Filmoteca en clau de cineclub

Aquest mes, els cineclubs catalans arriben a la Filmoteca. A través de l'exhibició de vuit films i quatre curtmetratges i d'una taula rodona, la sala del Raval ofereix la Setmana del Cineclubisme Català, una mostra coorganitzada amb la Federació Catalana de Cineclubs.

Durant l'esdeveniment, que s'organitza per segon any consecutiu, es projectarà una selecció d'obres escollides per diversos cineclubs de Catalunya, acompanyada per dissertacions a càrrec de representants de cadascuna de les associacions que proposen els films.

La diversitat en la selecció i la temàtica ha respost a diferents criteris de cada cineclub. Entre d'altres, s'inclourà el component etnogràfic i històric d'I vardia tou pelekanau, el cinema negre de la filipina Graceland, el documentalisme de les catalanes Joaquim Jordà i… i Vendidxs, així com la denúncia social de la també catalana Determinants de la salut. El negoci de la vida.

Entre la selecció, Joaquim Jordà i… és un cas especial, ja que el documental el presentaran el mateix director, Josep Miquel Martí Rom, i J. M. García Ferrer, que, a més, són autors d'una monografia sobre el cineasta català. Els assumptes controvertits tampoc han estat aliens a la mostra. Determinants de la salut. El negoci de la vida és un treball realitzat com un projecte de periodisme d'investigació que aborda i qüestiona, entre altres aspectes del sistema de la Seguretat Social, els impediments a accedir-hi per part de sectors vulnerables (immigrants, classes socials desfavorides) i els interessos comercials que hi ha a l'entorn de la salut.

La Setmana busca revaloritzar el cineclub com a espai de difusió, socialització i debat. "Hi ha un problema real al cinema. De vegades, els més grans no hi van per falta de diners, mentre que els joves fan servir l'ordinador. Tot s'ha individualitzat: veiem moltes coses, però aïllats. El cineclub, en canvi, significa comunitat, una espècie d'epifania, en la qual tots junts combreguen en veure una pel·lícula i poden després fer-ne un debat", reflexiona Octavi Martí, director adjunt i responsable de programació de la Filmoteca.

Un altre cas peculiar és Vendidxs, en la qual es relaten històries personals dels últims supervivents de la Guerra Civil i la repressió franquista. La dictadura va ser una època d'especial rellevància en la història mateixa del cineclub espanyol. "Els cineclubs dels anys seixanta i setanta eren un dels pocs llocs de trobada i debat durant el franquisme. Hi ha gent que hi va aprendre a parlar en públic. Fins i tot polítics com Pere Portabella es van iniciar com a oradors als cineclubs”, assenyala Martí sobre el també cineasta.

Martí recalca que la Filmoteca no necessàriament està d'acord amb el contingut dels films exhibits. El que busca és que els fets s'expliquin de manera diferent, que hi hagi més punts de vista.