistes que es jubilin des del 2019.

"Tenint en compte que l'esperança de vida tendeix a augmentar amb el pas dels anys, l'aplicació d'aquest factor implicarà que la pensió inicial de les generacions que es jubilin en el futur serà menor que la de les generacions actuals, per a una mateixa carrera laboral. Amb aquest sistema, l'equitat intergeneracional s'obté perquè les generacions futures de jubilats gaudiran d'una pensió inicial menor, però la rebran durant més temps (en gaudir d'una esperança de vida més alta). D'aquesta manera, la quantia total en termes de pensió que rebran al llarg de la seva vida serà semblant entre generacions", explicava el Banc d'Espanya en un informe publicat l'any passat.

Les dades incloses en l'informe del comitè d’experts per a la reforma de les pensions apuntaven a una rebaixa substancial de les pensions per aquest element.

La reforma també va introduir un nou càlcul per a la revaloració de les pensions que el vincula a la situació dels comptes de la Seguretat Social. Com a conseqüència del fort dèficit de l'organisme, la previsió en aplicació d'aquesta fórmula és que la pujada de les pensions es limiti al 0,25% anual durant els propers anys.