Una novel·la narra el dolor de la violència d’ETA

El 20 de maig del 1977, quan encara no s'havien celebrat les primeres eleccions democràtiques a Espanya després de la mort de Franco, un comando d'ETA segrestava a casa seva, a Neguri, el barri de Getxo (Biscaia), cor de l'alta burgesia d’Euskadi, Javier de Ybarra. Polític i historiador de 63 anys, era el cap d'una de les famílies de l'aristocràcia industrial basca, propietària del diari El Correo. Va ser assassinat al cap d'un mes pels seus segrestadors, una escissió d’ETA politicomilitar, els anomenats berezis, que més tard ingressarien en l’ETA militar.

Gairebé 40 anys després, quan la seva néta, Gabriela Ybarra (Bilbao, 1983) va decidir relatar la mort de la seva mare per un càncer, derrotada per la malaltia en tot just sis mesos, es va adonar que molts silencis, moltes preguntes sobre la seva família, a les quals no trobava resposta, tenien l’origen en aquell crim. Així ha sorgit El comensal (Caballo de Troya), una primera novel·la que s'està convertint en un dels fenòmens literaris de la temporada.

Encara una mica superada per la sensació que està causant el seu llibre, que amb prou feines 15 dies després de la seva sortida ha hagut de ser reimprès, Ybarra explicava ahir en una terrassa del centre de Madrid: "El final de la meva mare va ser molt intens. Quan va morir estava tan atordida que no sabia el que havia viscut. Quan vaig començar a escriure sobre això, em vaig adonar que hi havia moltes coses que no m'havien explicat, potser per protegir-me, però sense les quals no podia explicar la història".

La novel·la s'enfronta a dues formes del dolor: la violència terrorista i, també, el càncer, la deterioració física, la mort, els efectes de la malaltia sobre el cos. Ybarra descriu, per exemple, amb una barreja colpidora de senzillesa i cruesa, com la doctora que tracta la seva mare a Nova York li explica els efectes secundaris de la químio, que deixa el cos exposat a totes les seves debilitats. "Són coses de les quals la societat fuig. Els únics càncers visibles sembla que són el de mama i la leucèmia. Però hi ha molts altres càncers, com el de còlon, que va tenir la meva mare. La mort no és decorosa", recalca.

Gran repercussió

Aquí rau la clau de la repercussió que està aconseguint El comensal, segons la seva editora, la també escriptora Elvira Navarro, que dirigeix Caballo de Troya, una editorial petita que ha publicat moltes primeres novel·les i pertany a un grup gegantí, Penguin Random House. "És una confluència que no es troba en gaires llibres. A més de la seva qualitat literària, toca dos temes de gran impacte: ETA i la mort, el dol", apunta.

Ybarra, que va estudiar Direcció d'Empreses i es dedica a les anàlisis de mercat en xarxes socials, empra la mateixa sinceritat per tractar els dos assumptes. No obstant això, malgrat que el seu pare va rebre una carta bomba i van haver de marxar a viure fora del País Basc quan ella tenia 12 anys, al llibre no hi ha cap moment d'odi. "L'odi dóna poder a l'altre, no es pot portar una vida amb odi", diu. Va començar la investigació sense parlar amb el seu pare; sobretot llegint la premsa i cercant per Internet. L'assassinat d’Ybarra va tenir un impacte gegantí al principi de la Transició i va despertar una condemna unànime, molt poc habitual aquells anys. A més, va marcar la ruptura a ETA-pm i el principi del seu final. "En la meva família sempre s'ha tractat d'un tema delicat i l'escriptura ha estat alhora alliberadora i dolorosa: és com anar al fisioterapeuta. Et deixa destrossada l'esquena, però et cura", assumeix. "També vaig descobrir coses molt dures: que alguns membres del comando Biscaia [que va voler matar el seu pare] vivien al costat de casa nostra".

Trencar el silenci

Però, al final, el més difícil ha estat trencar el silenci. "Durant anys, no podia parlar de gaires coses: d’on vivia, d’on anava de vacances. Per seguretat, però va acabar per filtrar-se en moltes facetes de la meva vida". Des del cessament de la violència d’ETA fa gairebé quatre anys, ha tornat amb més assiduïtat al País Basc i, sobretot, ha pogut fer-ho amb el seu pare. Això li ha permès creuar altres fronteres del seu passat. "Hem fet viatges junts a llocs als quals ell no havia pogut anar des dels anys setanta; a la vall de Baztan, a Mundaka, a l'interior de Biscaia. Em va ensenyar el lloc on havia après a caminar, els escenaris de la seva infantesa", explica.

Malgrat el paper immens que ETA ha ocupat en la història del País Basc des dels seixanta, i del dolor que el terrorisme ha causat, la seva presència en la literatura és encara molt lleu, tot i que ha estat tractat per autors com Bernardo Atxaga o Kirmen Uribe.

Fernando Aramburu, nascut a Sant Sebastià i resident a Alemanya, ha abordat la qüestió en llibres com Años lentos i en el recull de relats colpidor Los peces de la amargura. "Tinc molt avançat un projecte de novel·la centrat en les últimes tres dècades del País Basc", explica. "La meva obstinació consisteix a traçar un ampli dibuix de la societat basca, del qual, és clar, ETA forma part d’una manera molt visible. Construir el relat no només històric, sinó també sentimental i humà, és més urgent per a que mai. Si no l’abordem, a les generacions que vénen els faltarà el testimoni dels que vam ser contemporanis del fenomen terrorista", afegeix. "Els historiadors, els sociòlegs i els periodistes avantatgen els escriptors de literatura en aquesta qüestió. Alguna cosa, no obstant això, es va fent, però és encara insuficient. Segons d'on bufa el vent, es nota en l'ambient un propòsit de silenci i oblit".

Encara que no és només una novel·la sobre ETA, sinó sobre el dol, l'absència i la forma en què la vida es recompon i avança malgrat el dolor, El comensal pertany a aquest esforç de memòria. "És cert que és un tema que s'ha tractat poc i ha estat, sobretot, des del punt de vista de l'agressor més que de les víctimes", assenyala Ybarra. En preguntar-li per la influència del terrorisme en els seus records, respon: "Malgrat les amenaces, a la meva família sempre hem intentat viure". El comensal n’és el testimoni.