Moltes vendes per a menys pressupost

No hi va haver manera de retenir-ne cap. Cap dels millors. D'una banda, a l'Espanyol li interessava vendre futbolistes per pal·liar el mastodòntic deute pendent (uns 130 milions); i de l'altra, els jugadors forçaven la situació perquè les ofertes salarials eren molt més generoses del que podia plantejar-se el club blanc-i-blau. Així, el tràfec de futbolistes, la sortida a raig, va desvertebrar l'equip de les seves principals figures. “Són massa baixes importants que no ens esperàvem”, es lamenten des de les oficines del Power8 Stadium. “S'ha hagut de refer el grup amb 12 cares noves, cosa que suposa el 50% de l'equip. Però, malgrat això, s'ha format un grup digne”, exposen des de les altes esferes de l'entitat. Encara que de moment no acaba de funcionar. “Qüestió de temps”, defensen des de l'Espanyol.

Canvi de plans

A l'inici de l'estiu, el president Joan Collet va explicar als seus afins que el club no tenia una necessitat imperiosa de vendre les estrelles de l'equip, potser una i cap més. Un discurs que estava d'acord amb el que va entonar al final del curs anterior després de l'última jornada davant el Celta. “Vendrem Sergio García regalat, no comprarem Lucas Vázquez, ho vendrem tot… Tot el que es diu és mentida!”, va resoldre Collet una miqueta vermell per l'empipament; “i tampoc reduirem el pressupost”. Missatges que entusiasmaven l'àrea esportiva –finalment incomplerts– perquè considerava que amb un parell de retocs confeccionaria un equip d'allò més competitiu, almenys per lluitar per Europa. Així, el director esportiu Óscar Perarnau va anunciar en públic que rastrejava el mercat a la recerca d'un central i un jugador de banda, també volia un davanter en el cas que Sergio García fes les maletes. La realitat, en qualsevol cas, va ser ben diferent, fins al punt que es va haver de tirar d'imaginació per reconfigurar un equip desballestat.

Els futbolistes van desfilar un a un pel trampolí de Cornellà per emigrar a equips amb millor cartera. Va ser una garrotada esportiva, però també una evidència de la capacitat d'ingressos del club a la finestra de traspassos, on va facturar uns 22 milions d'euros: cinc per Héctor Moreno (PSV); dos per Lucas Vázquez i sis per Casilla (repescats pel Madrid); dos per Sergio García (Al-Rayyan); tres per Stuani (Middlesbrough); 1,2 per la venda de Sergi Darder –ex-blanc-i-blau al Màlaga– a l'Olympique de Lió; 1,6 que rebran quan Thievy disputi 400 minuts o 10 partits amb el Granada; i prop d'un milió més amb els traspassos del futbol base. “No ingressem tots aquests diners”, protesten des de l'entitat; “perquè, per exemple, de Stuani es va cobrar un milió i mig i 1,25 va ser per pagar la Reggina, el seu exclub”. Més que res, per reduir l'endeutament com també es va fer amb Sergio García, a qui se li devien bastants diners.

“No hem rebaixat el pressupost del primer equip”, va persistir Collet fa poc més d'un mes. Una espècie d'aforisme que no acaba d'encaixar. Entre altres coses, perquè cinc dels jugadors que van marxar cobraven per sobre del milió (Sergio, Stuani i Casilla, a més de Colotto, que va marxar al Pune City indi, i Mationi, al Deportivo) i només Gerard Moreno –se'n van pagar 1,3 i es va fer després que ho demanés el tècnic al president– supera la xifra de tots els que han arribat. Uns salaris que li han fet perdre futbolistes en benefici del mateix Dépor o Rayo, per exemple. Uns salaris que, definitivament, són més baixos.