La Mercè es marca un tango

L'efecte dissabte es va fer notar a la Mercè i els escenaris del centre de la ciutat van veure com molts més barcelonins s'hi acostaven malgrat que l'oferta tampoc era de les que arrosseguen masses. A la plaça de Sant Jaume es va ballar tango a pler i davant la catedral el grup Coetus va oferir un espectacle vistós i aclaparador que va enganxar el personal –a tots, vilatans i visitants– des del primer minut i així ho va mantenir durant una hora i mitja intensa i rítmica. Dues propostes totalment diferents però igualment plaents, idònies per a un dissabte de festa major.

Buenos Aires va ocupar la plaça de Sant Jaume. A l'escenari, un grup solvent, La Típica Barcelona, dirigit per l'incansable Marcelo Mercadante i amb el sempre emotiu violí d'Olvido Lanza interpretant un grapat de temes entranyables de l'època d'or del tango. Magnífic concert però tan interessant o més era el que passava sobre les llambordes, on dotzenes de ballarins de totes les edats van convertir la plaça en una enorme milonga. Escoles de ball i simples passejants es van barrejar a la festa amb algun professional que marcava les diferències congregant rotllanes de sorpresos tafaners.

Tangos, milongas i valsos es van ser succeint, en uns casos cantats, en d'altres en versions instrumentals carregades d'electricitat que contagiaven ganes de ballar. Una segona milonga s'ha previst per dijous que ve davant el Mercat de les Flors a les sis de la tarda.

Poc abans que els balladors ocupessin la plaça de Sant Jaume, l'escenari de la catedral havia viscut un autèntic esclat de pirotècnia musical a càrrec del grup Coetus acompanyat d'un parell de músics argentins, Luna Monti i Juan Quintero, que van passar una miqueta desapercebuts davant l'explosió rítmica de la banda multitudinària que dirigeix Aleix Tobias. Una vintena de músics sobre l'escenari amb un gran desplegament percussiu convertint un grapat de temes tradicionals en una cosa nova tremendament contemporània i contagiosa.

Les percussions de tot tipus són el centre de la proposta, però la presència del saxo soprano de Martí Serra i, sobretot, de la veu i del saber estar d'Eliseo Parra van arrodonir una proposta increïblement seductora. A la plaça de la catedral les cadires sobraven, ningú parava quiet.

Després de l'aclaparament de Coetus, l'escenari va ser ocupat per Maria Rodés, que substituïa in extremis l'anunciada Maria del Mar Bonet, que havia suspès la seva actuació a causa d'una faringitis. La dèbil i una mica lànguida proposta de Rodés es va perdre en la grandiositat de l'escenari i en la bullícia d'una festa major. La seva revisió de la cobla pot funcionar, sens dubte, en un context més íntim; però allà es va quedar en molt poca cosa.