Lleu desacceleració

La evolució de l'economia espanyola no podia quedar al marge de les vicissituds globals. La desacceleració de l'economia xinesa, les dificultats de creixement global dels mercats europeus i la tendència a la depressió als països emergents facilitada per l'enfonsament del preu del petroli i de les matèries primeres havia de transmetre's tard o d'hora, en major o menor mesura, a la trajectòria exterior espanyola. Com els efectes favorables per al consum de l'abaratiment dels combustibles comencen a esgotar-se i el mateix s'ha de dir dels baixos tipus d'interès aplicats pel BCE, sembla lògic que la taxa de creixement trimestral s'estigui desaccelerant. El PIB va créixer el 0,8% en taxa trimestral durant el tercer trimestre de l'any, dues dècimes menys que en el segon i una dècima menys que en el primer.

Sembla que es confirmen les previsions de diverses institucions privades i públiques que auguren una (de moment) lleu desacceleració del creixement el 2016. Però no es tracta d'una evolució preocupant ni hi ha raons per predir un empitjorament acusat en els propers trimestres. El més probable és que la taxa trimestral de creixement s'estabilitzi entorn del 0,6%-0,7%, compatible amb taxes de creixement anual per sota del 3%. El que sí que podria produir aquesta desacceleració lleu és una caiguda en el ritme de creació d'ocupació, en un moment crucial, quan es comprova que la millora del mercat laboral es fonamenta en la contractació precària i els més optimistes projectaven una major qualitat de l'ocupació a partir de l'últim trimestre de 2015.

Encara que el Govern s'obstini a magnificar la millora de l'economia —innegable, d'altra banda—, la veritat és que el descens de la taxa d'atur s'està aconseguint sobretot com a efecte de la caiguda de la població activa, i que la creació d'ocupació no està produint la millora de rendes esperada en els treballadors i en les famílies. Per acceptar el terme recuperació en termes recognoscibles la clau precisament està en les rendes.

El més probable és que el Govern que surti de les eleccions hagi d'enfrontar-se a diversos problemes simultanis, davant els quals no funcionarà la tàctica de mirar cap a una altra banda. El mercat laboral demana a crits una mica més que una reforma orientada sobretot a baixar les rendes i abaratir l'acomiadament; l'augment del consum no podrà mantenir-se (i no diguem augmentar) amb contractes per dies o per hores; la recaptació fiscal patirà les conseqüències no només de la desacceleració, sinó també per l'efecte d'anticipar un canvi fiscal (per què el cost inicial benvolgut era de 9.000 milions i ara és de 7.400?) amb la finalitat de recollir vots al desembre, de manera que apareixeran problemes seriosos en l'estabilitat financera pública (com ja ha advertit Brussel·les); i cal renegociar amb la Comissió Europea les condicions d'estabilitat.

Una de les frontisses sobre les quals ha de girar la política econòmica dels propers quatre anys és una reforma fiscal. Si no s'entén aquesta senzilla conclusió, es corre el risc que l'economia entri en una fase perllongada de creixement insuficient.