Ronaldo recupera el gol en gran

Jugador habituat a conviure amb l'excel·lència, depredador del gol per definició, Cristiano Ronaldo es mossegava les ungles amb impaciència perquè la seva punteria caminava en letargia per 50 dies. No obstant això, era qüestió de temps i lògica perquè el set té el vici al cos, el vici del gol. El portuguès va celebrar un, dos, tres, quatre i fins a cinc gols –el hat-trick va ser en un tres i no res, en només 20 minuts–, que es va alimentar de les passades de Modric i dels centres de Bale, extrem altre cop i per fi entonat perquè no és un recluta a l'ús sinó que ja entén les exigències de la pissarra de Benítez. L'Espanyol va atendre estupefacte el daltabaix, sobretot perquè s'havia preparat per a un duel d'estretors i va ser el contrari. Així que al cap de mitja hora va alçar la bandera blanca, una rendició davant el triomf del Madrid i el seu contraatac imperial.

Sergio González persisteix amb el seu ball de guix, d'un 4-2-3-1 contra el Getafe va passar al 4-4-2 enfront del Betis i va acabar contra el Madrid amb una defensa de cinc. Una mesura timorata que anteposava la voluntat de restar les virtuts del rival a subratllar les pròpies. Un sistema fallit que tot d'una va quedar obsolet perquè Cristiano tenia pressa i gana.

Resulta que l'Espanyol va pretendre jugar en 30 metres, amb les línies juntes i la pressió alta. Edén per a Modric i Casemiro, que filtraven passades a l'esquena de la saga rival per a les carreres dels davanters. Ho va provar en tres ocasions Bale, penalitzat en dues per un control defectuós, però premiat a la tercera, quan es va deixar caure a terra després de veure la cama d'Álvaro. Penal ingenu i festeig de Ronaldo des del punt de penal. Abans, en qualsevol cas, Modric ja havia aclarit el duel amb una assistència sensacional –no per la seva complexitat sinó perquè ho va aconseguir caient–, per habilitar Cristiano davant Pau. Control, adequació de l'esfèrica a la seva dreta i xut creuat a la xarxa i a gol. El mateix Ronaldo de sempre que va trobar en Bale la millor de les inspiracions.

Criticat Benítez en la seva tenacitat per cargolar el gal·lès d'extrem, el temps sembla donar-li la raó perquè no vol pausa ni control a la zona de tres quarts sinó que exigeix agitació. Queda clar que Bale no dansa amb la pilota en espais curts, que tampoc té peu per a la passada impossible ni massa perspicàcia per llegir el joc d'entrelínies. Però entén la profunditat amb les cames i no amb la vista, tot un avantatge per al Madrid de Benítez perquè no toca prop de l'àrea contrària sinó que defineix (per aquest motiu Isco continua sense trobar el seu buit) amb el seu maça-bota. A les galopades de ruptura les van seguir els desplaçaments laterals a la banda esquerra; uns mots encreuats sense solució per a l'Espanyol perquè els migcampistes es van resistir a seguir-lo, per la qual cosa el gal·lès rebia només sobre la línia de calç, ja amb Ronaldo al punt de penal. Així va arribar el tercer gol, el triplet del set. N'hi havia més.

El portuguès es va alimentar de les passades de Modric i de les centrades de Bale, extrem  altre cop i per fi entonat

Es va tractar de mobilitat i intercanvi de posicions, d'un rock & roll que va descompondre l'Espanyol, per més que de tant en tant truqués a la porta de Keylor Navas. I el meta va replicar amb seguretat, com si res no hagués passat amb De Gea, com en aquella drecera en dos temps sobre Salva Sevilla o a la rematada de cap de Moreno. Per la qual cosa el Madrid no va notar gens les absències de James i Danilo, de nou amb Pepe i Ramos a l'eix de la saga i amb Casemiro com el millor de les gomes d'enganxar per davant de la defensa. A BenÍtez el cos li demana un migcampista que s'ancori en la medul·lar (també per oxigenar Kroos), un futbolista que avorti les contres rivals. Li va sortir bé i l'Espanyol es va acontentar a celebrar l'homenatge a Raúl Tamudo, la llegenda blanc-i-blava que va penjar les botes aquesta setmana. El Madrid, en canvi, va continuar fent la seva amb Bale com a palanca. Primer va impulsar una contra amb la passada a l'espai per a Ronaldo, que va aixecar el cap i va centrar a l'arribada de Benzema, l'altre robí blanc que es va unir al festí; i després va llegir el desmarcatge de Ronaldo a l'àrea per rematar la feina. I, en la seva versió de 9, va completar el seu repòquer després d'una assistència de Lucas Vázquez. El Madrid recupera la sobrietat al darrere i la ferocitat en atac, també el saludable vici de Cristiano, el vici del gol.