La Reserva Federal dels Estats Units ajorna la pujada dels tipus d'interès

La prudència va guanyar la partida. La Reserva Federal (Fed) va decidir aquest dijous ajornar finalment la pujada de tipus d'interès –una vegada més– malgrat que les dades de creixement i d'ocupació donaven arguments per començar a tancar l'aixeta de diners gratis pel temor a un reescalfament de mercats. Les debilitats globals, amb la frenada de la Xina al capdavant, han pesat prou al banc central més gran del món. I la que serà la primera pujada en gairebé una dècada encara desperta recels, set anys després de la caiguda de Lehman Brothers.

No hi havia tanta incertesa respecte a la decisió de la Fed des de fa anys. Les enquestes als economistes estaven fins al mateix minut abans de l'anunci gairebé al 50%, entre els que creien que hi hauria una pujada i els que esperaven el manteniment de l'actual nivell de tipus (una banda entre el 0% i el 0,25%). En canvi, en els moviments dels mercats financers, mitja hora abans del comunicat de la institució, les apostes donaven 4 a 1 al fet que els diners seguirien a prop del 0%.

En el comunicat, la Fed argumenta que "la recent evolució econòmica global i l'evolució financera poden llastrar l'activitat econòmica i és probable que posin més pressió a la baixa en la inflació en el curt termini". Dimecres passat es va saber que els preus havien baixat un 0,1% a l'agost i amb prou feines havien avançat un 0,2% en relació amb el mateix mes del 2014, lluny de l'objectiu d'inflació a llarg termini del 2%. Aquesta és una coartada per mantenir l'estímul monetari intacte, però resulta clau que la Fed fes servir la paraula global en el seu escrit, deixant clar que la demora torna a tenir a veure amb factors externs.

És més, la institució de Washington va assenyalar que "el comitè actualment anticipa que, fins i tot després que ocupació i inflació estan a prop dels nivells consistents amb el mandat, les condicions econòmiques poden justificar mantenir els tipus sota els nivells que el comitè veu com a normals en un més llarg termini". Només va haver-hi un dissident en la decisió: Jeffrey Lacker.

Aquesta és la idea de fons dels analistes que defensaven esperar: si la decisió d’apujar tipus és un fet, poc importa fer-ho un mes abans o després, així que és millor curar-se en salut i esperar a veure com evolucionen els dubtes sobre la Xina, quina profunditat té aquesta aturada de la segona economia del món.

Hi havia, a més, una cosa més immediata i simple: els mercats encara dubtaven del que passaria. "Per trobar un precedent rellevant, s’ha de tornar al 1994, quan la Fed va pujar tipus en un 0,25%, cosa a la qual el mercat només li donava un 30% de probabilitats (semblant a la situació actual) i el que va seguir va ser batejat per la revista Fortune com "La massacre del mercat de bons".

Richard Koo, de Nomura, també veia arguments en la macroeconomia: "Les últimes dades d'inflació i factors externs com la força del dòlar i la caiguda del preus del petroli indiquen que no hi ha necessitat d'accelerar una pujada de tipus d'interès".

Les projeccions fetes públiques aquest dijous, no obstant això, milloren les previsions per al mercat de treball: situen la taxa de desocupació en el 5% aquest any i el 4,8% el 2016, enfront del 5,3% i el 5,1% que calculaven abans. A més, els tècnics no creuen que la taxa d'inflació arribi fins a l'objectiu del 2% fins al 2018.

Els defensors de l'increment dels tipus argumentaven que la pujada no deixava de ser mínima −0,25%− i suposaria un gest de normalitat i credibilitat per part de la institució. A més, també queda clar que com més es postergui el camí cap a l'anomenada normalització monetària, més brusc pot ser el procés i això sí que causa sacsejades als mercats.

Però la Fed és el banc central més observat i temut del món. El que faci repercuteix directament en les economies emergents –molt endeutades en dòlars– i als mercats financers, així que la pressió de la institucions com l’FMI o el Banc Mundial perquè esperés més es van duplicar en els últims mesos. La força del dòlar també pot frenar l'ímpetu exportador nord-americà.

Així i tot, 13 dels 17 membres de la Fed encara creuen que l'increment es donarà abans del 2016 (el desembre sembla més propici, perquè és una reunió amb roda de premsa posterior, però això tampoc és definitiu). Al juny, eren 15 de 17 els que ho creien. La incertesa fa forat a Washington.