Un centenar d’imatges, 49 mirades

Una exposició de fotografia comentada conjuntament per tres fotògrafs és posar sobre la taula la seva manera d'entendre la seva feina, què  busquen quan capturen una imatge, en aquest cas un retrat. Juan Manuel Castro Prieto —amb obres com la sèrie del Perú o Etiòpia—, Miguel Trillo —centrat en les sèries urbanes i la joventut de diferents països— i Gervasio Sánchez —fotoperiodista de conflictes bèl·lics com la guerra de Bòsnia, la Guerra del Golf i Àfrica— tenen cadascun el seu objectiu particular. Comparteixen un diagnòstic comú del panorama de la fotografia: que manca del reconeixement que mereixeria de les administracions i, en el cas del fotoperiodisme, la diana de les crítiques va dirigida als mitjans de comunicació espanyols, per menystenir-lo.

“A Espanya hi ha un grup de 15 o 20 fotoperiodistes que no poden treballar aquí i ho fan en agències internacionals i en diaris com The Times i Der Spiegel. Formen part d'una generació molt bona que no tenen cabuda als mitjans de comunicació d'aquí perquè aquests hi han renunciat, obsessionats per la immediatesa”, afirmava amb contundència Gervasio Sánchez, fotoperiodista i autor, entre altres feines, del llibre Vidas minadas, en la presentació de l'exposició Cara a Cara a Foto Colectania de Barcelona.

Una de les fotos de Sánchez en aquesta mostra —que es podrà visitar fins al febrer de l'any proper— resulta molt coneguda: és la de la nena Sofia, de Moçambic, víctima d'una mina quan tenia 13 anys el 1996. “La vaig acompanyar a casa seva, a 40 quilòmetres de Maputo i li vaig demanar permís a la seva mare per fotografiar-la, es va asseure al llit de la seva habitació i vaig disparar de seguida. Sense més”, explicava Sánchez davant la imatge que després va ser la portada de Vidas minadas. “Crec que no cal marejar qui estàs a punt de fotografiar. Menys d'un minut per poder captar una imatge bona, real”, afegia qui es nega la condició de retratista “o almenys gens convencional”.

La mostra Cara a Cara és una selecció de 106 fotografies de 49 fotògrafs —moltes de les seves pròpies col·leccions— espanyols i portuguesos que vol explicar la relació del professional que es posa darrere de la càmera amb la persona retratada. Imatges dividides en dos àmbits, mirada i gest, i distribuïdes per espais pels quals el visitant es pot sentir observat per desenes d'ulls. També pot reconèixer alguns dels principals fotògrafs dels dos països des de mitjans del 50 del segle passat, molts d'ells Premis Nacionals de Fotografia.

Sense cartel·les —les fotos estan numerades i el visitant podrà conèixer nom i autoria llista en mà— i agrupades per autors se succeeixen imatges que en molts casos s'han convertit en icòniques, com algunes de la sèrie de Gente del Raval, de Joan Colom; els retrats de Dalí i de Joan Miró de Francesc Català-Roca; aquella Mirada insondable que va retratar Eugeni Forcano a Montjuïc; o alguns dels retrats de la movida i les motos d'Alberto García Alix; i unes altres de Xavier Miserachs, Oriol Maspons, Leopoldo Pomés, Francisco Ontañón, Nicolás Muller, Humberto Rivas o Alberto Schommer, Ricard Terré o Virxilio Vieitez , entre d'altres.

“Tot ha de girar al voltant de la persona que retrates, ha d'explicar una història, com viu i com és”, sosté Castro, que mostra diversos retrats i paisatges de la sèrie que va fer al Perú en la qual va travar relació amb moltes de les persones que va fotografiar. “Els he visitat anys després i els he portat còpies de les fotos que els vaig fer”, afegeix. Una continuïtat de relació amb alguns dels seus retratats que també practica Sánchez: “Sofia, la nena mutilada de Moçambic, té ara 32 anys i l'he visitat”. Per la seva banda Trillo, argumentava enfront d'una de les seves fotos en la qual es veuen dues noies que surten d'una discoteca de Castelló el 1992: “No sé què em puc trobar si intento localitzar alguns joves que vaig retratar als 80. Em temo que molts ja no hi seran, hauran mort”. Retratista de tribus urbanes, Trillo va ser un dels fotògrafs que va deixar registre dels efectes de les drogues en generacions de joves.

Cara a Cara serà una de les últimes exposicions de Foto Colectania al seu espai habitual, a la plaça de Gal·la Placídia. El 2016 es traslladarà al barri del Born, en concret a un espai de 500 metres quadrats al passeig de Picasso, número 14, on prosseguirà la seva excel·lent tasca. La fundació disposa d'una col·lecció de fotografia que reuneix més de 3.000 obres d'autors espanyols i portuguesos des de 1950. També té una biblioteca de consulta lliure i una cambra de conservació on guarda la seva col·lecció, l'arxiu de Paco Gómez i alguns fons d'altres col·leccions particulars.