Rajoy ironitza amb la llista dels suposats èxits del Govern de Mas

"Per a qui ha servit tot el que hem viscut i les tres eleccions autonòmiques en cinc anys, més les municipals, europees i generals?" El president del Govern espanyol i del PP, Mariano Rajoy, s'ha autoformulat retòricament aquesta pregunta i a partir d'aquí ha construït aquest matí a la Llotja de Lleida tot el seu discurs contra la presumpta inutilitat del procés separatista emprès pel president català, Artur Mas, i els seus socis sobiranistes a Catalunya. Ha estat la seva resposta a la manifestació massiva de la Diada 2015 de divendres a la Meridiana de Barcelona. Rajoy ha elaborat tot un catàleg negatiu d'aquests suposats assoliments de Mas i el seu equip per acabar demanant una participació massiva dels votants a les urnes el 27-S per posar fi a aquesta etapa i perquè el futur executiu català torni "a la moderació i la normalitat".

Rajoy es resisteix a etiquetar aquestes eleccions autonòmiques catalanes com "les més importants de la democràcia", com les ha considerat en algun moment el seu candidat Xavier García Albiol, per treure'ls una mica de valor i que no sembli ni tan sols indirectament que tenen cap matís plebiscitari, que és el que pretenen Mas i els seus socis. I el que admeten en privat molts dirigents del PP, que confessen que està en joc només i fonamentalment si al final hi ha més partidaris que Catalunya segueixi a Espanya o no. Rajoy sí que accepta que aquests comicis són "realment importants". I per això demana que tots els catalans vagin a votar perquè ningú ho faci per ells ni els determini quina condició o nacionalitat haurien de triar si l'objectiu de la independència s'aconseguís.

El líder popular va emprendre ahir el seu camí en aquesta campanya determinant de les eleccions catalanes del 27-S, amb el seu primer míting dels cinc previstos, amb l'objectiu que tot l'electorat potencial prengui consciència del que es juga en aquesta disputa. I va ser així com va elaborar el seu discurs per desmuntar que el Govern d'Artur Mas no hagi aconseguit res en aquests anys de procés.

Rajoy ha fet el seu propi balanç d'aquesta deriva independentista. I ha començat per apuntar que aquest camí "ha servit per dividir la societat catalana, les famílies, els amics i els companys de feina". Després ha agregat que "ha servit per generar incertesa política i econòmica" i per constatar "una irresponsabilitat molt important". Ha continuat apuntant que "ha servit per treure forces a la recuperació i per no governar" i també "per no prendre decisions difícils i antipàtiques per a molta gent" com ell sosté que va haver de fer al començament de la crisi per definir prioritats. En aquest punt, el polític popular ha contraposat la funció salvadora del seu Govern quan a la Generalitat ningú li donava crèdits ni la finançava.

El cap del Govern central ha abundat en les seves hipòtesis de per a què ha servit el procés sobiranista d'aquests anys: "Per pagar errors i disbarats, per trencar la coalició de CiU després de 37 anys d'unió, per encapçalar ara la llista (Junts pel Sí) amb un comunista (Raül Romeva) i tres persones d'Esquerra Republicana de Catalunya".

Davant aquest cúmul de desgràcies que va voler perfilar al màxim, el president del Govern va contraposar a continuació el que proposa ara Mas i els seus socis, i els va acusar de no explicar la veritat del que podrien suposar les conseqüències de seguir per aquest camí d'incertesa: "Que caldria abandonar Europa, que no se sap què passaria amb la PAC (Política Agrària Comuna europea), que per vendre els productes a Europa caldria arribar a complicats convenis i acords de comerç, que no se sap on quedarien les seus de les entitats financeres, ni les ajudes europees, ni si els catalans continuarien sent europeus, ni què passaria amb els drets que els catalans tenen ara com a espanyols, ni quina seria la nacionalitat de la gent".

Davant de tots aquests mals, Rajoy va assegurar que el PP proposa "superar aquesta etapa per veure la llum al final del túnel, per posar fi als conflictes, els greuges, les queixes permanents i les confrontacions". El líder del PP va tornar a afirmar que la fi última que pretenen els sobiranistes amb la independència de Catalunya no s'aconseguirà de cap manera i va demanar a Mas que "carregui" amb les seves responsabilitats com ell fa amb les seves encara que de vegades signifiqui que cal prendre decisions complicades.

El president del Govern va reiterar que ningú vulnerarà la Constitució ni la llei, que es respectarà la sobirania nacional, que depèn de tots els espanyols i que espera que la convocatòria electoral serveixi per obrir una altra etapa amb Catalunya de "més diàleg" i no "monòlegs o imposicions ni contractes d'adhesió". Un període que va anhelar de "moderació" amb més "estabilitat, seguretat i certitud, i un govern que no amenaci d'incomplir la llei" i també amb un PSOE i un PSC que no aposti a Catalunya per "la radicalitat" de donar suport a alcaldes de Podem o de la CUP perquè no governi el PP com ha passat després de les últimes eleccions municipals en alguns casos molt concrets.

El candidat del PP català, Xavier García Albiol, va incidir en la seva intervenció també en un altre capítol de la seva sèrie del "mal negoci sentimental i econòmic" que significaria la independència si al final s'aconseguís. Ell creu que això no serà possible en cap cas, però cada dia i en cada població rescata una xifra de com perjudicaria aquesta situació als habitants de la zona visitada en concret. Aquest diumenge el míting era a Lleida, una zona agrícola, i Albiol va quantificar en 2.500 milions els fons europeus que es posarien en qüestió i va xifrar en un 80% les vendes dels agricultors lleidatans dels seus productes a Espanya i Europa.

L'aspirant del PP també va qüestionar "les ballarugues" diàries dels dirigents del PSOE i del PSC, Pedro Sánchez i Miquel Iceta, perquè entén que amb aquesta imatge de diversió demostren que no es prenen de debò aquests comicis i els veuen només com una "avantsala" o "preescalfament" per a les generals de desembre.