L’arxiu Balcells, objecte del desig a Madrid i Barcelona

La Generalitat no convertirà la titularitat de l'arxiu de Carmen Balcells en una reedició de la pugna feroç que va tenir el 2009 amb el Ministeri de Cultura pel del fotògraf Agustí Centelles, però aquest dimarts es va mostrar estranyada per l'anunci que l'agent havia pactat ja la venda del llegat a l’Estat. “En cap moment ella em va dir que la venda del seu arxiu estigués tancada”, va assegurar ahir a EL PAÍS el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. “Però si ho està, ho està i ja ens semblarà bé perquè volem, per descomptat, que es compleixi la seva voluntat”, va afegir.

Mascarell va afirmar que parlarà aviat amb el ministeri; “segons com estigui tot, també ho farem amb els hereus i decidirem”, va puntualitzar. El conseller, no obstant això, va admetre que els 1,5 milions d'euros que el ministeri sembla que està disposat a pagar poden suposar un element dissuasiu: “No sé si ho podríem assumir, encara que en la mesura que puguem, anirem a totes, esclar”.

Malgrat aquest missatge conciliador, Mascarell va deixar entreveure que les negociacions de la Generalitat amb l'agent vénen des de lluny i va recordar la compra a càrrec la Biblioteca de Catalunya d'uns 50.000 llibres de la biblioteca de Balcells el 1994.

Contactes

L’últim contacte de la Generalitat amb l'agent va ser un correu electrònic enviat el 28 d'agost, en què s’instaven a trobar-se. “Tots sabem com era Carmen”, apunta el conseller per justificar les converses paral·leles. “Sempre li vaig dir, i ja fa anys, que el més lògic era que aquests papers formessin part dels fons del món editorial que estem creant a la Biblioteca de Catalunya”, contextualitza Mascarell, que es va mostrar a la disposició de la família si finalment l'hereu de Balcells, Lluis Miquel Palomares, decideix mantenir l'agència independent i a Barcelona.

L'últim contacte entre Balcells i la Secretaria d’Estat de Cultura per tancar la venda de la segona part del seu arxiu es va produir dilluns passat, una setmana abans de la seva defunció. L’Administració va informar l'agent de la taxació dels seus fons, acordada per la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Històric Espanyol, l'organisme consultiu que fixa els diners que paga l’Estat per l'adquisició de béns culturals que passen a formar part de la col·lecció de museus, arxius i biblioteques estatals. L'import màxim es va fixar en 1,5 milions d'euros, que pot ser que s’incrementin amb desgravacions fiscals fins als 2,2 milions.

Aquest acord tenia ja el vistiplau del Ministeri d’Hisenda, segons fonts de la negociació. Balcells va vendre una part del seu arxiu al Ministeri de Cultura el 2010 per tres milions. L'agent va decidir tornar-los a oferir el material que s'havia reservat, així com el generat els últims anys, que ocupa al voltant de 3.200 metres lineals de prestatgeria, el triple de l'adquirit fa cinc anys (mil metres lineals).

El nou material incloïa documentació generada per les seves empreses des del 2004 i altres papers que havien estat exclosos de la venda anterior, com els contractes amb escriptors, els diaris de l'agent des del 1954, on recollia els seus comentaris sobre operacions, autors i editors, i una part de l'arxiu privat, així com els exemplars de la seva biblioteca personal, dedicats pels autors i anotats per Balcells.

De l'arxiu privat, segons l'informe de Cultura, al qual ha accedit EL PAÍS, se n'exclouen els diaris íntims, on Balcells va reflectir vivències familiars i personals a partir del 1991. Hi ha, a més a més, una vasta documentació empresarial, que inclou extractes bancaris, documentació comptable, els fons de la sucursal brasilera de l'agència Balcells, fitxes i correspondència amb autors, contractes amb editorials, expedients de gestions i manuscrits, tant d'autors representats com d'altres de rebutjats per l'agència.

El llegat inclou un fons amb els llibres d'autors de l'escuderia Balcells, còpies enquadernades d'originals, la biblioteca personal de García Márquez amb exemplars dedicats pel Nobel i l'arxiu més personal, amb 50 caixes amb fotografies comentades per Balcells, els diaris esmentats, la biblioteca personal (4.852 volums) i 122 cartes inèdites de Julio Cortázar al seu amic Francisco Porrúa, entre altres materials. En l'informe oficial es destaca el valor de l'arxiu, “sense comparació amb un altre de similar en el nostre àmbit cultural”, i s'informava a favor de la compra.